Ja fa molts d’anys que va arribar a les nostres mans aquest meravellós poema de Loris Malaguzzi. Sempre que el tornam a llegir ens emociona perquè ens parla de les cent maneres o llenguatges que tenen els infants per expressar-se i de com els adults els hi prenem noranta-nou.
De tant en tant algunes de les mestres de l’equip el recuperen i el presenten a les famílies, ja sigui a un plafó, a l’àlbum història de cada infant o a una reunió de pares i mares, a on expliquen les formes diferents que tenen els infants d’interpretar el món, per tal de reconèixer i valorar totes les seves formes d’expressió i comunicació.
Malaguzzi, reivindicava el valor de les interaccions dels infants quan treballen en petit grup: “permet negociacions i dinàmiques comunicatives més freqüents, atractives, productives…”. “En la interacció entre infants apareixen conductes socials, emocionals, comunicatives i cognitives” a més de potenciar les capacitats d’escolta i resposta, presa de consciència de la igualtat i la diversitat, “de l’adquisició de noves curiositats, coneixements i apropiacions simbòliques”.
A l’escoleta hem pogut constatar al llarg d’aquests anys que els infants són, per natura, artistes i inventors, poetes i músics! Necessiten llibertat per explorar i conquerir els seus espais, per experimentar i aprendre!
Per tant, la nostra funció com a mestres és la de ser les encarregades de crear unes condicions de joc que ofereixin seguretat. Només l’infant que se sent segur és capaç de gaudir del moment de joc. Hem de tenir cura de l’espai, del material i del temps.
Segons Gianni Rodari tota persona només pot ser feliç comunicant i aportant, és a dir, aconseguint que l’escoltin, que l’entenguin i que l’admirin pel que fa.
Cal donar suport a les accions dels infants ja sigui a través de la mirada, de les paraules o de les nostres accions. El fet de jugar amb els nins i les nines, els aporta satisfacció i plaer.
Tal i com diuen els arquitectes Ceppi i Zini: “Tota l’escola hauria de ser un gran laboratori per a l’auto aprenentatge dels nins i les nines”. “L’escola – laboratori entesa com un àmbit d’aprenentatge i exploració, a on els infants puguin trobar materials i equipaments que motivin la seva curiositat i desig d’aprendre, escenaris de joc on puguin ser els protagonistes de la seva acció, llocs i situacions a on hagin de projectar, plantejar-se hipòtesis, resoldre problemes i cercar estratègies d’acció diverses.” “…on cada infant pugui construir el seu propi recorregut d’aprenentatge a partir de les propostes que troba en els distints espais de l’escola”.
I únicament ens queda per afegir que consideram imprescindible la “pedagogia del fer”, “la intel·ligència de les mans” per tal que l’infant es provi a ell mateix i assagi les seves potencialitats.
Tenim clar que la nostra tasca principal és fer que els nins i les nines siguin els protagonistes de la seva educació.
Fotografies fetes per Alexandra Garcia Jiménez. Mestra educació infantil.
Text: M. Assumpció Hernández Moreno. Coordinadora del centre.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
