Reptes de futur de l’economia social

Que l’economia social és el motor del canvi econòmic i social és una cosa que saben des de fa molt temps, però no per això deixa de ser cert. Com sembla que els que han d’assabentar-se (les Administracions públiques en general) no se n’adonen, cal seguir amb aquest discurs perquè si l’evidència de la realitat i de les dades no els convenç, potser ho farà la insistència. Aquest és el primer repte al qual ens enfrontem els que defensem un model basat en la cooperació, l’equitat i l’autogestió: visibilitat i reconeixement. I per descomptat acció, davant la falta de polítiques públiques que afavoreixin les empreses que no tenen en el lucre el seu principal objectiu, hem d’exigir consideració i representació en el diàleg social i reconeixement institucional. Tal vegada, un marc normatiu comú i una definició de l’economia social consensuada facilitaria l’expansió i consolidació d’aquestes empreses, fent que la societat les percebi com una possible alternativa real i viable al model capitalista tradicional.

Possiblement és per desconeixement, però les Administracions i entitats reguladores no contemplen les particularitats de les empreses d’ESS quan redacten normatives, encara que això no els eximeix de responsabilitat. Aquesta desafecció afecta el normal funcionament d’aquestes entitats a través d’una excessiva burocratització i dificultant l’accés al finançament, ja que els marcs legals responen a models empresarials convencionals, sense tenir en compte el seu caràcter democràtic i participatiu.

L’ altre desafiament urgentíssim és el de l’educació en matèria d’economia social que continua sent limitada o inexistent en els programes educatius de tots els nivells. L’oferta educativa predominant sol centrar-se en models empresarials tradicionals, ignorant les particularitats d’aquest model, una de les quals és la formació en valors i principis cooperatius.

Són molts més els reptes que tenim per davant, però avui destaquem la difusió i la formació: no es tracta només de formar empreses distintes, sinó de formar persones amb una consciència crítica sobre el paper de l’economia en les seves vides. Les successives crisis per les quals anem passant ens mostren els límits de l’individualisme desmesurat i la necessitat de reconstruir vincles de solidaritat. L’ESS, de la qual les cooperatives són un pilar fonamental, planteja una ruptura amb la idea que el creixement econòmic per si sol garanteix el benestar i ens recorda que un altre mode d’organitzar l’economia és possible. Per a avançar millor i abordar aquests reptes, la societat demana a crits un enfocament centrat en la persona i en el planeta. Comencem a nivell local apostant per l’economia social i, si és possible, amb la col·laboració de l’Administració impulsant les actuacions del Pla Director d’ESS 2024-2027 i celebrant, ara que ja s’acaba, l’Any Internacional de les Cooperatives.Que l’economia social és el motor del canvi econòmic i social és una cosa que saben des de fa molt temps, però no per això deixa de ser cert. Com sembla que els que han d’assabentar-se (les Administracions públiques en general) no se n’adonen, cal seguir amb aquest discurs perquè si l’evidència de la realitat i de les dades no els convenç, potser ho farà la insistència. Aquest és el primer repte al qual ens enfrontem els que defensem un model basat en la cooperació, l’equitat i l’autogestió: visibilitat i reconeixement. I per descomptat acció, davant la falta de polítiques públiques que afavoreixin les empreses que no tenen en el lucre el seu principal objectiu, hem d’exigir consideració i representació en el diàleg social i reconeixement institucional. Tal vegada, un marc normatiu comú i una definició de l’economia social consensuada facilitaria l’expansió i consolidació d’aquestes empreses, fent que la societat les percebi com una possible alternativa real i viable al model capitalista tradicional.

Possiblement és per desconeixement, però les Administracions i entitats reguladores no contemplen les particularitats de les empreses d’ESS quan redacten normatives, encara que això no els eximeix de responsabilitat. Aquesta desafecció afecta el normal funcionament d’aquestes entitats a través d’una excessiva burocratització i dificultant l’accés al finançament, ja que els marcs legals responen a models empresarials convencionals, sense tenir en compte el seu caràcter democràtic i participatiu.

L’ altre desafiament urgentíssim és el de l’educació en matèria d’economia social que continua sent limitada o inexistent en els programes educatius de tots els nivells. L’oferta educativa predominant sol centrar-se en models empresarials tradicionals, ignorant les particularitats d’aquest model, una de les quals és la formació en valors i principis cooperatius.

Són molts més els reptes que tenim per davant, però avui destaquem la difusió i la formació: no es tracta només de formar empreses distintes, sinó de formar persones amb una consciència crítica sobre el paper de l’economia en les seves vides. Les successives crisis per les quals anem passant ens mostren els límits de l’individualisme desmesurat i la necessitat de reconstruir vincles de solidaritat. L’ESS, de la qual les cooperatives són un pilar fonamental, planteja una ruptura amb la idea que el creixement econòmic per si sol garanteix el benestar i ens recorda que un altre mode d’organitzar l’economia és possible. Per a avançar millor i abordar aquests reptes, la societat demana a crits un enfocament centrat en la persona i en el planeta. Comencem a nivell local apostant per l’economia social i, si és possible, amb la col·laboració de l’Administració impulsant les actuacions del Pla Director d’ESS 2024-2027 i celebrant, ara que ja s’acaba, l’Any Internacional de les Cooperatives.