971 205 028 De dilluns a divendres de 9 a 14 h C/ Sant Joaquim, 9 - 07003 - Palma

Escoles COOP a casa

COVID-19

Els coronavirus humans (HCoVs) es coneixen des del segle passat i provocaven infeccions respiratòries lleus.

En el segle XXI ha augmentat la seva patogenicitat i s’han produït dos brots epidèmics. Fins aquest any el coronavirus més conegut era el SARS-CoV que va originar un brot a Xina l’any 2002, afectant a 32 països i causant un 10% de mortalitat. I al 2012 s’identificà el MERS-CoV en un brot a Orient Mitjà que afectà 27 països amb una letalitat del 35%.

El desembre del 2019 s’inicià un brot en el mercat de peix i marisc de la ciutat xinesa de Wuhan, on un grup de persones va presentar una pneumònia per una causa desconeguda i finalment es va identificar un virus estructuralment semblant al SARS-CoV que s’anomenà SARS-CoV-2, també anomenat COVID-19.

 

Des de Wuhan s’ha extès en 3 mesos per tot el món, originant una pandèmia mundial, reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut l’11 de març del 2020.

El COVID-19 ha provocat (amb data de 27 març 2020) un total de 529.849 infeccions, ha afectat 170 països i han mort 23.940 persones. Té una mortalitat global del 4%, la qual varia segons el país. A Espanya, 57.627 afectats, 4.366 morts i 7.015 curacions.

La seva tassa d’infectivitat és alta (és de 3) en relació a altres virus que tenen una tassa de: 1’3 (virus de la grip), 2 (SARS-CoV), 1’2 (MERS).

La seva via de transmissió és a través de les gotes respiratòries que s’emeten al parlar, estornudar, tossir o espirar i d’objectes inanimats contaminats, ja que les gotes es dipositen sobre les superfícies. La transmissió fecal-oral és poc probable. I la via perinatal fins ara no s’ha publicat.

Els virus són partícules formades per àcids nucleics envoltats de proteïnes, i quan invadeixen una cèl·lula, el virus comença a replicar el seu material genètic gràcies a la maquinària cel·lular humana.

El coronavirus és un virus RNA. Diposita el seu material genètic en el citoplasma de la cèl·lula i es posa en contacte amb els ribosomes, que és l’estructura cel·lular encarregada de sintetitzar les proteïnes. La cèl·lula humana interpreta que el RNA viral és seu i segueix les instruccions per replicar mils de nous virus que posteriorment sortiran a infectar noves cèl·lules.

Els virus RNA presenten tasses de mutació molt altes, ja que no tenen l’enzim DNA polimerasa que permet detectar i corregir les errades, la qual cosa li dóna una major diversitat i una major adaptació, que facilita el salt interespècie. El fet de generar còpies errònies li dóna també una capacitat de recombinació del 25% i el fa més patogen.

Les glicoproteïnes que té al seu voltant formen les espícules de la corona i li permeten adaptar-se a diferents situacions. Per això ha passat de ser poc patogen a molt patogen. Aqueste glicoproteïnes s’uniran al receptor cel·lular de l’ésser humà. S’ha vist que el punt d’unió és la proteïna receptora ACE2 (angiotensin converting enzyme 2) que es troba en diferents cèl·lules de l’organisme: pulmó, cor, ronyó i intestí. La funció biològica de la proteïna ACE2 és la maduració de l’angiotensina, una hormona que controla la vasoconstricció i la pressió arterial.

Quan el virus s’uneix als pneumòcits de l’alvèol pulmonar, que seran la via d’entrada de la infecció, penetra un sol coronavirus i s’alliberen més de 100.000 partícules virals filles.

També afectarà a altres cèl·lules de l’aparell respiratori. Atraurà la producció de substàncies tòxiques com les citoquines que originaran la síndrome respiratòria, pneumonitis i insuficiència respiratòria.

El seu període d’incubació és de 5 dies i tot seguit comencen els símptomes. En un 98% dels casos els símptomes apareixen entre el dia 2 i el dia 14. Es tracta d’un quadre de febre, tos no productiva, cansament, a vegades diarrea. En un 20% dels casos, als tres dies d’iniciar els símptomes, apareix una pneumònia, que pot provocar insuficiència respiratòria i fracàs multiorgànic.

En els nins i nines l’evolució és més benigna que en els adults. En alguns pacients es produeix una pèrdua brusca del gust i l’olfacte que pot aparèixer com a únic símptoma.

S’ha vist que es donen quadres més greus en aquells pacients que tenen hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars i malalties respiratòries.

Les complicacions més habituals són: SDRA(3%), insuficiència respiratòria i insuficiència renal aguda.

En la síndrome de distrés respiratori de l’adult apareixen símptomes de: taquipnea i hipoxèmia degut a l’acumulació de líquid als alvèols pulmonars que impedeix el pas d’oxigen al torrent sanguini. Per això és necessari l’ús de respiradors artificials. A vegades es complica amb l’afectació d’altres òrgans com el fetge o els ronyons.

Les proves diagnòstiques, segons estudis fets a la Xina, són radiografia de tòrax que és anormal en 60% dels casos. I TAC on s’observa en un 90% dels casos un patró intersticial bilateral en forma de “bilateral patchy shadowing” que es tradueix com en “vidre desllustrat apedaçat”.

                            

Al microscopi electrònic es distingeixen per la corona.

                          

A l’inici de la malaltia es produeix un pic de càrrega viral, per això si es fa un frotis nasal o un frotis faríngic els primers 5 dies apareix el virus en totes les mostres respiratòries, però no sol aparèixer en orina. Aquest fet també es relaciona amb la transmissió presimptomàtica del virus, que es dóna en un 50% dels contagis. Una vegada curat el pacient pot seguir eliminant el virus per femta durant dues setmanes, per això és important mantenir l’aïllament 15 dies després de la curació.

El pronòstic, segons les dades xineses, és que un 81% cursen amb un quadre lleu i moderat, un 14% sever i un 5% crític. De tots els afectats, un 96% es recuperen i un 4% moren. El quadre evoluciona molt ràpid, en dues setmanes. La mortalitat augmenta a partir dels 50 anys i es dobla cada dècada. El 50% dels ingressos a la UCI es moren.

En els hospitals s’estableix un tractament amb varis medicaments, però les pautes es van actualitzant. S’utilitza:

– hidroxicloroquina: té un efecte antiviral, ja que inhibeix l’entrada i sortida del virus. És també antiinflamatori, degut a què redueix la secreció de citoquines dels macròfags. És important per reduir la síndrome de distrés respiratori de l’adult.

– lopinavir /ritonavir: són antiretrovirals

– reendesivir: és un inhibidor de la RNA polimerasa. Molt actiu pel coronavirus. És profilàctic i terapèutic.

– interferon beta: fa acció sinèrgica amb altres fàrmacs

– corticoides: molt eficaços pel tractament de la SDRA. Els IL-6-tocilizumab també s’estan utilitzant.

La mesura preventiva actualment més eficaç a nivell de la població és l’aïllament social i la higiene de mans amb aigua i sabó.

                                    

                                    

Cal seguir les instruccions que recomana la Conselleria de Sanitat i el Ministeri de Sanitat per tal de ralentitzar el ritme dels contagis i evitar un col·lapse dels hospitals, i així permetre que els casos siguin assumibles pel sistema sanitari.

                                   

El 14 de març es va decretar l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19 i per a tota la població, però sobretot per als nostres alumnes, es tracta d’un moment inesperat, diferent, on hem d’evitar que les emocions com por, tristor, avorriment, angoixa, interfereixin en la ja complexa situació sanitària.

                                    

Cal mantenir la calma i viure amb intel·ligència i bona disposició el fet de no poder sortir de casa.

Què podem fer per mantenir la nostra salut durant el confinament?

Hi ha molta informació a les xarxes socials. Però a nivell de resum, recorda que és molt important:

Cuidar el cos:

Fer exercici físic

                                    

recomanacions per a tots els nivells educatius: https://www.youtube.com/watch?v=4Un0kNDFF_4

recomanacions per Primària:

https://www.youtube.com/watch?v=dEvUwwD9434

https://www.youtube.com/watch?v=i4bEwDdC3eg

recomanacions per Secundària i Postobligatòria:

https://www.youtube.com/watch?v=Bg9yaOYZ6A0

https://www.youtube.com/watch?v=g0RoM_pwd1I&t=241s

Mantenir una bona higiene postural mentre estem davant l’ordinador.

Cuidar l’alimentació.

Dormir les hores necessàries.

Cuidar la ment:

Organitzar-se

Relaxar-se (respiracions profundes, ioga, meditació…)

Distreure’s

Fer servir el sentit de l’humor.

Parar i reflexionar sobre les prioritats de cada un.

Compartir tasques domèstiques

Aprofitar la calma per imaginar, crear…

Estar connectat amb els familiars, amics, veïns, per tal de sentir-nos menys aïllats i més aprop.

Es tracta d’una situació temporal, que ben segur ens farà créixer i aprendre.

Ànims a totes i tots! Junts ho aconseguirem!

Lourdes Julbe

metgessa Col·legi CIDE, S. Coop.

Agraïments:

  • Dra. Eliana Marcela Cortés, internista. Servei d’infeccioses de Juaneda Miramar.
  • Departament d’Educació Física, Col·legi CIDE, S. Coop.
  • En especial a na Xisca, en David i n’Abril per la seva creativitat.

Webgrafia:

www.croiconference.org Dr. Josep Maria Miró. Cap d’Infeccioses Hospital Clínic de Barcelona.

www.coronavirus.epidemixs.org

www.copc.cat “Guia de gestió psicològica per afrontar quarentenes i confinament obligat pel coronavirus”

www.portalfarma.com

 

Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB   volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA  i la seva confiança  amb aquesta nova etapa de la nostra revista  Còdol