Durant els darrers anys, l’aprenentatge ha experimentat una gran transformació. Un primer factor que hi ha influenciat ha estat la incidència dels canvis esdevinguts en el món que ens envolta: la velocitat dels avenços en TIC, el pas cap a la societat del coneixement i la importància que s’atribueix a les competències necessàries per a adaptar-s’hi. Les escoles i els sistemes d’ensenyament d’arreu del món han de reconsiderar el disseny i l’enfocament de l’aprenentatge.
Alhora, la recerca empírica sobre com aprenen les persones, com es desenvolupen la ment i el cervell (neurociència), com es formen els interessos i motivacions i en què es diferencien les persones (DUA) en tots aquests aspectes ha crescut enormement.
Aquesta idea de l’escola dins un món en transformació continuada és ja reconeguda extensament en els debats interns i esdevé una motivació més per a combatre reticències al canvi.
Els processos reflexius individuals i institucionals són cada vegada més presents i els enfocam cap a repensar allò que s’ensenya, com s’ensenya i com s’avalua aquest aprenentatge.
Els esforços docents es focalitzen en la creació d’entorns en què es fomenti l’aprenentatge constructiu i autoregulat, de manera contextualitzada i sovint col·laborativa.
Cal oferir a l’alumne, de manera progressiva, ocasió de decisió, espais de llibertat, treballar la seva capacitat d’expressar-se dins de col·lectius de manera autònoma, independentment de pressions, ajudar-lo a formar la seva voluntat, construir el seu compromís amb el bé comú i reivindicar la responsabilitat d’allò que diu i fa.
Philippe Meirieu, professor i pedagog (2016)
L’escola ha de treballar per a disposar de les eines apropiades per a aplicar la teoria, amb flexibilitat i creativitat, tant a l’hora de la planificació com en el desenvolupament de la pràctica educativa.
Un altre aspecte que cal considerar en els dissenys pedagògics per al creixement holístic de l’alumnat és que no tot l’aprenentatge té lloc a l’aula; n’hi ha molt que es genera a casa, als camps d’esports, als centres d’activitat cultural i en altres entorns (aprenentatge no formal), i a vegades s’aprèn implícitament i sense esforç (aprenentatge informal).
Entendre aquesta globalitat, obre la dimensió competencial de l’aprenentatge per a la vida i de la formació al llarg de la vida.
Cal una visió oberta i flexible de l’aprenentatge que duri tota la vida i ocupi tota la vida: una visió que ofereixi l’oportunitat perquè tothom descobreixi el seu potencial per a un futur sostenible i una vida amb dignitat. Aquesta visió humanista té repercussions en la definició del contingut i les pedagogies d’aprenentatge, així com en el paper dels mestres i altres educadors.
UNESCO (2015)
L’objectiu últim de l’aprenentatge i de l’ensenyament associat en diferents matèries és adquirir capacitat d’aplicar el coneixement i les habilitats apreses a situacions diverses amb flexibilitat, autonomia, iniciativa i creativitat. És un objectiu que va més enllà d’adquirir coneixements o experiència rutinària en una disciplina. La multidisciplinarietat un eix sobre què se sustenten les estructures curriculars.
Per a l’adquisició progressiva de competències, cal un equilibri entre el guiatge, el protagonisme de l’alumnat i el caire experiencial. Aquest equilibri ha de permetre l’estructuració i la guia per part del professorat i ha de crear un espai per a l’aprenentatge substancial autoregulat i autodeterminat. L’autogestió i l’acompanyament generen doncs espais de cocreació de l’aprenentatge.
L’educació ha de tenir una orientació que permeti a les persones crear benestar social i econòmic a llarg termini, per a elles mateixes, per a les seves famílies i per a les seves comunitats.
UNESCO
Reimaginem junts els nostres futurs.
El rol d’acompompanyant, tasca a què ens avesam després d’un exercici de desaprenentatge important, va íntimament lligat a les estratègies per a aconseguir que l’alumnat sigui el centre del procés. Per això, les activitats s’han d’adaptar a les característiques de l’alumnat, a nivell cognitiu i de maduresa i, mitjançant la combinació de metodologies actives, cal aconseguir una participació eficient i desenvolupar un compromís personal i social que els ubiqui constantment i els permeti autoregular el seu propi creixement i, amb aquesta intenció, és quan l’avaluació formativa i continuada guanya el pes determinant.
La veritable educació ha d’implicar els propòsits i l’energia d’aquells a qui s’educa. Per garantir-ho, el professorat ha d’establir relacions de confiança i d’atenció. És així com alumnat i docents poden construir els objectius educatius de manera cooperativa.
Nel Noddings
S’entén per competència clau la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria.
Fer emergir el desig d’aprendre és crear situacions susceptibles de posar l’estudiant en contacte amb allò que potser no sabia que existia i amb les satisfaccions intel·lectuals que se’n deriven. Es tracta d’obrir noves possibilitats en comptes de tancar-lo allà on és.
Philippe Meirieu, professor i pedagog (2016)
Les emocions són la porta d’entrada principal de l’aprenentatge. L’emoció i la cognició funcionen constantment dins del cervell per orientar l’aprenentatge. Cal establir estratègies que faciliten la transferència entre els aprenentatges d’aula i allò que experimenten fora… de l’aula a la comunitat.
La motivació garanteix que les/els estudiants adquireixin coneixement i competències de manera eficient. Igual que l’emoció, la motivació positiva envers una tasca d’aprenentatge incrementa significativament la probabilitat que les/els estudiants aprofundeixin en l’aprenentatge. Ajudar-los/les a prendre consciència dels seus sistemes de motivació i de com la motivació influeix en el seu aprenentatge les/els fa aprendre amb més eficàcia. El professorat treballa per sistematitzar la recollida d’evidències per a conèixer allò que l’alumnat és capaç d’aconseguir, enregistrar puntualment el seu progrés amb proximitat i fer un retorn acurat d’aquestes interpretacions, amb el suport de les eines necessàries per a la progressió individualitzada i sota el plantejament de formulació d’expectatives positives, realistes i sostenibles sobre l’èxit de l’alumnat.
En la mida que l’escola aconsegueixi crear actuacions dirigides a la comprensió i a la vinculació que existeix en cada una de les accions d’aprenentatge i els resultats esperats/obtinguts, conèixer què s’espera de cada un/a, entendre la utilitat dels continguts treballats, facilitar experiències positives i potencialment exitoses, crear entorns amables per a l’aprenentatge, afavorir espais i diferents formats d’expressió, fomentar l’autonomia i l’autoregulació en la gestió de l’aprenentatge… serem més fidels amb el camí cap a l’assoliment de competències.
Poder mesurar i avaluar és important per entendre els efectes de l’educació, però els indicadors han de ser adequats, significatius i pensats amb cura. Han de constituir un instrument de reflexió i no pas un artefacte quantitatiu (aprenentatge realista, Olga Esteve).
Fonamentalment, l’avaluació és un procés natural de fer observacions sistemàtiques sobre el progrés i els reptes als quals s’enfronta l’alumnat en l’aprenentatge. L’homogeinització d’aquest procés pot suposar alguns perills. Totes les decisions que es prenen per avaluar tenen una clara intencionalitat consensuada en l’equip docent i coherent amb les planificacions curriculars.
Cal d’identificar clarament objectius pedagògics que es poden mesurar, i també els que no. De fet, molts aprenentatges importants no es poden mesurar ni comptar. Ara bé, que un aprenentatge no es pugui quantificar no vol dir que no s’hi pugui observar un progrés significatiu.
Cal enfocar cada proposta avaluativa com a un procés que deixa una petjada pedagògica en l’alumnat.
Aquesta concepció educativa fa cabdal que el vincle entre família i escola es cuidi de manera especial i sistematitzada si pretenem que la confiança sigui suficientment sòlida per a enfrontar els reptes que s’entreveuen en el camí. Aquestes connexions impliquen facilitar una interacció proactiva, amb convidades variades a formar part del projecte, a entrar a les aules, a conèixer la realitats dels fills/filles…
Cooperativa Es Liceu
Abril, 2023
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
