Una altra diada del 8 de març i les coses segueixen igual? Potser sí que hi ha motius per al desànim: la divisió entre les forces progressistes i els mateixos moviments feministes, la forta oposició a les noves lleis (la llei Trans i la llei del Sí és Sí ) la feminització de la pobresa per l’augment dels preus i la crisi energètica, la vulnerabilitat de les dones en els conflictes bèl·lics, el retrocés en els drets de les dones a països dels nostre entorn, la inaccessibilitat a l’habitatge….. La llista és llarguíssima, però avui es tracta de fer una crida a la reflexió, acompanyada, si podem, de certes dosis d’il·lusió i d’esperança.
Per què cal seguir commemorant aquesta data?
És un tòpic, però només cal fer una ullada al nostre entorn per saber que encara és necessari celebrar el 8 de març: per enviar missatges optimistes a les persones joves, per què en el feminisme tot és començar, perquè és una data que simbolitza l’esperit crític que ens conduirà a l’erradicació de les desigualtats, per retre homenatge a les dones generoses que ens han precedit i gràcies a les quals han millorat les nostres vides i perquè com va dir Emma Goldman “Si no puc ballar, la revolució no m’interessa”.
Un altre tòpic: encara queda molt per fer (i tot és possible, ajudant-nos de l’estimat Martí i Pol), però si no ens hi posam, la meta serà encara més llunyana. Les cooperatives ja fa dos-cents anys que s’hi posaren i partint dels inicis on les dones tenien exactament els mateixos drets que els seus companys, han estat i són un exemple d’igualtat.
Per avançar en igualtat cal canviar el model econòmic i dirigir-nos cap a una economia social, on les cooperatives són el millor exponent.
Com a pràctica social i econòmica, el cooperativisme es caracteritza per organitzar estructures que posen l’accent en uns valors i formes de fer –suport mutu, igualtat i equitat, solidaritat, responsabilitat, democràcia directa…– compromeses amb el benestar de les persones i del medi ambient; sense situar el lucre per davant de tot i qüestionant les lògiques capitalistes. Des d’aquesta perspectiva, l’economia cooperativa i l’economia feminista van lligades de la mà. De fet, el funcionament de l’economia cooperativa no es pot entendre sense el foment de la igualtat o l’equitat de gènere.
Per al cooperativisme no només allò mercantil és econòmic. L’economia feminista convida a no considerar tan sols com a treball allò que presenta una contrapartida monetària, exactament igual que per al cooperativisme.
Aclarits els vincles del cooperativisme amb el feminisme, què podem fer per seguir avançant? Més enllà dels objectius generals i que ens uneixen a totes, podem analitzar el nostre dia a dia intentant incorporar petits canvis que, tot plegat, poden esdevenir millores importants a les nostres cooperatives: redactar plans d’igualtat, incorporar la dissidència sexual o de gènere en els RRI, ampliar el concepte de conciliació més enllà de l’àmbit familiar i establir quotes de participació reals en els òrgans de govern.
Ens ajudarà qüestionar-nos i repensar el què fem: com ens cuidam, com desplaçam el treball remunerat del centre de la vida, com ampliam la conciliació, com dignificam les condicions de feina, com són les relacions de poder, com fem xarxa i incidència política i com alimentam la il·lusió.
El moment és òptim per fer una aturada i reflexionar, la nova llei de Cooperatives ens dona l’oportunitat de repensar la nostra manera de fer, algú em va dir que si algú pot fer funcionar les cooperatives, són les dones i crec que tenia raó. Contaminen la societat de valors cooperatius i llancem missatges optimistes a les dones i a les nines d’ara i de les properes generacions.
Aprofitem també per fer nostres les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides: l’objectiu 5, d’assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar a totes les dones, i l’objectiu 10, de reducció de desigualtats, que ens emplacen a garantir la igualtat d’oportunitats promovent mesures adequades per aconseguir-ho. No obstant, aquests canvis estructurals per una transformació social requereixen una mirada que aporta l’economia social en el seu conjunt, perquè no podem parlar de “treball decent i creixement econòmic” (ODS 8) sense un abordatge de la crisi de la cura o la bretxa salarial i no podem assolir salut i benestar (ODS 3) sense una reivindicació de l’autonomia física i sexual de les dones.
Cerquem aliances entre els agents socials (ODS 17) per dur a terme una vertadera transformació social i econòmica on situem totes les persones en el centre.
I no ens oblidem dels privilegis de viure ara i aquí: Segons el lloc on vivim els avenços no son iguals, no totes podem votar, no tots podem estudiar, no totes podem tenir propietats al nostre nom, no totes podem denunciar abusos i maltractaments, no totes podem vestir com vulguem. Fem-ho per totes, fem-ho per elles.
Catibel de la Fuente
Presidenta d’ADECOOP
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
