Quan et donen l’oportunitat de mirar enrere i repassar el que ha estat la vida professional, ho faig amb nostàlgia però amb una gran satisfacció d’haver-me dedicat a allò que volia, treballar dins el món educatiu i amb l’alumnat amb dificultats, de diversitat funcional com es diu ara i que me semblen unes paraules molt adients.
Vaig estudiar la llicenciatura de Ciències de l’Educació però ja me vaig especialitzar en Pedagogia Terapèutica. Sempre m’ha fascinat descobrir el que hi ha darrera uns ulls que semblen que no miren o tot el que expressen uns moviments sense utilitzar cap paraula. No tot és evident i no m’agrada generalitzar. Treballar amb persones amb dificultats m’ha ensenyat tantes coses, sobre tot a ser pacient, observadora i a no donar res per fet, perquè ja ho diuen “dins els pots més petits hi ha la bona confitura”
He pogut viure l’evolució que s’ha dut a terme dins aquest àmbit d’ensenyament, des del centres d’Educació Especial, a les aules terapèutiques integrades a les escoles ordinàries, passant de la integració a la inclusió…S’han donat passes molt importants i avui en dia ja no hem de discutir als claustres els dret que té tot i cada un dels nins i nines, siguin quines siguin les seves característiques, procedències, fortaleses o mancances…a ser escolaritzat a una escola ordinària, amb companys i companyes que també seran els seus mestres i a la vegada, receptors d’un bagatge emocional i ètic que no podrien aprendre amb ningú més. Amb això no vull dir que la tasca ja s’hagi acabat. Falta molt de camí per fer, els professionals hi posen tot el seu seny, ganes i forces però és necessari que les administracions pertinents hi destinin tot el que cal, inversions econòmiques i sentit comú!
L’escola, l’educació és tan poderosa que espanta! Estic convençuda de que és el millor camí, que no l’únic, per canviar el món. Treballar per inculcar als estudiants la necessitat de defensar els drets de tots les persones, de donar oportunitats i obrir portes a la cultura, al coneixement, a la investigació o al descobriment. És tan important la nostra feina i tan guapa!!!
I ara que s’acosta el 8M, en podem parlar de tot el que ha costat arribar fins aquí. És que també, una altra de les meves responsabilitats era la de coordinar la Comissió d’Igualtat. Pertany a una generació que ja de ben jovenetes teníem molt clar que no volíem seguir el camí de les nostres mares i vàrem créixer amb la vena reivindicativa ben arrelada.
Dona i treballadora. Dona i professional. Dona i capaç de tot, de fer el que vulgui i no haver de donar explicacions ni sentir-se culpable. L’escola també ensenya això, no blau ni rosa, no a “labores del hogar”, no a escoles per a senyoretes, no a disgregar…no a abusar, forçar, obligar…sí a estimar, emocionar-se, compartir.
Quina sort i quin orgull haver pogut fer aquest camí, dona i mestra, el millor que hi ha!
Francesca Mª Gilart Maimó
Cooperativista. Treballadora prejubilada de la “Cooperativa d’ensenyament Es Lledoner” de Felanitx.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
