La nova edició de la publicació de la UIB reuneix 41 capítols i 107 autors i analitza els principals reptes del sistema educatiu de les Illes Balears.
L’Anuari de l’Educació de les Illes Balears dedica l’edició de 2026 a dos dels grans reptes educatius actuals: l’equitat i la intel·ligència artificial (IA). Amb aquesta mirada, la publicació vol contribuir al debat públic i aportar reflexions, recerques i experiències que ajudin a afrontar els canvis que viu l’educació a les Illes Balears.
Elaborat des de 2004 pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), juntament amb la Fundació Guillem Cifre de Colonya i amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, l’anuari s’ha consolidat com una publicació de referència per conèixer la realitat educativa de l’arxipèlag.
L’edició d’enguany, dirigida pel professor Joan Amer, inclou 41 capítols elaborats per 107 autors. S’obre amb una ponència de Maria Truñó sobre les desigualtats i les oportunitats educatives fora de l’escola i dedica el monogràfic a la intel·ligència artificial, coordinat per la doctora Bárbara de Benito, professora de la UIB i experta en tecnologia educativa.
La publicació manté, a més, tres grans blocs dedicats al sistema educatiu de les Illes Balears, la recerca i la innovació pedagògica, i l’educació social.
La intel·ligència artificial, un repte pedagògic
Un dels eixos centrals d’aquesta edició és l’impacte de la intel·ligència artificial en els processos d’ensenyament i aprenentatge, des de l’educació secundària fins a la universitat.
Els diferents estudis analitzen com perceben aquesta tecnologia els docents, les famílies i els estudiants, així com les possibilitats que ofereix per personalitzar l’aprenentatge i incorporar noves metodologies educatives.
També s’aborden qüestions com el frau acadèmic, els dilemes ètics, la protecció de dades, l’impacte ambiental i la concentració d’aquestes tecnologies en mans de grans corporacions privades.
La reflexió compartida és que el debat ja no és si la intel·ligència artificial ha d’entrar a les aules, sinó com integrar-la amb responsabilitat, esperit crític i sentit pedagògic, sempre com una eina complementària al procés educatiu.
Equitat, inclusió i innovació educativa
L’anuari posa també l’accent en la necessitat de reduir les desigualtats educatives i donar resposta a una realitat social marcada per la precarietat i les transformacions econòmiques i culturals.
El bloc dedicat a la recerca i la innovació pedagògica, amb 26 capítols, recull experiències i estudis sobre centres d’alta complexitat, metodologies innovadores, educació inclusiva, coeducació, interculturalitat, benestar emocional, educació afectivosexual, sostenibilitat i aprenentatge al llarg de la vida.
Entre les experiències destacades, es posa en valor la importància de la convivència i del sentiment de pertinença als centres educatius, especialment en contextos de vulnerabilitat. També es presenten iniciatives basades en els itineraris personals d’aprenentatge, la recerca-acció i els agrupaments cooperatius per afavorir l’autonomia de l’alumnat i transformar les aules i els patis en espais més inclusius.
Pel que fa a la llengua catalana, els estudis constaten una vinculació important dels estudiants de la Facultat d’Educació amb el català en l’àmbit acadèmic, tot i que el castellà continua predominant en les relacions socials informals. També es destaca la iniciativa «Feim pinya», que ha arribat a més de 300 docents i estudiants.
La publicació aborda igualment el paper de les famílies i les xarxes comunitàries en l’educació infantil, la prevenció de les violències, l’educació ecosocial davant la crisi climàtica i la recuperació de la memòria històrica del magisteri represaliat durant el franquisme.
L’educació com a responsabilitat compartida
El bloc dedicat a l’educació social reivindica una mirada comunitària i la necessitat d’implicar tota la societat en els processos educatius.
Les diferents aportacions defensen la importància del treball en xarxa entre centres educatius, famílies, serveis socials i entitats, així com la necessitat de disposar de recursos estables i d’una coordinació institucional efectiva.
Experiències com les de l’entitat La Sapiència, l’educació en centres penitenciaris o els programes destinats a menors infractors posen de manifest el valor de les intervencions socioeducatives, inclusives i restauratives.
Una eina per reflexionar sobre el futur de l’educació
L’Anuari de l’Educació 2026 reflecteix un sistema educatiu immers en transformacions profundes i defensa la necessitat d’afrontar-les des de la innovació, l’equitat i el compromís social.
Amb la voluntat de connectar la recerca universitària amb la pràctica educativa, la publicació es presenta com un espai de reflexió i de transferència de coneixement, amb l’objectiu de contribuir a la millora de l’educació a les Illes Balears.
Consulta l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2026:
