El Consell de Ministres ha aprovat l’Avantprojecte de llei per la qual es modifiquen la Llei 31/1995, del 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals; el text refós de la Llei de lEstatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 doctubre; i el Reglament dels serveis de prevenció, aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener.
La digitalització, els canvis en l’organització del treball, la desconnexió digital o la conciliació plantegen noves demandes que requereixen l’actualització normativa en un context, a més en què requereixen una atenció especial els riscos psicosocials.
Claus de la nova norma
El text aprovat permetrà donar més protecció a les persones treballadores atenent també els riscos psicosocials, ergonòmics i derivats del canvi climàtic. Per tant, els danys a la salut derivats del treball s’amplien i poden ser físics, però també mentals, cognitius, conductuals, socials o emocionals, entre d’altres, que es reconeixen explícitament.
Salut individual i col·lectiva
L’empresa ha d’informar dels riscos laborals en general, però també necessàriament dels propis de cada activitat o funció, així com de les mesures de protecció aplicables. D’aquesta manera, la vigilància de la salut de treballadors i treballadores contindran proves i exàmens específics per conèixer l’impacte que puguin tenir les condicions de treball sobre la salut, al·ludint expressament a la salut mental i els riscos psicosocials, que seran objecte d’un reglament específic.
Tots els riscos, també els psicosocials i climàtics i les seves interaccions, s’han de tenir en compte en l’avaluació i en la planificació de mesures preventives.
Serà obligatori adoptar mesures d’actuació davant de catàstrofes i fenòmens meteorològics adversos.
A més, l’avaluació de riscos preveu l’obligació de realitzar-se mitjançant visites presencials als centres de treball.
La diversitat de les persones treballadores com a eix
El treball s’ha d’adaptar a les característiques personals particulars com en els casos després de l’absència perllongada per motius de salut. S’establiran procediments de retorn al treball, amb actualització de la formació preventiva en determinats supòsits. Els equips de protecció individual també s’han d’adaptar.
La prevenció tindrà perspectiva de gènere: qualsevol lloc de treball podrà ser ocupat per homes o dones, cosa que implica l’obligació de tenir en compte les seves característiques físiques, mesures antropomètriques, altres característiques biològiques que puguin afectar l’exposició a riscos, així com les desigualtats derivades del gènere.
El Reglament dels Serveis de Prevenció es modifica per millorar la protecció de les treballadores embarassades o en situació de lactància.
També tindrà en compte la perspectiva d’edat de les persones treballadores.
Assetjament o violència
L’empresa ha de garantir la protecció de les persones treballadores davant de situacions de violència i assetjament sexual o per raó de sexe.
L’avaluació de riscos es preveu l’obligació de fer-se mitjançant visites presencials als centres de treball.
Salut, prevenció i formació
La formació pràctica sobre els riscos del lloc de treball s’ha de fer presencialment, llevat de causes justificades i degudament acreditades.
Serà obligatori fer una vigilància de la seva salut física i mental, específica dels riscos a què estan exposades les persones treballadores.
La vigilància de la salut serà tant individual, a través d’exàmens de salut com col·lectiva, per tal de realitzar anàlisis epidemiològiques per proposar i prioritzar les mesures preventives.
Serà obligatori que els exàmens de salut siguin específics als riscos del lloc i es realitzaran a l’inici de la relació laboral, periòdicament i després d’absències perllongades del treball per motius de salut.
La persona treballadora tindrà dret a obtenir una còpia de la seva història clínic-laboral o qualsevol altra dada mèdica que consti al servei de prevenció.
Es limita la possibilitat que la persona empresària assumeixi personalment les activitats de prevenció a empreses de fins a deu persones treballadores amb un únic centre de treball i sempre que, a més, aquella tingui la capacitat necessària en funció dels riscos a què estiguin exposades i de la perillositat de les activitats.
Es delimita un nou número, dedicació i formació de les persones treballadores designades per als supòsits en què s’hagi concertat alguna o algunes activitats preventives amb un servei de prevenció aliè. També es determinen per a les persones treballadores designades funcions clares de cooperació i interlocució entre la seva empresa i el servei de prevenció.
Es redueix el nombre de persones treballadores a partir del qual és obligatori un servei de prevenció propi que haurà de comptar almenys amb tres especialitats.
En el cas de recórrer a serveis de prevenció aliens, s’aclareix el contingut dels contractes amb les empreses, precisant el que és obligatori incloure. Es detallaran els requisits i recursos humans i materials amb què hauran de comptar.
També s’estableix l’obligació de designar agents territorials de prevenció d’àmbit autonòmic que faran la prevenció a les empreses de menys de deu persones treballadores. Estaran designats per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de cada sector.
Les persones delegades de prevenció han de comptar amb formació adaptada a cada sector d’activitat.
Obligacions immediates
En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei:
S’aprovarà un reglament de desenvolupament sobre la protecció de la seguretat i la salut de les persones treballadores davant dels riscos psicosocials que abordarà, entre altres qüestions, la promoció d’entorns de treball saludables i la prevenció de la conducta suïcida.
Es modificarà l’acreditació dentitats especialitzades com a serveis de prevenció, memòria d’activitats preventives i autorització per realitzar l’activitat d’auditoria del sistema de prevenció de les empreses, per adequar-la a les modificacions introduïdes.
