Les Illes Balears compten amb més de 2.300 entitats vinculades a l’economia social, un sector que continua creixent i que reclama més visibilitat, millors eines de finançament i polítiques públiques estables.
L’economia social continua consolidant-se com un motor de desenvolupament econòmic i social a les Illes Balears. Segons les dades recollides en un article publicat pel diari Última Hora, a partir de l’anàlisi del professor de la UIB David Abril inclosa en la memòria del Consell Econòmic i Social (CES) 2025, les Illes compten amb 2.373 entitats vinculades a l’economia social, que representen aproximadament el 2,3 % del teixit empresarial.
Aquestes xifres posen de manifest la importància d’un model econòmic que situa les persones, la participació democràtica i el benestar col·lectiu al centre de l’activitat empresarial.
El cooperativisme continua creixent
Les cooperatives constitueixen una de les principals expressions de l’economia social a les Illes Balears. Segons les dades recollides a l’article, el nombre de cooperatives ha passat de 214 l’any 2010 a 363 actualment, un increment de prop del 70 %. Només durant el 2025 se’n varen constituir 18 de noves, el doble que l’any anterior.
Les dades de la UCTAIB situen en 365 el nombre de cooperatives, de les quals 238 són de treball associat i 75 microcooperatives. Mallorca concentra la major part d’aquestes entitats, seguida d’Eivissa, Menorca i Formentera.
Les empreses vinculades a la UCTAIB sumen 740 persones sòcies, una mostra de la contribució del cooperativisme a la creació d’activitat econòmica i ocupació.
Un sector amb un potencial encara poc visible
Un dels principals reptes identificats és la manca de dades estadístiques prou detallades per conèixer la dimensió real de l’economia social i la seva aportació a l’economia de les Illes.
En aquest sentit, l’estudi sobre l’economia social i de les cures al municipi d’Inca, el primer d’aquestes característiques a les Balears, ha posat de manifest que aquest model representa el 12,37 % de l’activitat econòmica i el 13,75 % de l’ocupació assalariada del municipi.
Aquestes dades evidencien la necessitat d’impulsar estudis similars al conjunt de les Illes per disposar d’una imatge més completa del pes real de l’economia social.
Més visibilitat i polítiques de suport
L’anàlisi també assenyala altres reptes importants: facilitar l’accés al finançament, incrementar la participació de les entitats d’economia social en la contractació pública, reforçar les xarxes de col·laboració i garantir polítiques de suport estables i continuades.
La visibilitat és una altra qüestió fonamental. Moltes entitats que comparteixen els principis de l’economia social encara no s’identifiquen com a part d’aquest moviment ni participen en les xarxes que el representen.
Des de la UCTAIB continuam treballant per donar visibilitat al cooperativisme de treball associat, fomentar la intercooperació i defensar un model empresarial que demostra que és possible generar activitat econòmica i ocupació posant les persones al centre.
L’economia social no és una alternativa marginal, sinó una realitat consolidada i amb capacitat per contribuir a un desenvolupament econòmic més just, sostenible i arrelat al territori.
