Antoni Llabrés Fuster
Antoni Llabrés Fuster (Palma, 1968) és un jurista i acadèmic mallorquí. És doctor en Dret, especialista en Criminologia i ha estat professor titular de Dret Penal a la Universitat de València durant més de vint anys. El curs 2019/2020 es va incorporar al Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears. Forma part del Laboratori Interdisciplinar sobre Drets i Llibertats (LIDIB) de la UIB.
El febrer de 2024 es va presentar com a candidat a la presidència de l’Obra Cultural Balear (OCB), encapçalant una candidatura composta per setze membres, amb paritat de gènere i una combinació de continuïtat i noves incorporacions. La candidatura tenia com a objectius donar continuïtat al projecte iniciat el 2022 i reforçar el paper de l’OCB davant el context polític de les Illes Balears.
Entre les seves aportacions acadèmiques relacionades amb la llengua, destaca la direcció del Certificat sobre Legislació Lingüística i Drets Lingüístics de la UIB, la coordinació d’un Vocabulari de Dret o la traducció al català del Codi Penal i els dos volums recopilatoris sobre legislació lingüística (el segon dels quals sobre normativa relativa a l’ensenyament) editats per l’Institut d’Estudis Autonòmics. Va ser director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.
El personal de l’Obra ens acull a una de les enigmàtiques sales de l’edifici de ca n’Alcover, residència del poeta i de la seva família. Tenim el privilegi de fer un recorregut per les instal·lacions de l’edifici amb un guia immillorable… en Toni ens presenta amb orgull els indrets de la seu, els projectes que s’hi despleguen i les expectatives de futur que encaren amb il·lusió. Ens hem citat amb ell per la vinculació dels valors cooperatius amb la tasca de l’OCB i pretenem establir-ne sinergies.
Quina és la salut de la llengua i la cultura catalanes?
La salut és en aquests moments precària, segons totes les dades i a tots els territoris. En el cas concret de les Illes Balears, en les darreres dècades, s’ha produït un descens acusat de l’ús social del català per una combinació de múltiples factors. Un dels més importants és la sacsejada demogràfica que hem experimentat: només un 51% dels que residents són nascuts en el territori. I aquesta arribada extraordinària de persones, amb llengües inicials i de procedències tan diferents no ha vengut acompanyat d’unes polítiques lingüístiques d’acollida i integració de tot aquest contingent de nous mallorquins, per part dels poders públics, a l’alçada del repte.
Com gestiona aquesta situació l’OCB?
L’Obra és una entitat que està molt pendent de les polítiques lingüístiques de les administracions públiques: impulsar mesures a favor de la llengua no és una opció, sinó que constitueix una obligació estatutària i legal. Malauradament, en els darrers temps hem assistit a l’aprovació de mesures regressives, en l’àmbit de la sanitat, de l’educació, etc. i l’OCB hi intenta fer front amb les eines de què disposam, des de les accions judicials fins a les mobilitzacions al carrer, quan és necessari.
Però també actuant de forma propositiva, amb iniciatives i projectes, per exemple, que cerquen aquest objectiu d’inclusió i acollida del col·lectiu nouvingut a la nostre llengua i cultural. Això constitueix un eix fonamental de la nostra tasca: tenim un programa, ambiciós, que es diu Tot Plegats, que pretén dinamitzar l’ús de la llengua entre aquestes persones, a través de cursos, trobades de conversa, tallers de cuina, itineraris o visites guiades, etc., gestionat pel nostre equip tècnics i mitjançant el voluntariat de l’associació.
Conviure a les Illes Balears ha d’implicar conèixer, respectar i assumir també el nostre patrimoni lingüístic i cultural, com a element cohesionador.
Com ha de respondre l’escola a aquest repte?
L’escola n’és un bastió fonamental, perquè juga un paper compensatori de l’absència de la llengua en el dia a dia de molts de nins, a les seves famílies i entorns més immediats. En molts de casos, hi tenen el seu primer i fins i tot únic contacte. Per això necessitam unes autoritats que hi remin a favor i proporcionin als centres educatius i els seus equips directius els instruments que requereixen per dur la seva tasca a bon port.
Quines són les condicions necessàries per a revertir la situació?
No podem posar fer recaure damunt les espatlles dels docents tota la responsabilitat: es tracta d’un compromís que ha d’assumir la societat en el seu conjunt. De fet, l’escola i la comunitat educativa necessiten el recolzament de tothom. Cal combatre aquest discurs que a vegades sentim, per part de determinades forces polítiques, que introdueix acusacions infundades o com a mínim sospites i recels sobre la feina dels docents.
Fa falta un Servei d’ensenyament en català potent, una dotació de dinamitzadors lingüístics que es correspongui amb les necessitats dels centres, que són moltes, etc. Un projecte que històricament ha estat d’èxit són els cursos de català per a mares i pares, als quals s’hauria de donar un impuls molt més gran.
El 2026 es compleixen 40 anys de la llei de normalització lingüística i ja hem complit el quart de segle d’implantació del model lingüístic educatiu vigent, introduït pel Decret de mínims i consolidat per la Llei d’educació. Pot ser un bon moment per revisar què s’ha fet bé i quins aspectes s’haurien de revisar en aquest àmbit: corregir les taxes d’incompliment dels projectes lingüístics per part de determinats centres, i això és responsabilitat d’Inspecció Educativa, però també del grau de conscienciació dels equips directius i de tota la plantilla de professorat, hauria de ser una prioritat.
Quin creus que ha de ser el paper de les cooperatives en tot plegat?
El moviment cooperatiu és una realitat sostenible que impacta tant en l’ús de la llengua com en les actuacions d’equitat. A vegades es tendeix a dicotomies reduccionistes, de posar els centres públics a un costat, més favorable a la llengua, i tota la resta a l’altre. Vull posar en valor, en aquest sentit, la feina que fan les cooperatives que integren del Sectorial d’Ensenyament de la UCTAIB. L’ideari de les cooperatives està clarament compromès amb aquesta lluita.
Quin balanç fas de la teva presidència a l’OCB?
Voldria pensar que la Junta Directiva que presidesc, i el proper febrer farà dos anys que agafàrem el timó de l’OCB, hem aconseguit avançar en l’enfortiment de l’entitat i amb la seva implantació territorial. Fa poc hem celebrat l’assoliment de la xifra històrica dels 5.000 socis, una quarta part dels quals incorporats en el nostre mandat, i l’existència de 41 delegacions locals que conformen una xarxa territorial molt vigorosa. Entre les que feim a Ca n’Alcover, a Palma, i les de les delegacions, organitzam gairebé 700 activitats cada any.
Això suposa la implicació de centenars de socis que, com nosaltres mateixos, s’hi dediquen de forma altruista i desinteressada, amb l’única satisfacció de dedicar els nostres esforços a una causa per la qual consideram que paga la pena lluitar.
I, d’altra banda, diria que hem aconseguit avançar decididament també cap una major transversalitat de l’OCB, perquè volem que s’hi pugui sentir còmoda qualsevol persona que estimi la llengua, la cultura i el país, i en un major reconeixement del nostre paper i el nostre pes dins la societat civil d’aquest terra.
Quins són els somnis d’Antoni Llabrés?
Com a president de l’OCB m’agradaria deixar una entitat més forta, més ben implantada i amb un major reconeixement social. I voldria que tota aquesta feina que feim, i que han fet tots els que ens han precedit en aquests ja 63 anys d’existència de l’entitat serveixi per a garantir la continuïtat futura de la nostra llengua, per això insistim tant en la necessitat d’assegurar la sostenibilitat lingüística i cultural de les Illes Balears.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
