L’any 2010, el Consell de Ministres va establir el dia 22 de febrer com a “Dia per a la Igualtat Salarial”. Amb aquest motiu el Consell de Ministres aprova la següent declaració:
“La igualtat salarial entre dones i homes és una condició imprescindible per a la igualtat real i efectiva i un pilar bàsic de qualsevol democràcia. Mentre persisteixin diferències salarials injustificades, continuarà existint una desigualtat estructural que limita els drets i l’autonomia econòmica de les dones. Les darreres dades disponibles de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial, corresponents a l’any 2023, %, el valor més baix de la sèrie històrica. Per la seva banda, la bretxa salarial de gènere per treball a temps complet ha baixat més de 5 punts des del 2018, situant-se el 2023 en el 4,9% Aquesta evolució confirma que les polítiques públiques impulsades en els últims anys segueix sent una crisi estructural al mercat de treball.
La desigualtat retributiva entre dones i homes no és un fet aïllat ni accidental, sinó el resultat de factors complexos i interrelacionats, profundament arrelats en l’estructura social, econòmica i cultural de la nostra societat, que persisteixen en el temps: la segregació ocupacional, l’escassa presència de dones en llocs d’alta responsabilitat, la infravaloració de la seva feina, la infravaloració de la seva feina coresponsabilitat en les tasques de cures, que recauen de manera desproporcionada sobre les dones, i les dificultats de conciliació.
Una part substancial de la bretxa retributiva actual s’explica, així mateix, per la persistència de biaixos en la valoració de llocs de treball que infravaloren ocupacions exercides majoritàriament per dones. Les cures, la neteja, l’atenció social o sanitària i l’educació infantil, activitats essencials per al sosteniment de la vida i el benestar col·lectiu, continuen associant-se a salaris més baixos ia condicions laborals pitjors, no per raons objectives, sinó per una atribució històrica de menor valor als treballs majoritàriament realitzats per dones. Corregir aquesta infravaloració requereix una acció pública sostinguda que actuï, d’una banda, sobre la devaluació estructural associada a la segregació horitzontal de l’ocupació -que concentra les dones en sectors socialment indispensables però sistemàticament pitjor remunerats- i, de l’altra, garanteixi l’aplicació efectiva del principi d’igualtat retributiva per treballs d’igual valor, mitjançant sistemes de classificació discriminatoris.
Tancar la bretxa salarial és essencial per garantir l’autonomia econòmica de les dones al llarg de tota la vida per prevenir situacions de precarietat, pobresa laboral i desigualtat en pensions. Aquesta desigualtat al llarg de la vida laboral té un reflex directe i acumulatiu a les pensions. Les diferències salarials, la major parcialitat i les interrupcions en les carreres professionals deriven en cotitzacions més baixes i, en conseqüència, en pensions inferiors, situant moltes dones en una posició de més vulnerabilitat econòmica després de la jubilació i augmentant el risc de pobresa i exclusió social.
En els darrers anys, Espanya ha consolidat un marc normatiu i les seves polítiques públiques per afrontar aquestes desigualtats. La reforma laboral, orientada a reduir la precarietat i la temporalitat, l’increment sostingut del Salari Mínim Interprofessional -tots dos amb un impacte especialment rellevant en les dones-, el desenvolupament i l’aplicació de la normativa en matèria de plans d’igualtat i transparència retributiva, així com l’impuls de mesures de conciliació i coresponsabilitat, contribueixen a millorar les condicions laborals. Tot això, juntament amb la decidida actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, demostra la ferma determinació del Govern d’Espanya de combatre la desigualtat retributiva.
Per avançar en igualtat salarial és imprescindible avançar també en coresponsabilitat: les institucions públiques han de promoure marcs normatius i serveis que alleugin la càrrega de cures, les empreses han d’adaptar les seves polítiques internes per facilitar horaris i permisos equitatius, i els homes han d’assumir una part més gran de les responsabilitats de cura, perquè segons l’Enquesta d’Ocupació del Temps de les 4 cura de fills, filles, néts o nétes, aquest mateix percentatge d’homes assoleix només al voltant de dues hores diàries, fet que evidencia una desigualtat persistent en la distribució del temps de cures que influeix directament en la bretxa salarial.
L’ampliació el 2025 del permís per naixement fins a les 19 setmanes retribuïdes i intransferibles per a cada persona progenitora i amb una part de gaudi flexible fins als vuit anys del menor, constitueix una fita rellevant en la promoció de la coresponsabilitat a les cures. Aquesta mesura actua directament sobre un dels principals factors que incideixen en la desigualtat retributiva: la penalització de les trajectòries laborals associades a la maternitat i la distribució desigual dels temps de cura. responsabilitats que resulta imprescindible per reduir les bretxes salarials i laborals.
L‟impacte d‟aquestes polítiques ja ha començat a reflectir-se en l‟evolució del mercat laboral. Segons les dades més recents de l’Enquesta de Població Activa, el 2025 s’han assolit màxims històrics d’ocupació, i la taxa d’atur de les dones ha baixat a l’11,24% (EPA4T), situant-se la d’homes al 8,76%. La temporalitat al sector privat es va continuar reduint i es manté clarament per sota dels nivells previs a la reforma laboral.
Aquesta millora de l’ocupació ha tingut un reflex especialment significatiu en les dones: el 2025 el nombre de dones ocupades es va mantenir de manera estable per sobre dels deu milions, registrant les xifres més elevades de la sèrie històrica i evidenciant un avenç sostingut de la seva participació al mercat de treball. En paral·lel, la bretxa salarial s’ha reduït en més de vuit punts percentuals a l’última dècada. Es tracta d’una evolució positiva que, tanmateix, no permet donar per superada una desigualtat que continua sent inadmissible, l’eradicació de la qual constitueix un compromís irrenunciable d’aquest Govern.
Així, el Govern considera essencial reforçar la professionalització de les polítiques digualtat. L’avantprojecte de llei pel qual es regula l’exercici de la professió d’agent d’igualtat, informat pel Consell de Ministres en primera volta el 16 de desembre passat, respon a la necessitat que el marc normatiu en matèria d’igualtat, així com les eines tècniques desenvolupades en els darrers anys, comptin amb personal qualificat per a la seva correcta implantació, seguiment i avaluació, tant en l’àmbit públic.
Així mateix, el Reial decret 402/2025, de 27 de maig, pel qual es regula el procediment previ per determinar els supòsits en què és procedent anticipar l’edat de jubilació mitjançant coeficients reductors, aprovat l’any passat, preveu la creació del grup de treball per analitzar i avaluar la dimensió de gènere en la fixació de coeficients reductors de les edats. Aquest grup permetrà analitzar i visibilitzar condicions de treball en ocupacions feminitzades que, malgrat la duresa física o psíquica, han quedat històricament ignorades i excloses d’aquest reconeixement, avançant cap a un sistema de protecció social més just.
La reducció de la bretxa salarial no es produirà de manera automàtica amb el mer transcurs del temps. Exigeix una acció pública decidida i sostinguda que continuï impulsant avenços reals en la igualtat entre dones i homes, i que eviti que les desigualtats actuals es consolidin com a desavantatges acumulats en termes de drets i protecció social.
Per tot això, el Govern d’Espanya manté el compromís ferm de continuar impulsant polítiques públiques orientades a corregir les causes estructurals de la desigualtat retributiva, reforçant els mecanismes d’aplicació, seguiment i avaluació, i garantint la igualtat retributiva com un element essencial de la cohesió social i de la justícia social.
Amb motiu del Dia per a la Igualtat Salarial del 2026, el Govern d’Espanya reafirma la seva determinació de continuar avançant cap a la igualtat retributiva efectiva, com a condició indispensable per a una societat més justa, cohesionada i democràtica.”
