La Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB) celebra enguany el seu 40è aniversari. Quatre dècades defensant un model empresarial basat en la participació democràtica, la feina col·lectiva i el compromís amb el territori. Amb motiu d’aquesta commemoració, recuperam les reflexions del seu president, Joan Manel Mulet, recollides en un article del periodista Pep Verger publicat a El Económico d’Última Hora el passat 24 de juliol. A partir d’aquella conversa, repassam la trajectòria de l’entitat, la situació actual del cooperativisme i els principals reptes de futur.
UCTAIB celebra 40 anys d’història. Per què va néixer la Unió l’any 1986?
En aquell moment ja existia un nombre important de cooperatives a les Illes Balears, especialment vinculades al món de l’educació. Era necessari disposar d’una entitat que representàs els interessos de totes aquestes cooperatives i que defensàs el moviment cooperativista. Aquesta és la raó de ser de la UCTAIB des dels seus inicis.
Què diferencia una cooperativa de treball d’una empresa convencional?
Una cooperativa de treball neix quan un mínim de dues persones comparteixen una idea de negoci i decideixen posar en marxa una empresa de la qual elles mateixes són propietàries. La principal diferència és la gestió democràtica. Les decisions més importants es prenen en assemblea, on els socis i sòcies participen en el govern de l’empresa.
Això no significa que la gestió hagi de ser lenta. Les cooperatives disposen d’un consell rector que s’encarrega del dia a dia i permet prendre decisions amb agilitat.
I quin paper hi té la creació d’ocupació?
És un dels elements fonamentals del cooperativisme. La idea no és simplement crear una empresa per obtenir beneficis econòmics, sinó generar llocs de feina estables i que perdurin en el temps.
Les cooperatives poden obtenir beneficis i repartir dividends, però aquesta no acostuma a ser la seva prioritat. Habitualment, els excedents es reinverteixen en la mateixa cooperativa per garantir-ne la continuïtat i el creixement.
Quina és la situació actual del cooperativisme de treball a les Illes Balears?
Es calcula que hi ha unes 67 cooperatives de treball associat a les Balears, de les quals una quarantena estan afiliades a la UCTAIB. No és fàcil disposar de dades exactes perquè el registre autonòmic de cooperatives presenta mancances importants, tant de personal com d’informatització.
El sector educatiu continua essent el més representatiu, però també hi ha cooperatives de treball en molts altres àmbits productius.
Precisament, l’ensenyament té un pes molt important dins el cooperativisme balear. Per què?
Històricament, les cooperatives d’ensenyament han estat un dels pilars del moviment a les Illes. Centres com el CIDE, Es Liceu, Aula Balear, Es Lledoner o Sant Felip Neri són exemples de projectes educatius consolidats que han apostat per aquest model de gestió.
El CIDE és actualment la cooperativa de més dimensió, amb uns 150 socis i més de 2.000 alumnes.
En altres territoris, en canvi, el cooperativisme està molt més diversificat. Al País Basc, per exemple, el grup Mondragón integra empreses de sectors molt diferents, com Eroski, Orbea o Fagor. També trobam experiències destacades a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia i Andalusia.
Més enllà de les cooperatives de treball, quins altres models cooperatius tenen presència a les Balears?
Hi ha cooperatives agràries, de consum i d’habitatge, entre d’altres. Les agràries tenen una implantació important a les Illes i permeten als productors compartir recursos i comercialitzar conjuntament els seus productes.
També existeixen experiències de consum cooperatiu, com Terra Nostra a Mallorca o la Cooperativa de Sant Crispín a Menorca.
Un altre àmbit que desperta interès és el de l’habitatge cooperatiu, especialment els models de convivència i cessió d’ús, que cerquen alternatives a l’especulació immobiliària. A les Balears, però, una de les principals dificultats és trobar sòl disponible a preus assequibles.
La legislació cooperativa també ha evolucionat considerablement durant aquests 40 anys. Quins canvis destacaries?
La primera Llei de cooperatives de les Illes Balears es va aprovar l’any 2003. Posteriorment, el 2019, es va impulsar una normativa específica per a les microcooperatives, que va facilitar la creació de projectes amb només dues persones sòcies.
Va ser una passa important perquè responia a una necessitat real i va afavorir la constitució de nombroses microcooperatives.
L’any 2023 es va aprovar una nova Llei de cooperatives que va actualitzar el marc normatiu i va incorporar qüestions com el teletreball, la inclusió i la paritat. Era una reforma necessària per adaptar el cooperativisme a la realitat actual.
Com estau celebrant aquest 40è aniversari?
Hem volgut que la celebració s’estengui durant tot l’any i que inclogui activitats diverses. Una de les primeres iniciatives va ser la creació d’un logotip commemoratiu que reflecteix els nostres valors: el compromís amb l’Agenda 2030, la defensa de la llengua catalana, la cultura, les arrels i el territori.
També hem organitzat una visita al Congrés dels Diputats, on ens va rebre la presidenta Francina Armengol, una visita a la cooperativa Mondragón i un concert solidari al Teatre Principal.
Una altra de les activitats destacades ha estat la Nit de les Cooperatives, celebrada enguany al parc de sa Riera, amb música i un ambient que va afavorir la trobada i la relació entre les persones vinculades al cooperativisme.
I quines activitats queden pendents per completar l’aniversari?
El 30 d’octubre Palma acollirà una reunió del consell rector de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA), amb representants de diferents territoris de l’Estat. També hem sol·licitat una audiència amb la presidenta del Govern, Marga Prohens.
A més, el 27 de novembre tenim prevista una col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.
La voluntat és aprofitar aquest aniversari per continuar donant visibilitat al cooperativisme i posar en valor la seva contribució a la societat balear.
Nota de procedència: Aquest text és una adaptació en format de preguntes i respostes de l’article «UCTAIB cumple 40 años», del periodista Pep Verger, publicat a El Económico d’Última Hora el 24 de juliol de 2026. Les preguntes han estat elaborades per a Còdol 63 i les respostes s’han redactat a partir de la informació i les declaracions recollides en el reportatge original. No es tracta d’una nova entrevista.
Consultar l’article original a Última Hora
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
