El Tercer Sector d’Acció Social (TSAS) va dur a terme prop de 48 milions d’intervencions durant l’any 2024, compta amb 546.044 persones assalariades —8 de cada 10 són dones— i amb prop d’1,5 milions de persones voluntàries. Els ingressos del sector superen els 21.000 milions d’euros anuals.
Aquestes són algunes de les principals dades que recull el VII Baròmetre del Tercer Sector d’Acció Social, presentat el passat 5 de febrer per la Plataforma d’ONG d’Acció Social a la seu de la Fundació ONCE, a Madrid.
Com en edicions anteriors, el Baròmetre ofereix una panoràmica actualitzada de la situació del TSAS a Espanya. La iniciativa s’emmarca en la missió de la Plataforma: defensar els drets de les persones i col·lectius més vulnerables, promoure la participació social, generar transformació, representar les entitats davant els poders públics i articular un projecte compartit de sector.
Un sector majoritàriament de proximitat
El VII Baròmetre inclou dues parts diferenciades:
- una anàlisi quantitativa sobre l’estat del Tercer Sector d’Acció Social a Espanya;
- i un estudi qualitatiu centrat en els efectes de la polarització social sobre les entitats.
Entre les dades més rellevants destaca que el sector continua sent majoritàriament de proximitat:
- 8 de cada 10 entitats són associacions;
- gairebé la meitat tenen menys de 30.000 euros d’ingressos anuals;
- i el seu àmbit d’actuació és principalment autonòmic, provincial o local.
Pel que fa al finançament, les entitats continuen diversificant recursos. Tot i que la majoria combinen finançament públic, privat i propi, el finançament públic representa ja menys del 50% del total, fet que evidencia una major pluralitat de fonts.
Un sector altament feminitzat
El TSAS continua sent un sector clarament feminitzat:
- 8 de cada 10 persones treballadores són dones;
- 7 de cada 10 persones voluntàries també ho són.
L’estudi també detecta un cert rejoveniment en la base laboral, amb una presència significativa de persones joves, tot i que es manté una franja important de professionals d’edat madura.
Pel que fa al voluntariat, s’observa un augment del voluntariat ocasional (més del 64%), mentre que el voluntariat regular se situa entorn del 21%. En total, s’estima que hi ha 1.481.086 persones voluntàries vinculades al TSAS.
L’impacte de la polarització social
La part qualitativa del Baròmetre analitza com la polarització social afecta el sector, tant en les seves dinàmiques internes com en les relacions externes i la seva capacitat d’acció.
Segons l’estudi, la polarització impacta de manera desigual però sostinguda en el conjunt del sector, principalment com a pressió externa més que com a conflicte intern. Els àmbits analitzats inclouen la migració, el gènere, la discapacitat, la inclusió social i pobresa, la salut mental i la ruralitat.
El Tercer Sector no es percep a si mateix com un espai internament polaritzat. No obstant això, la polarització redefineix les seves condicions de treball i es manifesta en la quotidianitat, més enllà del debat polític. L’estudi conclou que el sector no està reaccionant de manera improvisada, sinó que està adaptant-se, aprenent i projectant canvis.
Durant la jornada també es va comptar amb l’anàlisi de Luis Aguado Alba, autor de l’Atlas de la polarització 2025, qui va assenyalar que Espanya presenta un nivell de polarització ideològica elevat en comparació amb altres democràcies europees, especialment en qüestions com la immigració o el model territorial.
La presentació va anar a càrrec de Yolanda Besteiro, presidenta de la Plataforma d’ONG d’Acció Social, i va comptar amb la participació de Diego Mamán, coordinador del Baròmetre, Manuel Pérez Yruela, professor emèrit de Sociologia, així com José Luis Martínez Donoso, director general de la Fundació ONCE, i Patricia Bezunartea, directora general de Famílies i Diversitat del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
