Barcelona va acollir el passat 6 de febrer una nova edició de La Febrerada, una de les principals cites anuals de l’Economia Social i Solidària (ESS) a la capital catalana. La trobada combina una jornada matinal de debats, tallers i espais de relació entre projectes i persones vinculades a l’ESS amb una celebració nocturna oberta a la ciutat, amb actuacions i comèdia per apropar aquest model econòmic a la ciutadania.
La iniciativa està impulsada per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (#ESSBCN2030), aprovada per l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb organitzacions de l’ESS local i catalana, entre elles AESCAT i la XES.
La cinquena tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, va inaugurar la jornada destacant la importància de continuar reforçant l’ESS com a motor econòmic i social de la ciutat. Segons va explicar, durant el darrer any l’Ajuntament ha donat suport a 165 projectes mitjançant línies específiques de subvencions i programes de Barcelona Activa, ha formalitzat 24 nous contractes i ha impulsat milers d’assessoraments i formacions adreçades al sector, a més de millorar els canals de comunicació per arribar a nous públics.
La sessió matinal va posar el focus en la digitalització de l’ESS, abordant qüestions com la sobirania tecnològica, l’impacte de les grans plataformes digitals, els riscos de bretxa digital i les oportunitats que ofereixen les eines lliures i del procomú per reforçar l’autonomia dels projectes.
El diàleg va comptar amb representants d’iniciatives tecnològiques que acompanyen organitzacions de l’ESS en els seus processos de transformació digital. Entre els principals reptes assenyalats hi ha la captació i retenció de talent en condicions dignes, així com l’accés a la contractació pública en un mercat fortament dominat per grans empreses mercantils.
Durant la jornada també es van recollir propostes per avançar cap a una digitalització al servei del bé comú, com ara reforçar la intercooperació entre proveïdores tecnològiques de l’ESS, impulsar formació específica per a entitats i treballadores i incorporar criteris de sobirania de dades, transparència i democràcia interna als projectes digitals.
Així mateix, es va subratllar la necessitat de connectar l’agenda digital amb altres àmbits estratègics de ciutat, com el dret a l’habitatge, el consum responsable, la cultura comunitària o el treball digne, perquè la tecnologia esdevingui una eina al servei de la transformació social, incloent-hi el desenvolupament d’una intel·ligència artificial des de l’economia social.
En la segona part de la jornada es va reflexionar sobre com l’ESS pot esdevenir una resposta davant la deshumanització i l’auge dels discursos d’odi. A través d’una ponència de l’activista de la XES Jordi Garcia i d’un debat amb diferents iniciatives, es va posar en relleu la importància d’utilitzar l’acció econòmica com a eina de transformació cultural i educativa, construint nous marcs de referència i reforçant les iniciatives capdavanteres del moviment.
La Febrerada va culminar amb una celebració nocturna amb artistes locals, en una vetlada que va combinar actuacions musicals i monòlegs, reafirmant el caràcter obert i comunitari de l’ESS.
