Quan es compleixen deu anys de la posada en marxa de la Llei de memòria democràtica a les Illes Balears, ens trobam en un moment que convida a la reflexió.
Aquest passat mes de març, la norma va ser derogada amb els vots del PP i VOX, tot i que la cobertura estatal continua protegint els processos de localització, exhumació i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.
Durant aquest temps, s’han intervingut 28 fosses comunes a municipis com Maria de la Salut, Sant Joan, Porreres o Manacor, i s’han pogut dur a terme 68 identificacions. Una tasca imprescindible per restituir la dignitat de les víctimes i oferir resposta a moltes famílies després de dècades de silenci i absència de justícia.
Expressam tot el nostre suport a aquesta feina de recuperació històrica i de reparació democràtica, així com el nostre rebuig a les actuacions regressives que dificulten el restabliment dels drets i la preservació de la memòria col·lectiva. Reivindicam, alhora, una estructura legal sòlida que afavoreixi el coneixement d’aquesta etapa fosca de la nostra història, marcada per arbitrarietats, repressió i injustícies que coartaren les llibertats, el progrés social i el desenvolupament dels nostres pobles.
Necessitam un consens social ampli que posi les bases perquè les noves generacions coneguin aquest passat compartit, no des de la confrontació, sinó amb la voluntat de comprendre, aprendre i evitar la repetició d’etapes d’involució democràtica.
