971 205 028 De dilluns a divendres de 9 a 14 h C/ Sant Joaquim, 9 - 07003 - Palma

Majordocs a les aules de secundària i batxillerat de la cooperativa Son Verí Nou

El cinema documental com a estratègia educativa

Un dels objectius que tenim com educadors és aconseguir que l’aprenentatge del nostre alumnat sigui significatiu. Com sabem, els nous corrents pedagògics basats en la neurociència i la intel·ligència emocional apel·len a la necessitat d’emocionar per tal de generar motivació en l’alumnat, sentiment indispensable per a l’adquisició de coneixement.

Diferents estudis mostren que al llarg de les etapes obligatòries, especialment primària i secundària, és quan la capacitat per percebre i captar codis audiovisuals és major en l’individu. D’entre les diferents eines que tenim al nostre abast, el cinema, i més concretament el cinema documental, es presenta, més que com a un recurs, com a una estratègia didàctica que connecta pensament i sentiment i ens permet treballar de manera transversal i interdisciplinària, ja que implica les diverses àrees i l’educació en valors. Per tant, ens ajuda a formar futurs adults amb pensament crític, actitud madura i conscient. Un ús adequat del cinema documental ens fa reflexionar i reafirmar o qüestionar les nostres creences i coneixements previs, genera actituds, desperta la creativitat i la capacitat d’anàlisi, ens obre les portes a històries de protagonistes de la vida quotidiana, ens permet conèixer diferents tipus de llenguatge… i és que els processos cognitius de la realitat i de la realitat cinematogràfica no són tan diferents.

La tecnologia fa dècades que ens va possibilitant, gràcies al vídeo, DVD, Blu-ray, dispositius digitals i projectors, obrir una finestra al sèptim art dins les nostres aules i emprar magnífics recursos audiovisuals. Les possibilitats pedagògiques d’aquests recursos són infinites ja que aborden qualsevol disciplina o temàtica, ja sigui curricular o extracurricular, per la qual cosa són aplicables a totes les àrees i alhora podem ensenyar una altra mirada envers aquest art.

A finals del mes de febrer vàrem rebre la proposta de Majordocs, primer festival internacional de cinema documental a Mallorca que neix amb l’esperit de descobrir altres realitats i mirades a través d’una acurada selecció de documentals de creació, sempre amb la presència dels seus directors. La primera edició internacional havia de tenir lloc de l’1 al 4 d’abril a Palma.

Alguns professors acceptàrem la invitació per conèixer aquesta iniciativa i la seva aplicació didàctica. Malauradament, la situació derivada de la pandèmia va afectar les dates previstes i es va haver d’ajornar fins a inicis d’aquest nou curs, concretament el festival es va dur a terme del 29 de setembre al 2 d’octubre. Encara que la situació actual no ens va permetre assistir presencialment a les projeccions a Cineciutat, sinó que haguérem de conformar-nos amb les projeccions en línia dins l’aula de cada grup, i tampoc va ser possible la presència dels directors (però sí que al final de cada documental es va projectar una entrevista amb ells), l’experiència de veure i treballar amb tot l’alumnat de secundària i batxillerat el documental que vàrem triar d’entre els vuit seleccionats, va ser molt positiva i enriquidora.

El documental seleccionat, Midnight Traveler, guardonat després amb el premi del públic i filmat amb dispositius mòbils, narra el llarg viatge de la família del director afganès Hassan Fazili, obligada a abandonar Afganistan perquè els talibans oferien una recompensa per a qui el capturés. La pel·lícula ens mostra en primera persona els perills als que s’enfronten els refugiats que busquen asil, i l’amor que comparteix una família que es veu obligada a deixar tot enrere per començar de bell nou.

Prèviament a la projecció del documental es varen treballar conceptes essencials i els alumnes varen investigar per poder comprendre millor el que posteriorment veurien a la pantalla. Elaboraren un dossier, adaptat per cursos, amb informació sobre la història política recent del país, els talibans, l’integrisme islàmic, l’ISIS, l’estatut de refugiat, la diferència entre migrant i refugiat, cercaren imatges de com era el país abans de l’arribada dels talibans, la situació de la dona, visitaren virtualment el territori amb Google Maps, ACNUR, espai Schengen….

Després de veure la pel·lícula i l’entrevista amb el director, fonamental per entendre la motivació a l’hora de filmar aquesta fugida, es va treballar conjuntament a tutoria i a diferents àrees, de manera transversal i interdisciplinar, estimulant la mirada crítica i intentant provocar l’empatia envers els refugiats. La temàtica dels refugiats, i veure com una família amb la qual podien identificar-se passava per una situació que fins aquell moment per a ells era llunyana i pareixia que tan sols podia afectar a altres, els va fer plantejar-se qüestions que canviaven les creences inicials que tenien sobre la crisi dels refugiats, les polítiques europees i la xenofòbia, entre d’altres.

Una oportunitat excepcional va ser la que brindà un alumne d’origen iraní al seus companys explicant alguns conceptes i traduint termes del farsi darí, compartint informació del que la seva pròpia família — concretament els seus padrins i el seu pare — , va viure també amb l’arribada de l’aiatol·là Jomeini i la implantació de la república islàmica.

El treball posterior a la projecció va ser abordat des d’aspectes proposats pel mateix festival Majordocs, que ens facilità un guió de treball en el qual també es plantejaven qüestions de caire cinematogràfic, i els que cada professor va treballar a la seva àrea.

Finalment, un professor de cada curs es va encarregar de moderar un debat com a reflexió i conclusió final. Part de l’equip de Majordocs va assistir al debats de 1r d’ESO i 1r de batxillerat, a més d’entrevistar a alguns alumnes i professors, recolliren la valoració sobre aquesta nova experiència a les aules.

Els debats s’iniciaren amb el text que obre el documental:

[Un autor deia que] L’infern són els altres. No crec que sigui correcte. He après moltes coses viatjant pel desert i les planures. I després de travessar terrenys salvatges he arribat a algunes veritats. Per exemple, el camí de la vida gira al voltant de l’infern. I també: l’infern està dins meu. I aquesta és la història d’un viatge per les vores de l’infern.

— Zahra Fazili

Esperam poder viure la segona edició de Majordocs a les sales cinematogràfiques.


Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.