La preocupació per a la millora de la formació inicial del professorat és d’abast internacional. Preparar millor els futurs docents perquè puguin exercir amb garanties d’èxit una professió de cada dia més complexa és una meta que en aquests darrers anys s’han imposat els responsables dels sistemes educatius de molts països. És aquesta una fita que es planteja a partir de la constatació de que les estructures i dinàmiques formatives actuals per a la formació del professorat no són les desitjables i, també, des de la consciència que només amb docents adequadament capacitats s’aconseguirà que els infants i joves puguin desenvolupar les habilitats necessàries per viure, realitzar-se i ser feliços en la societat del segle XXI.
La importància d’assolir un sistema de formació inicial del professorat millor del que tenim queda palesa si es pren en consideració una de les evidències posades de manifest per la recerca educativa. Aquesta evidència mostra que l’apoderament i la millora de la professió docent és la clau de la qualitat educativa, és l’element determinant per a transformar l’educació. Dit amb altres paraules: el professorat és el factor més important de tots els que intervenen en l’educació escolar.
Tot i conèixer la gran importància del factor professorat, ens trobem amb la greu contradicció que els plans d’estudis de la seva formació inicial no són els adequats. Gairebé tots (els nostres i els d’altres països) són uns plans dissenyats des de la perspectiva del model tradicional d’ensenyament. Aquest model, excessivament dominat per la racionalitat tècnica, implica formar durant els primers anys als futurs professors i professores a base d’instrucció i teoria per a posteriorment, generalment a partir del tercer curs, introduir els components competencials i actitudinals mitjançant la pràctica. No és aquest –que quedi clar– un debat entre teoria i pràctica; els sabers acadèmics són imprescindibles per a una bona formació i el seu rebuig implica endinsar-se pels camins del fer acrític. Teoria i pràctica s’han de complementar; la qüestió rau en ser capaços d’assolir una adequada combinació i, sobre tot, una bona organització de la formació.
En aquest context, vivim moments de desconcert en l’àmbit de la formació inicial de docents. Per una banda, les agències espanyoles d’acreditació endureixen els criteris dels actuals plans d’estudis sense posar en dubte, però, el model conceptual que els orienta. Per altra banda, i per acabar-ho d’adobar, aquestes mateixes agències obren les portes a la formació exclusivament online del professorat (un exemple recent és l’aprovació del grau de mestre online a la UOC). Aquestes accions de les agències –i aquí rau el drama– es realitzen sense debatre quin és el model de formació que es necessita; s’actua sense canviar els fonaments dels programes formatius dels futurs mestres.
En aquest context confús i sovint contradictori, algunes universitats espanyoles han posat en marxa iniciatives formatives del professorat orientades per paradigmes més coherents que el tradicional. La UIB és una d’aquestes universitats.
Les accions enllestides per la UIB es varen iniciar l’any 2013 amb dos estudis; en el primer (La formació inicial del professorat d’Educació Infantil i Primària a les Illes Balears. Estat de la qüestió i propostes per a la millora, disponible a: https://bit.ly/2yhBNjF) s’analitzà l’estat de la qüestió de la formació inicial del professorat de primària, mentre que en el segon (La millora de la formació inicial dels mestres, segons el professorat del grau d’educació primària de la UIB i els mestres coordinadors de les pràctiques, disponible a: https://bit.ly/2WPjOew) es plantejaren propostes de millora, tot cercant el consens entre el professorat de la Universitat i els mestres dels centres educatius. Amb posterioritat a aquests treballs, i a partir del paradigma orientat en la pràctica, s’han desenvolupat un grapat d’accions de les que destacaria les següents:
A.- Es va crear, el setembre de 2017, el Programa de Millora de la Formació Inicial dels Estudis de Mestre i de Professorat de Secundària de la UIB (PM_FIP, vegeu: http://pmfip.uibvirtual.es). En el marc d’aquet programa es va elaborar i aprovar el Document Estratègic i Propostes d’Intervenció que inclou 24 línies d’actuació, 36 indicadors d’acompliment i 6 objectius. Aquest objectius són:
1. Implicar i comprometre la Universitat, el Govern i la comunitat educativa en la millora del sistema de formació inicial.
2. Millorar la formació inicial i l’aprofitament acadèmic i dels pràcticums de l’alumnat dels graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària i del Màster en Formació del Professorat.
3. Millorar el sistema d’accés als graus i el nombre d’alumnes per grup.
4. Relacionar el sistema de formació inicial amb els processos de la selecció i inscripció del professorat als llocs de treball.
5. Desdibuixar les fronteres entre formació inicial i continuada.
6. Implementar polítiques de revaloració social dels docents.
B.-En el marc del PM_FIP, i entre d’altres actuacions, s’han iniciat processos de formació del professorat dels graus de primària i infantil de la UIB; s’ha engegat la transformació de les pràctiques; s’han realitzat convocatòries de projectes de recerca sobre formació inicial; s’ha creat una xarxa de centres col·laboradors i s’ha dissenyat una prova d’admissió als estudis de mestre de la UIB (vegeu: https://bit.ly/2WMSZaV).
C.- S’ha participat en la creació del «Grup Palma per a la millora de la formació inicial de professorat»(http://www.grupopalmaedu.org); un think tank de referència sobre la formació inicial de professorat amb la participació d’especialistes de diverses universitats d’Espanya. El mes de desembre de 2018, el grup presentà el document “La universidad y la formación inicial del profesorado” (vegeu: https://bit.ly/3aqX4FL) on es plantegen els principis bàsics per a millorar la formació inicial del professorat.
D. -Es va iniciar un projecte de transformació de la formació inicial del professorat. Aquest projecte es basa en el paradigma realista per al qual la capacitació docent parteix de la persona, de les seves experiències personals així com de les seves pròpies representacions sobre el que és ensenyar i aprendre. En aquest procés l’experiència hi juga un rol fonamental per al desenvolupament professional del futur docent. De forma experimental, en el curs 2016-2017 s’inicià la transformació i coordinació de tres assignatures del Grau de Primària de la UIB baix la perspectiva de l’Aprenentatge Realista i l’Aprenentatge Basat en Projectes. En aquets moments, alhora que s’està consolidant l’experiència amb la participació dels centres col·laboradors que reben a l’alumnat cinc dies repartits durant el curs escolar, s’ha iniciat un procés de formació de la resta de professorat del grau per tal d’anar generalitzant l’experiència durant els propers cursos acadèmics.
Sortadament ja són diverses les universitats espanyoles que, igual que la UIB, segueixen nous camins per a la formació inicial del professorat. També la Conferència de Deganes i Degans d’Educació està treballant per a transformar els actuals plans d’estudis i per això ha fet les passes necessàries amb el Ministeri d’Educació i Formació Professional i el Ministeri d’Universitats per a poder treballar de forma col·laborativa en aquesta tasca.
Esperem que prest puguem veure els fruits esperats i que el professorat del futur proper pugui respondre realment a les necessitats educatives dels infants i els joves de la nostra societat.
Miquel F. Oliver
Degà de la Facultat d’Educació de la UIB
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
_
