Al Col.legi Manjón estructuram la matèria de Valors Ètics en tres projectes anuals. Durant el 2n trimestre, els alumnes de 3r d’ ESO fan un viatge virtual pel món. Cada alumne prepara 1, 2 o 3 països i exposa a la classe la història, la cultura, l’art, la gastronomia etc. dels països que ha treballat. Passa imatges, pel·lícules, documentals etc. i fruit de les primeres exposicions presentam EL NOSTRE VIATGE VIRTUAL.
Maria.
Aquest escrit és un diari del nostre viatge d’estudis per una part del món. Explicarem anècdotes curioses i les nostres aventures. El dia 15 de gener i partint de Mallorca, pujàrem a un avió en direcció a Madrid i des d’allà un altre cap a Bons Aires, Argentina. Argentina és un país hermós en tots els sentits.
Franci.
A Bons Aires visitàrem l’ Obelisc i la Plaça de Maig, on ens explicaren que es feien protestes silencioses tots els diumenges per part de les padrines que cerquen els seus néts, nascuts durant la Dictadura i que foren donats en adopció sense el consentiment dels seus pares. Els pares varen desaparèixer. Comprovàrem que Argentina ha sigut un país receptor d’ immigrants durant molts d’anys i això es veu a l’origen dels seus llinatges, la seva gastronomia etc Férem una excursió a La Pampa a cavall. És una zona de molt bones pastures on es crien les millors vaques del món i és per això que són famoses les seves parrillades.
Mònika.
Però la ruta argentina fou bastant ràpida ja que ens robaren tot el que dúiem al damunt. Ens salvà un company que duia una targeta de crèdit incrustada al braç. Això ens va permetre una ràpida recuperació econòmica. Comprovàrem amb sorpresa l’antipatia que tenen els argentins als uruguaians i als bolivians. Seguírem camí cap a l’ Uruguai.
Miguel Ángel.
A l’ Uruguai ens explicaren que havien tingut un President, anomenat Pepe Mújica, que va renunciar a la seva paga de President i la repartia entre els pobres. Ara està jubilat i viu com un pagès. Un exemple pels polítics del món.
Darien.
També ens adonàrem que els uruguaians duen sempre un termo amb aigua pel “mate” a la mà, mentre que els argentins el duen abaix del braç. El mate és una infusió.
Natalia.
A l’Uruguai visitàrem “Els dits de punta de l’ Est”, on ens férem unes fotos molt turístiques. Després dinàrem a un restaurant una típica parrillada criolla. Pel vespre, per variar, sopàrem d’una “milanesa”, que també és molt típica i d’origen italià.
Sergio
Partírem cap a Brasil i aterràrem a Brasília, on una guia ens explicà l’origen del nom d’ aquest país. Resulta que el trobem al “Palo Brasil”, que és un arbre autòcton de la zona. Visitàrem la Catedral metropolitana i passàrem a Rio de Janeiro on vérem el “Cristo Redentor” i el “Pa de sucre”. Tot va ser impressionant i tot enorme !!!!! Després passàrem unes horetes a la platja per descansar però acabàrem jugant al futbol aprofitant que Ronaldinho era per allà.
Esteban.
Brasil ens va encantar, amb la seva gent tan amable, sempre ballant i cantant. Una pena que no fos època de carnaval perquè amb més de 200 milions d’ habitants deu ser tot un espectacle. El riu Amazones és immens amb la selva tan verda…. Però no tot podia ser perfecte…. I una nit, caminant cap a l’hotel ens segrestaren i sense saber com, apareguérem a Colòmbia. Els segrestadors parlaven portuguès de Brasil i poguérem entendre que sent turistes europeus, volien demanar un rescat.
Aprofitant que ens deixaren sols un instant, fugírem !!!!! Passàrem pels 50 rius i amagats a la selva ens alimentàrem de fruita silvestre: mangos, advocats, papaies…. Fins arribar a la civilització.
Mònika.
Ja més tranquils poguérem fer un poc de turisme. Averiguàrem que Colòmbia du el nom de Cristòfol Colom, que és el vertader nom de Cristóbal Colón. Menjàrem panades típiques, arepes i papes farcides de carn. Visitàrem la ciutat de Barranquilla i les meravelloses platges de Cartagena d’Índies.
Esteban.
I ja estava bé d’emocions !!!! necessitàvem tranquil·litat !!!! i decidírem tirar cap el Nord, als EUA i Canadà. Primer anàrem a Nova York, a Times Square i ens explicaren els orígens ja que aquí els primers colons anglesos sobrevivien gràcies als indígenes. Travessàrem pel Pont de Brooklyn i també pel de Manhattan , per Central Park….
Lucía.
Resulta molt curiós poder parlar en castellà a Nova York, està ple d’hispans. També visitàrem l´Estàtua de la Llibertat i altres monuments.
Darien.
Sortint de Nova York visitàrem el poble dels “amish”, un grup religiós que viu com en el segle XVIII. Durant aquest viatge hem menjat molt malament, tot amb greix i tot fregit.
Natalia.
A la Costa Oest anàrem a veure la presó d’Alcatraz, inexpugnable !!!!
Miguel.
També anàrem a Califòrnia i a la capital, Washington. Finalment passàrem a Canadà per les Catarates del Niàgara. Canadà és un país molt fred. Ens va sorprendre que la gent fos tan amable i confiada. Tothom viu amb les portes de les cases obertes i pots entrar dins les cases sense problema. Allà visitàrem Toronto i Otawa.
Miguel Ángel.
Ja un poquet farts d’Amèrica i de fred, decidírem canviar de continent i entrar dins Àsia . Aterràrem a Tokio i allà visitàrem santuaris mil·lenaris en contrast amb edificis súpermoderns. Japó és un país molt net, la gent és molt correcta i molt honesta però també molt tancada i poc comunicativa. Visitàrem Hiroshima i Nagashaky perquè havíem estudiat que allà caigueren dues bombes atòmiques que posaren fi a la II Guerra Mundial.
Esteban.
També visitàrem “El llac blau” i menjàrem “ramen” a casa d’uns coneguts.
Sergio.
Aprofitàrem per comprar articles d’ “anime”, que allà eren més barats. Després d’això tornàrem a l’avió i anàrem a Tailàndia. Ens quedàrem de pedra en veure el “Big Budalha”, un Buda gegant fet tot d’or. Menjàrem coses molt exòtiques i compràrem roba típica preciosa. De Tailàndia passàrem, aquesta vegada per carretera al país veïnat, Vietnam, que va resultar molt semblant a l’ anterior.
Franci.
A Vietnam menjàrem “Pho”, que és una sopa de fideus que es menja amb palets de fusta (curiosa forma de menjar sopa). Les ciutats estan a la vorera dels rius i es pot passejar en barca per tot. A Vietnam no hi ha la pobresa que vérem a Tailàndia.
Àxel.
A Vietnam fan la festa “dels fanalets” on encenen milers de fanalets i espelmes a la vorera dels rius de manera molt cerimoniosa. La festa dura alguns dies. Des de Vietnam passàrem a l’Índia. Allà la gent era molt amable i malgrat la seva pobresa sempre reien. Fan “El Festival Holi” en el qual es troben milers de persones vestides de blanc a un gran espai exterior i es llancen pols de colors molt brillants. Tothom acaba tenyit de mil colors.
Alberto.
Visitàrem la reserva d’elefants i també el monument més famós d’ Índia , el Taj Mahal, que va ser construït com a tomba per una reina molt estimada.
Gabi.
A l’Índia vérem molta gent amb un punt vermell enmig del front. Representa el 3r ull, el que tot ho veu.
Natalia.
Com que estàvem molt a prop de Pakistà, decidírem entrar. Va resultar molt semblant a l’Índia ja que els dos països foren colonitzats pels anglesos i conserven la seva influència. Els pakistanesos però, són musulmans i practiquen la poligàmia. El menjar dels dos països és molt semblant, molt coent i especiat, tot acompanyat d’arròs. També mengen uns bunyols fets amb verdures i farina de cigrons que es diuen “Pakores” i que són delicioses. Des de Pakistà entràrem ràpidament a Turquia, evitant els perills de la zona intermitja. Visitàrem les mesquites més famoses i la seva capital, Istanbul. Ens explicaren que anys enrere, un president anomenat Ataturk va modernitzar el país, separant política i religió i adoptant l’alfabet occidental per la seva llengua àrab. Avui, Turquia és un país modern i civilitzat que vol entrar dins la Unió Europea però no ho podrà fer mentre mantingui la pena de mort
Lucía.
A continuació pujàrem a un vaixell que ens portà a una illa preciosa : Xipre. Tant a Turquia com a Xipre el menjar és molt semblant i saludable. Menjàrem kebab, peix i cargols… A Xipre quedàrem dos dies per descansar perquè estàvem rebentats.
Rubén.
Xipre té una part habitada per grecs i l’ altra per turcs. Durant anys ha hagut disputes entre cristians i musulmans però sembla que actualment viuen en pau.
Alberto.
Després de descansar començarem a pensar en tornar a casa, però en lloc d’anar directament a Espanya, aprofitàrem per conèixer dos països on mai havíem estat : Bulgària i Romania. Pertanyen a la Unió Europea des de fa poc i abans eren països comunistes que depenien de l’antiga URSS.
Àxel.
A Bulgària vérem el Danubi i el final dels Balcans. El que més ens va agradar menjar va ser la “Banitza”, un pastís de pasta de fulls i formatge. Està boníssim. La seva gastronomia també és molt semblant a la turca.
Gabi.
A Bulgària complírem amb la tradició ortodoxa d’encendre una espelmeta a una església. Ens vestírem amb una “nosia” típica i ens ensenyaren a ballar.També esquiàrem als Balcans , que estaven nevats i Bulgària té molt bones pistes d’ esquí.
Mònika.
A Bulgària fan una beguda alcohòlica a base de pomes, ja que aquest país està ple de pomeres. A Romania vérem una cosa molt curiosa, les cases pintades de colors segons si el que viu és fadrí o casat..
Román.
Aquests països de l’ Est tenen el costum de banyar-se dins aigües gelades durant l’ hivern.
Esteban.
A Romania no podia faltar una visita al castell del Comte Dràcula, que realment es deia Draco i mai no va ser un vampir però sí un cavaller molt cruel. El camí per arribar al castell té moltes corbes i és molt perillós. En arribar vérem que era un hotel amb ambientació fantasmal on s’escoltaren renous estranys tota la nit. Va ser molt divertit.
Alberto.
A Bucarest pujàrem a un avió en direcció a Madrid. I aquí posem punt i final a la nostra particular volta al món. Durant el temps que queda de trimestre visitarem altres països i en altra ocasió us explicarem què hem vist i les nostres experiències. De moment podem dir que viatjar és la millor de les escoles. Hem aprés moltes coses de forma molt entretinguda. Aquí deixem part del reportatge fotogràfic que hem fet. Només és una petita mostra ja que tenim fotos a rompre.
Maria.
Article escrit pels alumnes/as de 3r d’ESO de l’escola Manjon
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
