El cas d’Es Liceu al llarg de 45 anys
Un sistema educatiu marcat per la inestabilitat normativa
L’evolució del sistema educatiu espanyol durant les darreres dècades es caracteritza per una inestabilitat normativa gairebé estructural. A diferència de molts països europeus, que desenvolupen reformes educatives basades en consensos amplis i duradors, Espanya ha viscut un cicle continu de substitució de lleis orgàniques. Cada canvi de govern ha comportat una reorientació legislativa sovint motivada més per la voluntat d’imprimir un segell ideològic propi que per un diagnòstic pedagògic profund o compartit.
Aquest procés d’ “hiperreforma” ha generat un sistema on les innovacions s’introdueixen i es retiren massa ràpidament, sense temps per consolidar-se. Els centres educatius han hagut d’adaptar reiteradament projectes, currículums, models organitzatius i criteris d’avaluació, entrant sovint en una sensació d’etern inici. Aquesta volatilitat debilita el consens pedagògic i converteix l’educació en una política de govern i no d’Estat, dificultant la planificació a llarg termini que necessitem.
Les conseqüències són evidents: sobrecàrrega administrativa, interpretacions normatives diverses segons territoris o inspectors, dificultats per instaurar pràctiques robustes, desconnexió entre generacions de docents i, sobretot, escassa correlació entre les reformes successives i la millora real d’indicadors estructurals com l’abandonament escolar primerenc.
En aquest context d’inestabilitat crònica, es fa més evident que mai que la qualitat d’un centre educatiu no depèn de la llei de torn, sinó de la seva cultura institucional.
La cultura de centre com a garantia de continuïtat
És aquesta cultura de centre la que proporciona continuïtat i qualitat al projecte educatiu. Les escoles cooperatives, en aquest sentit, parteixen d’un avantatge important: disposen d’un model de governança més flexible, democràtic i arrelat a la comunitat educativa, l’assemblea. Aquesta estructura permet als equips docents mantenir línies pedagògiques estables al llarg del temps, fins i tot quan els marcs legislatius canvien.
Mentre que en l’escola pública les directives i prioritats poden variar segons nomenaments, canvis administratius o orientacions polítiques, així com segons un claustre canviant, a una cooperativa la presa de decisions recau en el col·lectiu. Això assegura coherència, fa possibles projectes a llarg termini i protegeix el centre dels vaivens ideològics externs. La cultura de centre esdevé així un fil conductor que garanteix continuïtat, reforça la identitat pedagògica i aporta estabilitat a alumnat i professorat.
Es Liceu: 45 anys de continuïtat pedagògica
Des de la seva fundació fa quaranta-cinc anys, Es Liceu ha conviscut amb un mosaic de lleis educatives que han anat transformant l’escola catalana i espanyola. La LOGSE, la LOE, la LOMCE, la LOMLOE i les normes autonòmiques que les han desenvolupades han anat dibuixant un terreny canviant. Malgrat aquest moviment constant, el centre ha mantingut un principi rector: les lleis són marcs, però la identitat pedagògica és el lloc des d’on s’interpreten.
En els primers anys, quan el sistema encara s’estava definint, Es Liceu ja concebia l’educació com una tasca comunitària i cooperativa. Aquest esperit va trobar un cert paral·lelisme en la LOGSE, que posava l’accent en l’atenció a la diversitat i en un aprenentatge menys memorístic. La cultura de centre va aprofitar aquella empenta per consolidar el treball en equip, metodologies actives i tutorització, elements que ja formaven part del seu caràcter.
L’arribada de la LOE i l’aparició de les competències bàsiques van ser més una oportunitat que no pas una ruptura. El centre ja apostava per un ensenyament connectat amb la vida real de l’alumnat, i la nova normativa va permetre sistematitzar i donar estructura legal a pràctiques que l’escola havia anat desenvolupant des de feia anys. La cooperació docent, l’avaluació formativa i el treball interdisciplinari es van institucionalitzar sense perdre espontaneïtat.
Amb la LOMCE, la situació va ser més exigent. El model més prescriptiu i els canvis en l’avaluació i l’organització curricular no encaixaven del tot amb l’esperit participatiu i flexible del centre. Així i tot, Es Liceu va adaptar-se mantenint intacta la seva mirada pedagògica i garantint que els canvis estructurals no comprometessin ni la inclusió, ni la creativitat metodològica, ni la veu del professorat.
La LOMLOE ha arribat com una mena de reconeixement legal del qual Es Liceu ja considerava essencial: competències, coeducació, sostenibilitat, pensament crític, educació emocional, flexibilitat organitzativa. La nova llei no ha estat tant un gir com una confirmació. El centre ha aprofitat aquest nou marc per reforçar la personalització de l’aprenentatge, actualitzar metodologies i impulsar projectes que connecten escola i comunitat, eix vertebrador de la seva història.
Mirant enrere, el recorregut és clar. Durant quatre dècades i mitja, les lleis han canviat moltes vegades; el projecte educatiu d’Es Liceu, en canvi, ha anat creixent amb coherència. Cada actualització normativa ha estat interpretada des de la seva cultura cooperativa, convertint els canvis en oportunitats per reafirmar un model que posa en relleu les persones, el pensament crític i la responsabilitat compartida. L’escola ha canviat amb els temps, però sempre des del mateix punt de partida: una comunitat que educa col·lectivament i que entén l’aprenentatge com un procés viu i compartit.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
