Segons publica l’agència EFE, gairebé el 20% de les publicacions a X contenen algun tipus de desinformació i la immigració és la temàtica més afectada per aquesta desinformació, ja que la meitat dels missatges que s’escriuen sobre migrants són desinformadors.
Aquestes són dues de les principals troballes de l’estudi ‘Entre el soroll i les dades’, presentat aquest dijous per Fad Joventut a Madrid amb motiu del Dia de la Internet Segura i que té per objectiu analitzar la desinformació a la xarxa social X (abans Twitter) a partir d’una mostra representativa de publicacions d’entre abril i juny de 2024.
L’investigador responsable de la investigació, Xavier Moraño, ha explicat que de cada 1.000 publicacions llançades a X, al voltant de 200 contenen desinformació (un 18,5%), principalment en forma d’engany (el 60%), però també de descontextualització i un altre tipus de desinformació que pot portar a error, com l’exageració.
La temàtica en què es registra més gran desinformació és la immigració: de cada dues publicacions, una la conté, «un 50 % és un percentatge molt preocupant».
«Es genera rebuig o alarma social generalitzant fets aïllats, tergiversant estadístiques, vinculant sense proves immigrants amb delictes i fomentant temors sobre una ‘amenaça cultural’. Fes servir dades desactualitzades o inventades per reforçar prejudicis», precisa l’estudi.
També la justícia, la religió, els conflictes bèl·lics, la política, els mitjans de comunicació, la sanitat i el gènere són àmbits afectats per la desinformació.
Segons l’estudi, tres de cada quatre mencions desinformadores tenen un to negatiu destinat a generar desconfiança o rebuig cap a persones, col·lectius i institucions. Pretenen danyar o insultar.
Aquestes publicacions ataquen més polítics, periodistes i jutges. El responsable de la investigació ha assenyalat que aquesta desinformació fa desconfiar d’aquestes figures i debilita la credibilitat de les institucions, «cosa que posa en dubte la democràcia mateixa».
En analitzar l’orientació política d’aquesta desinformació, l’estudi ha detectat que el 45% de les mencions desinformadores estan alineades amb l’extrema dreta: «mencions de perfils crítics cap a la immigració i el multiculturalisme, amb exaltació nacionalista i religiosa, rebuig de polítiques progressistes i defensa del revisionisme històric conservador».
L’11% presenta una orientació d’extrema esquerra; un 20%, d’esquerra; un 14% no té orientació política; i un 8% es vincula a la dreta.
Els perfils que apareixen com els principals altaveus de la desinformació són els creadors de continguts, que utilitzen la polarització i la confrontació com a estratègies habituals i arriben a ser superdesinformadors.
De fet, els cent altaveus més grans de la desinformació són capaços de mobilitzar 11 milions de publicacions en un sol mes.
Des de Fad Joventut consideren que aquests «resultats permeten dimensionar el fenomen i evidencien que el soroll no és marginal, sinó una presència constant integrada al debat quotidià en xarxes socials».
Una xarxa més saludable
En el marc de la jornada ‘De la incertesa a la confiança, educar en entorns digitals’, celebrada amb motiu del Dia de la Internet Segura, Fad Joventut ha volgut abordar els reptes de la seguida digital en la infància, en un moment en què el Govern ha anunciat que es limitarà l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes.
La directora general Fad Joventut, Beatriz Martín, ha subratllat la necessitat de crear un entorn de convivència a la xarxa «més saludable, més ètica, millor» i ha explicat que per això cal demanar responsabilitats i avenços a la indústria, però també avançar en el desenvolupament de la ciutadania digital, l’alfabetització digital i mediàtica i combatre la desinformació.
Martín considera útil així mateix que la UE harmonitzi un mecanisme de verificació d’edat comuna per als diferents països i ha precisat que la desinformació no només afecta la manera de pensar, sinó també d’actuar, i la seguretat ciutadana, la polarització, la radicalització i els discursos d’odi.
El director de l’Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat, Julio Albalad, ha destacat que l’ús que els menors donen a les tecnologies pot ser nociu i incorrecte, si bé ha defensat que l’escola pot ser un lloc per millorar les competències digitals i que poden accedir a una relació sana amb les tecnologies.
