El passat 30 de setembre prop de 400 persones de les quatre illes varen sortir al carrer per col·laborar amb la iniciativa de la UIB i la Xarxa per la Inclusió-EAPN per tal de quantificar a peu de carrer la magnitud del sensellarisme i l’exclusió residencial a Balears.
Als municipis de més de 20.000 habitants de tot el territori es varen conformar equips de persones professionals i voluntàries que varen “grenar” els carrers, pàrkings, polígons de pobles i ciutats mirant de fer visible una de les contradiccions més flagrants del nostre sistema socioeconòmic: persones sense un habitatge digne en el paradís turístic que som. Només en el cas de Palma foren una seixantena d’equips, la qual cosa ens dóna una idea de la complexitat logística de la missió.
Es tracta d’una iniciativa que és a la vegada de ciència ciutadana (persones que aporten coneixement i dades per aprofundir en una determinada realitat, en aquest cas amb la seva participació), però també de compromís social, per tal de fer visible el principal problema social que tenim a les Illes Balears: l’accés a l’habitatge i els seus impactes, en forma d’exclusió residencial, de privació d’allò més bàsic per poder construir qualsevol projecte personal o familiar, un sostre.
Sense dades, és difícil que qui hagi d’actuar pugui fer-ho de forma eficient, fins i tot hi pot haver la temptació de minimitzar un problema que tothom sap que no és menor, en aquesta terra. Disposar d’aquestes dades, de quines persones, perfils, condicions, d’on s’estan creant assentaments, etc., és clau per poder intervenir millor, tant en matèria social com de polítiques d’habitatge.
El projecte, impulsat per l’Observatori Social de la UIB i EAPN, es financia amb fons propis de la UIB a través de l’Oficina de cooperació al desenvolupament (OCDS), i també ha comptat amb el suport d’Eroski, que va facilitar un petit refrigeri per a les persones participants i col·laboradores en una acció que es va desenvolupar de forma simultània des de les 18h i fins a la mitjanit arreu de les Illes.
Més enllà dels entrebancs organitzatius, les anècdotes i els aprenentatges, que són molts, me qued amb les declaracions d’una alumna meva de magisteri, que em va acompanyar al dia següent a la ràdio a explicar la seva experiència: “No m’hagués pensat mai que gent com jo, que simplement per haver tengut una mala ratxa o mala sort, està en situació de carrer. Això et fa evident que es tracta d’un problema ‘dels altres’, sinó que ens afecta a tots, fins i tot als qui tenim el privilegi de tenir una casa a dia d’avui”.
Els resultats de l’acció, en forma de dades, es faran públiques el proper 29 d’octubre.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
