Dia dos de maig, Kico López (president la Sectorial d’ensenyament de la UCTAIB) concedia una entrevista a Última Hora on reflexionava sobre el cooperativisme educatiu, els seus valors i els reptes de futur. Des de Còdol, recuperam i adaptam algunes de les seves idees principals per continuar posant veu a un model educatiu compromès amb les persones, el territori i la transformació social.
— Encara hi ha desconeixement sobre què és una escola cooperativa?
Sí, molt més del que pensam. Hi ha famílies que formen part de centres cooperatius i ni tan sols saben que ho són. Parlam d’escoles com CIDE, Aula Balear, Es Liceu, Es Lledoner o Mata de Jonc, entre moltes altres. Per això, un dels objectius principals de la sectorial és donar més visibilitat al model cooperatiu i explicar què ens fa diferents.
— I què defineix, precisament, aquest model?
La clau és que els treballadors i treballadores són també propietaris de l’empresa. Això genera una estructura molt més horitzontal, participativa i democràtica. Els càrrecs són escollits assembleàriament i això acaba impregnant també la manera de relacionar-nos dins la comunitat educativa: entre docents, alumnat i famílies.
— Aquesta manera d’entendre l’escola també és una manera d’entendre la societat?
Totalment. Jo fa 26 anys que som soci d’Es Liceu i durant una dècada en vaig ser director. Defensar el cooperativisme és també una forma de compromís social. Creim en una “tercera via”: escoles concertades amb una clara vocació de servei públic i amb uns valors que van a contracorrent de l’individualisme i el consumisme que moltes vegades imperen avui dia.
— Quins són els principals reptes que afronten les cooperatives d’ensenyament?
Sens dubte, la baixa natalitat. És una realitat que preocupa molt. A una cooperativa, quan es perd una unitat educativa, no només desapareix una aula: hi ha persones sòcies que poden veure compromesa la seva situació laboral. Això ens diferencia d’altres models educatius i fa necessari que les administracions també tenguin en compte aquesta singularitat.
— Aquesta situació afecta especialment la Part Forana?
Sí, hi ha centres que són referents socials i educatius als seus municipis. Pens, per exemple, en Es Lledoner o en diverses escoletes cooperatives de Menorca. Són projectes molt arrelats al territori i amb una funció comunitària molt important.
— Quin paper juga la llengua catalana dins el cooperativisme educatiu?
La llengua és un element de cohesió i d’identitat. En un context globalitzat, on el català és una llengua minoritzada, les cooperatives d’ensenyament continuam apostant fermament per la seva normalització. És cert que observam una certa relaxació en l’ús social, però el compromís dels centres és garantir la competència lingüística de l’alumnat tant en català com en castellà i anglès.
— També hi ha dificultats per trobar professorat?
Sí, com passa a tot el sector educatiu. Davant aquesta realitat, prioritzam que el servei educatiu no s’aturi i incorporam professionals compromesos amb el projecte i amb l’aprenentatge de la llengua.
— I el futur del cooperativisme educatiu, cap on passa?
Pel relleu generacional i pel compromís de les persones. Les cooperatives ofereixen moltes possibilitats de créixer professionalment dins una empresa que també és teva. Això fa que molts antics alumnes acabin tornant com a docents o socis perquè han viscut el projecte des de dins i se l’estimen.
— Amb quina idea t’agradaria acabar?
Vivim en una societat cada vegada més individualitzada i fragmentada. El cooperativisme continua essent una eina molt potent per reconstruir vincles, crear xarxa i educar en valors col·lectius. I això, avui, és més necessari que mai.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
