Hi ha projectes que neixen amb voluntat de permanència i d’altres que emergeixen com una explosió còsmica. Hermanas Picohueso és una galàxia destartalada d’objectes perduts sobre el Mediterrani: un univers propi que combina investigació escènica, pensament crític i una poètica que oscil·la entre el kitsch i la profunditat existencial.
Les seves expedicions creatives estan liderades per Gal·la Peire Camps, Lluki Portas i Aina Juanet, sempre acompanyades per un equip estable format per Cintia de Luis i Marc Homar. Aquesta estructura, consolidada amb els anys, ha permès que el projecte creixi amb coherència i solidesa sense perdre la seva essència irreverent.
Tot i presentar-se com a companyia, estructuralment estan constituïdes com a cooperativa, una forma jurídica que no és només administrativa sinó també política: una aposta clara per models de treball col·lectius, sostenibles i corresponsables.
Una dècada d’investigació escènica
Des del 2016, Hermanas Picohueso ha desenvolupat una trajectòria sostinguda en el camp de la creació contemporània. En aquests darrers deu anys han produït i estrenat onze espectacles, consolidant una manera de fer que parteix de la investigació constant de nous formats escènics.
La seva mirada s’endinsa en les profunditats de la vida humana, en les runes kitsch, en el material d’arxiu desgastat i en els fems intel·lectuals que suren entre nosaltres. El seu motor és la pregunta —sovint impossible— i l’acceptació que les respostes poden ser insatisfactòries o fins i tot completament errònies. Però és precisament en aquest error, en aquesta fricció, on apareix el fet artístic.
El freakisme, la reflexió i la ràbia són els tres hashtags que porten brodats als seus vestits d’astronautes fets de llaunes reciclades i materials trobats al carrer. Aquesta imatge resumeix bé la seva pràctica: una exploració constant dels límits de la teatralitat, combinant dramatúrgies contemporànies amb eines digitals i col·laboracions amb professionals que aporten rigor i qualitat als projectes.
Cultura com a resistència
“En els temps que corren, que no mori la curiositat!” —afirmen. Aquesta declaració és gairebé un manifest. En un context de tancaments, recessions i pors col·lectives, la cooperativa aposta per obrir-se, créixer i sostenir la confiança com a principi organitzatiu i vital.
La seva manera de treballar no només busca resultats artístics, sinó també una forma de vida possible: investiguen maneres d’organitzar-se que permetin una cooperativa sostenible a tots els nivells i una vida bona per a les persones que en formen part. L’ètica del procés és tan important com el resultat escènic.
Creuen fermament que la cultura i l’art transformen la vida de les persones. Per això remen contra vent i tempestes, amb la voluntat que les seves propostes arribin a tots els racons on, a vegades, la vida sembla perdre el sentit. No estan disposades a fer-se petites davant les ombres de monstres insignificants.
Un projecte biterritorial amb vocació de xarxa
Un dels trets distintius d’Hermanas Picohueso és la seva identitat biterritorial entre Catalunya i les Balears. Aquesta doble arrel mediterrània els ha proporcionat una riquesa i una autenticitat que avui senten plenament seves. Tenir una pota a cada costat del mar els ha permès teixir una xarxa àmplia de col·laboracions i establir ponts que van més enllà del propi projecte.
Ara, la companyia s’imagina també com un agent vertebrador d’iniciatives culturals i artístiques que generin retorn en el sector que les acull i del qual formen part. No només volen crear espectacles, sinó contribuir activament a l’ecosistema cultural, reforçant-lo i expandint-lo.
Amb una dècada de trajectòria, onze espectacles estrenats i una mirada radicalment curiosa, la companyia Hermanas Picohueso continua orbitant amb força pròpia. Una galàxia imperfecta i incandescent que ens recorda que, fins i tot en temps convulsos, la curiositat és un acte de resistència.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
