L’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies planteja reptes importants en l’educació afectivosexual dels adolescents. Cooperatives com Som Connexió i Candela treballen per prevenir les violències digitals i promoure relacions basades en el respecte, el consentiment i la confiança.
Les xarxes socials formen part de la vida quotidiana dels adolescents i tenen un paper important en la manera com es relacionen, construeixen la seva identitat i descobreixen la sexualitat. Però aquest entorn digital també presenta riscos que requereixen una resposta educativa i col·lectiva.
Segons un estudi de Save the Children recollit en un article de la cooperativa Som Connexió, el 98% dels joves enquestats havia patit alguna forma de violència sexual digital abans d’arribar a la majoria d’edat. L’estudi, elaborat a partir de més de 1.000 enquestes a persones d’entre 18 i 21 anys, posa de manifest la necessitat d’abordar aquesta realitat des de la prevenció i l’educació.
Entre les principals formes de violència digital destaquen el contacte de persones adultes amb menors amb finalitats sexuals (grooming), la difusió d’imatges íntimes sense consentiment i la manipulació d’imatges mitjançant intel·ligència artificial (deepfakes).
Compartir imatges íntimes no és el problema: difondre-les sense consentiment, sí
Una de les qüestions que aborda l’article és la diferència entre compartir continguts íntims de manera voluntària i la seva difusió sense autorització.
Kotu Atienza, sòcia de la cooperativa feminista Candela, explica que el sexting, quan es practica des del consentiment i la llibertat, no constitueix per si mateix una forma de violència. El problema apareix quan es trenca la confiança i una persona comparteix imatges íntimes d’una altra sense el seu permís, una pràctica coneguda com a sexpreading.
A diferència d’altres formes d’assetjament, les violències digitals poden mantenir-se actives permanentment, amb una difusió difícil de controlar i conseqüències importants per al benestar emocional de les víctimes.
L’educació i la prevenció, eines fonamentals
La cooperativa Candela desenvolupa tallers educatius com «Has vist la foto que corre?», adreçats principalment a joves d’entre 14 i 20 anys.
Aquestes activitats ofereixen eines per identificar situacions de violència, reflexionar sobre el consentiment i construir relacions afectives i sexuals basades en el respecte i la llibertat.
Un dels aspectes essencials és treballar la responsabilitat col·lectiva. Quan circula una imatge íntima sense consentiment, les persones que la reben també tenen un paper important: no reenviar-la, rebutjar-ne la difusió i donar suport a la persona afectada.
La prevenció, per tant, no consisteix únicament a advertir dels riscos, sinó també a fomentar actituds responsables i relacions saludables.
Acompanyar les víctimes sense culpabilitzar-les
L’article de Som Connexió també recull el testimoni de Patrícia Franquesa, directora i protagonista del documental Diari de la meva sextorsió, en què explica la seva experiència després de patir amenaces de difusió d’imatges íntimes robades del seu ordinador.
Franquesa defensa la necessitat de superar els discursos educatius centrats exclusivament en allò que els adolescents no han de fer.
L’educació ha d’ajudar a identificar situacions de manipulació, reconèixer conductes abusives i saber com demanar ajuda. Sobretot, ha d’evitar que les víctimes se sentin culpables de la violència que han patit.
Aquest enfocament és especialment important en l’àmbit educatiu, on el professorat i les famílies tenen un paper fonamental en l’acompanyament dels joves.
Educar també en masculinitats responsables
La prevenció de les violències sexuals digitals també requereix treballar els models de masculinitat i els estereotips de gènere.
Des de Candela es destaca la necessitat d’acompanyar els nois en la construcció de relacions basades en l’empatia, la responsabilitat afectiva i el respecte.
L’accés precoç a la pornografia, la reproducció de comportaments masclistes a les xarxes i la normalització de determinades conductes de control són qüestions que s’han d’abordar des d’una educació afectivosexual integral.
Les famílies també tenen responsabilitats
La protecció dels menors a Internet no depèn únicament de les seves decisions.
La publicació també posa el focus en el sharenting, és a dir, la pràctica de compartir fotografies i informació dels fills i filles a les xarxes socials.
Aquesta exposició pot comportar riscos per a la privacitat i la seguretat dels infants i adolescents, fins i tot quan les imatges semblen quotidianes i inofensives.
Per això, és important que les persones adultes reflexionin sobre l’ús que fan de les xarxes i sobre la informació que comparteixen dels menors.
El cooperativisme, compromès amb una educació digital responsable
Des de l’economia social, cooperatives com Som Connexió i Candela demostren que és possible abordar els reptes de la digitalització des d’una perspectiva educativa, feminista i comunitària.
Som Connexió impulsa recursos per acompanyar les famílies en l’ús responsable de les tecnologies, com la Guia per a famílies cruels i malvades, Despantalla’m o el Repte sense mòbil.
Aquestes iniciatives contribueixen a promoure una cultura digital més conscient, crítica i respectuosa, en què la prevenció de les violències i el benestar de les persones se situïn al centre.
Educar en el respecte, el consentiment i la responsabilitat compartida és una tasca col·lectiva que implica els centres educatius, les famílies, les institucions i el conjunt de la societat.
Font: Article de la cooperativa Som Connexió, «Com prevenir i gestionar les violències sexuals que pateixen les adolescents a Internet», publicat el 15 de juliol de 2025.
