Record que, ja fa un bon grapat d’anys, hi havia un anunci a la televisió en què s’afirmava que un determinat conyac era “cosa de hombres”. D’alguna manera es deixava entreveure que les emocions fortes, un malentès coratge, la gosadia i el valor eren qualitats implícites al sexe masculí. En podríem deduir, doncs, que la guerra, així com la violència salvatge i sanguinària que inevitablement comporta, s’associen majoritàriament als homes. Des d’aquest punt de vista, els horrors i la insensatesa de l’actual guerra a Ucraïna han produït que hagin passat a un segon termini unes altres però persistents guerres unilaterals, violències globals que, en matèria de drets humans, constitueixen l’expressió de la més gran i cruel de les desigualtats: la que sistemàticament, any rere any, deixa una mala fi de dones assassinades pels homes (marits, nuvis o amants) que asseguren que els estimen més que cap altra cosa en el món, un sarcasme cruel i despietat a més no poder.
Acabam de viure un nou 8 de març amb no pocs reptes en allò que concerneix a la llibertat i la dignitat de les dones. Ho hem repetit sovint, però no deixarem d’insistir-hi: els homes no podem romandre mans plegades davant les nombroses desigualtats que encara avui en dia afecten la condició i el desenvolupament de les dones com a subjectes de dret. I no ens referim únicament a l’encletxa salarial, que sembla que poc a poc es va reduint. És també la seva presència en molts d’àmbits en què són considerades com a éssers subsidiaris o de segona categoria. És valorar aqueixes qualitats lligades per se a la condició femenina i que habitualment resten fora dels cercles de poder. És, en definitiva, atorgar-les l’estatuts social i la consideració que mereixen a un nivell idèntic al que fins ara hem gaudit els homes. Per això cal que ens organitzem, que treballem de debò junt amb el moviment feminista, és a dir, amb les dones de tota classe, ideologia i condició que pateixen algun tipus de discriminació pel simple fet de ser-ho. És el nostre deure ètic i moral no restar callats davant qualsevol vulneració d’aquests drets, visibilitzar clarament el nostre rebuig a les desigualtats encara existents entre ambdós sexes, especialment a aquella que, en virtut d’una violència sovint consentida o tolerada, s’exerceix impunement sobre les dones.
Així ho hem entès a Homes per la Igualtat Mallorca, una petita associació que treballa per conscienciar els homes sobre la necessitat d’assolir aquests irrenunciables objectius. És molta la feina per fer, ho sabem: són encara molts, massa, els homes que miren cap a una altra banda davant l’esmentada vulneració de drets, no només en l’esfera de la violència masclista, la més esgarrifosa i repugnant de totes, sinó també en tot allò que afecta la dignitat de les dones en àmbits com l’ús que se’n fa a la publicitat, la prostitució o la visibilitat que mereixen en una societat democràtica que avança cap a la plena igualtat real. No mirem doncs, cap a un altre costat. Facem costat a les dones en la lluita per una societat més justa i igualitària, sense reserves ni falsos prejudicis. Hi sortirem guanyant tots: elles, perquè hauran assolit allò que per dignitat i justícia els correspon; i nosaltres, perquè a la fi serem vertaderament uns homes lliures de debò, sense necessitat d’haver de demostrar fort i no et moguis que determinades qualitats, com ara les inherents al consum del conyac esmentat a l’inici d’aquestes línies, són exclusives i/o pròpies dels homes.
Miquel Àngel Lladó Ribas
(President d’Homes per la Igualtat – Mallorca)
Per contactar amb nosaltres:
Miquel Àngel Lladó Ribas: 679 556 207
Xavier Seguí Gelabert: 647 681 049
homesperlaigualtatmallorca@gmail.com
Facebook: Homes per la Igualtat Mallorca
Twitter: @HomesPer
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
