En una recent conferència organitzada per l’associació Homes per la Igualtat – Mallorca, el professor de Medicina natural de la Universitat de Granada i metge forense Miguel Lorente Acosta va dir aquestes paraules: “Un hombre tiene que dar tres pasos: uno adelante hacia el feminismo, un paso atrás de nuestros privilegios y un paso al lado para acompañar a las feministas en este proceso”. Al meu parer es tracta d’una magnífic posicionament pel que fa al paper que hem de desenvolupar els homes en aquesta lluita que durant tants d’anys han protagonitzat quasi en exclusiva les dones, al capdavall les majors perjudicades en tot allò referent als desequilibris i la violència que han hagut de suportar només pel fet de ser-ho.
Convé recordar-ho de bell nou, ara que tot just acabam de celebrar un nou 8 de març en què elles i els seus drets inalienables en són els protagonistes. La consellera de Presidència, Mercedes Garrido, ens ho recordava no fa gaire, amb motiu de la presentació dels actes amb què el Govern ha recordat aquesta data tan assenyalada en el calendari feminista: a les Balears, les dones cobren un sou mitjà de 21.998 euros a l’any, 3.700 menys que el sou mitjà dels homes. Pel que fa a la conciliació, les dones dediquen un 67,8% de la seva jornada a la cura dels fills, mentre que els homes hi dediquen un 34%. Són només algunes de les desigualtats que encara ara, ja ben avançat el segle XXI, persisteixen en la nostra societat i davant les quals els homes no podem romandre mans plegades, com si la cosa no anàs amb nosaltres o no ens afectàs de cap manera.
“El silenci ens fa còmplices”, diu un eslògan que defineix també molt bé la passivitat que encara ara molts d’homes mostren davant aquests greuges i desigualtats. Cal, per tant i com afirmava la consellera Garrido en la seva compareixença, que els drets de les dones -a la vida, al treball, a la conciliació- deixin de ser una excepció per esdevenir la norma. Però les resistències són encara moltes, massa, i no podem baixar de cap manera la guàrdia. Al nostre opuscle o fulletó de presentació hi ha una frase de Carlos Carnicero que exemplifica la que sens dubte és la major de les desigualtats de gènere, la violència cap a les dones: «La violència contra les dones és un crim contra la humanitat, el darrer reducte de resistència de l’home davant d’allò que tradicionalment ha considerat com un objecte de la seva propietat». Hi ha efectivament molts homes, massa, que continuen considerant les dones com un mer objecte de la seva propietat, sense aturar-se a considerar que són persones amb els mateixos drets que ells, éssers humans als quals la Constitució i les lleis protegeixen davant qualsevol abús o discriminació per raó de gènere.
Caldrà que els facem costat, doncs, que deixem de mirar definitivament cap a una altra banda quan es produeix una agressió i/o discriminació -qualsevol, fins i tot les més subtils o aparentment intranscendents- cap a les dones. No hi serà de més recordar en aquest context que, d’acord amb els estudis sobre la matèria, una de cada tres dones ha patit algun episodi de violència al llarg de la seva vida. O que la violència masclista conculca almenys 18 dels 30 preceptes que conformen la Declaració Universal dels Drets Humans. La desigualtat, en definitiva, no surt a compte, i ja és ben hora que comencem a plantejar-nos que en aquestes reivindicacions els homes no podem quedar al marge. El moviment feminista, amb tot el seu historial de lluita i perseverança per aconseguir aquests drets, ja ha fet bona part de la seva feina. Ara només falta que els homes de bon de veres ens hi enganxem, a aquest carro, que manifestem el nostre suport i la nostra empatia cap a les justes i irrenunciables reivindicacions de les dones.
Ho he dit bé, els homes de bon de veres, els que pensam que ésser un home és alguna cosa més que testosterona, futbol, acudits grollers i cerveses. Homes per la Igualtat – Mallorca estam en aquesta línia i n’estam convençuts, dels seus beneficis. Vos hi apuntau?
Miquel Àngel Lladó Ribas
(President d’Homes per la Igualtat – Mallorca)
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
