Pedagògicament parlant és una opinió ben estesa per tots els professionals de l’educació que el teatre és un mitjà per expressar sentiments, per explicar històries i sobretot, per connectar amb altres persones. El teatre és una activitat que potencia les capacitats comunicatives, i des de les etapes més primàries de l’educació és contemplat per gairebé totes les mestres i mestres de l’educació infantil i primària: és important i necessari ensenyar els infants a expressar-se, a comunicar-se, a vèncer les seves dificultats, a posar-se davant d’un públic per poder assolir tota la riquesa expressiva que aporta el teatre, i que serà fonamental per a la seva educació posterior.
Així, podem constatar que el teatre constitueix una part molt important en l’educació de l’expressió corporal i oral de les nines i els nins. Els dona eines per aprendre a expressar i comunicar els propis sentiments, autocriticar-se, enriquir els seus mitjans d’expressió i la seva espontaneïtat. També, i aquí radica la importància de la disciplina dramàtica, el teatre pot ajudar els estudiants a progressar en el coneixement d’altres matèries curriculars. Fer teatre és treballar en equip, un valor molt important en la societat actual, en general, i en les cooperatives d’ensenyament, en particular. Els nins aprenen la importància de treballar conjuntament i la valoren, reconeixent que en un equip tothom és important i que s’ha de treballar per tirar endavant un projecte comú.
Fer teatre és jugar, és inventar personatges, idear situacions, històries, i viure experiències inimaginables. Totes aquestes qualitats són innates als més petits i, amb el teatre, el que s’intenta és potenciar aquesta característica infantil. Es tracta, doncs, de conservar aquest joc, aquesta manera de treballar.
Ara bé, què passa amb els alumnes de la secundària? La preadolescència és possiblement una de les etapes més complicades de la vida i el teatre també pot ajudar a pal·liar les complicacions que tenen els nostres alumnes. Al Departament de Llengües de l’escola Es Liceu creim que l’art dramàtic ajuda als alumnes a comprendre la literatura. De fet, el teatre ajuda a entendre els textos literaris i és la millor manera de què els estudiants els donin a conèixer i els facin seus. El teatre és la literatura feta realitat i això dona el valor que té la poesia en tota la seva dimensió. De fet, és realment increïble veure com els alumnes poden conèixer passatges de la poesia de Ramon Llull tot fent-ne un rap, aprendre fragments del complex teatre de Salvador Espriu o fer realment efectiva la poesia escènica de Joan Brossa. O com també fa un amic i col·lega de socials de la meva escola, la revolució francesa portada a escena resulta d’allò més enriquidor pels estudiants, tant pels que actuen cada una de les escenes que se representen com els que gaudeixen veient-les i, sobretot, aprenent.
Com deia Federico García Lorca «el teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. Y al hacerse humana, habla y grita, llora y se desespera.»
Rafel Fiol Martorell, professor de llengua i literatura catalana de la cooperativa Es Liceu
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
