No som gaire partidari d’utilitzar fórmules o dites bèl·liques per defensar determinades causes, especialment si aquesta és el Feminisme i tot allò que se’n deriva. Però la realitat és preocupant: d’acord amb el Baròmetre de FAD Juventud, només un 38,4% dels joves es declaren feministes, quan fa només cinc anys aquest percentatge era gairebé del 50%. Segons aquest mateix informe, la meitat dels enquestats perceben el feminisme com una eina de manipulació política; aquest mateix percentatge afirma que es troben desprotegits davant d’allò que consideren denúncies falses, tot i que s’ha demostrat que estadísticament són gairebé irrellevants. L’enrenou i les fake de les xarxes socials tampoc no ajuden gaire, ja que la majoria, manipulada per opcions ideològiques escorades clarament cap a l’extrema dreta, pretenen inculcar en la joventut la idea que el Feminisme ha anat massa enfora en les seves pretensions, fins al punt de mostrar com a víctimes al conjunt d’homes com a col·lectiu.
Davant aquests i altres arguments, tanmateix, la realitat és tristament tossuda: en el que duim d’any, a penes dos mesos i escaig, 10 dones i dos infants han mort assassinats per les seves parelles o companys sentimentals en la pitjor sèrie d’ençà que tenim registres (2003). De la mateixa manera han augmentat exponencialment les agressions d’índole sexual, moltes d’elles perpetrades per joves menors d’edat influïts per una pornografia cada vegada més extrema i violenta. L’explotació de les dones en situació de prostitució és una realitat d’unes proporcions dantesques, mentre que el seu reclutament a mans de xarxes i proxenetes sense escrúpols es produeix a edats cada vegada més tendres. La ideologia liberal conservadora, a hores d’ara dominant en bona part d’Occident, no té cap mena de rubor a considerar els ventres de lloguer com una possibilitat a l’hora de tenir un fill, com si el cos de la dona llogada fos una mercaderia qualsevol, exempta d’emocions i sentiments. La precarietat econòmica facilita aquesta i altres pràctiques indecents, que posen en perill la salut física i mental de milers de dones a Europa i al món. La precarietat laboral afecta també i sobretot les dones, que a més a més i en la seva majoria tenen al seu càrrec les tasques inherents a la cura dels fills i de la llar.
Des d’Homes per la Igualtat – Mallorca pensam que no podem callar ni baixar els braços, davant d’aquesta realitat. El Feminisme de bon de veres no va en contra de ningú, baldament hi hagi qui ens ho vulgui fer creure des de tribunes interessades i clarament misògines. És cert que d’ençà el 8 de març de 2018, en què el moviment feminista es mostrà més plural i unit que mai, les divisions i els protagonismes l’han afeblit fins a arribar a la situació en què es trobam avui, on sense anar més enfora i des de fa diverses convocatòries dues manifestacions concorren per separat a Palma en la celebració del dia més important pel que fa al reconeixement i la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones. L’interès dels joves pel feminisme ha decaigut, aquesta és una dada objectiva, i potser n’hauríem d’analitzar les causes. Mentrestant, i tal com afirmava no fa gaire l’escriptora Emma Riverola en un encertat article titulat Invitar a los chicos, caldrà que ens centrem en combatre un patriarcat que no només és masclista, sinó que també es mostra obertament racista i homòfob. Tot plegat fa que molts joves avui en dia qüestionin de manera esbiaixada els avanços del Feminisme i considerin la desigualtat i la violència de gènere com a mals inevitables. Caldrà, doncs, escoltar-los, convidar-los al diàleg i recordar-los que, tal com afirma l’esmentada escriptora, la felicitat no es troba en el domini ni en la fortalesa, sinó en la llibertat i el consentiment.
Feminisme sí, i tant, ara més que mai.
Miquel Àngel Lladó Ribas
President d’Homes per la Igualtat – Mallorca
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
