Dia dos de maig, Kico López (president la Sectorial d’ensenyament de la UCTAIB) concedia una entrevista a Última Hora on reflexionava sobre el cooperativisme educatiu, els seus valors i els reptes de futur. Des de Còdol, recuperam i adaptam algunes de les seves idees principals per continuar posant veu a un model educatiu compromès amb les persones, el territori i la transformació social.
— Encara hi ha desconeixement sobre què és una escola cooperativa?
Sí, molt més del que pensam. Hi ha famílies que formen part d’una cooperativa d’ensenyament i ni tan sols saben que el seu centre funciona amb aquest model. A les Illes Balears, les cooperatives d’ensenyament agrupades dins la sectorial són Aula Balear, CIDE, Es Liceu, Es Lledoner, Gianni Rodari, Manjón, Mata de Jonc, Sant Felip Neri i Son Verí Nou. Per això, un dels objectius principals de la sectorial és donar més visibilitat al cooperativisme educatiu i explicar què ens fa diferents.
— I què defineix, precisament, aquest model?
La clau és que els treballadors i treballadores són també propietaris de l’empresa. Això genera una estructura molt més horitzontal, participativa i democràtica. Els càrrecs són escollits assembleàriament i això acaba impregnant també la manera de relacionar-nos dins la comunitat educativa: entre docents, alumnat i famílies.
— Aquesta manera d’entendre l’escola també és una manera d’entendre la societat?
Totalment. Jo fa 26 anys que som soci d’Es Liceu i durant una dècada en vaig ser director. Defensar el cooperativisme és també una forma de compromís social. Creim en una “tercera via”: escoles concertades amb una clara vocació de servei públic i amb uns valors que van a contracorrent de l’individualisme i el consumisme que moltes vegades imperen avui dia.
Aquest model encaixa perfectament amb el que recullen tant la Constitució com les diferents lleis educatives: la protecció de la pluralitat, la participació democràtica i el dret de les comunitats educatives a impulsar projectes propis compromesos amb el seu entorn social i cultural. Les cooperatives educatives representen una alternativa basada en la participació, la corresponsabilitat i els valors col·lectius, davant una societat cada vegada més marcada per l’individualisme i el consumisme.
— Quins són els principals reptes que afronten les cooperatives d’ensenyament?
El principal és, sens dubte, la baixa natalitat. És una realitat que preocupa molt. A una cooperativa, quan es perd una unitat educativa, no només desapareix una aula: hi ha persones sòcies que poden veure compromesa la seva situació laboral. Això ens diferencia d’altres models educatius i fa necessari que les administracions tenguin en compte aquesta singularitat.
Però també hi ha un altre gran repte: mantenir viu el compromís amb l’activisme cooperatiu. Les cooperatives no funcionen només com una empresa educativa; necessiten persones implicades, compromeses amb el projecte col·lectiu i amb ganes de participar activament dins cada assemblea social. Sense aquest esperit cooperatiu, el model perd part de la seva essència.
— Aquesta situació afecta especialment la Part Forana?
Sí, hi ha centres que són referents socials i educatius als seus municipis. Pens, per exemple, en Es Lledoner o en diverses escoletes cooperatives de Menorca. Són projectes molt arrelats al territori i amb una funció comunitària molt important.
— Quin paper juga la llengua catalana dins el cooperativisme educatiu?
La llengua és un element de cohesió i d’identitat. En un context globalitzat, on el català és una llengua minoritzada, les cooperatives d’ensenyament continuam apostant fermament per la seva normalització. És cert que observam una certa relaxació en l’ús social, però el compromís dels centres és garantir la competència lingüística de l’alumnat tant en català com en castellà i anglès.
— També hi ha dificultats per trobar professorat?
Sí, com passa a tot el sector educatiu. Davant aquesta realitat, prioritzam que el servei educatiu no s’aturi i incorporam professionals compromesos amb el projecte i amb l’aprenentatge de la llengua.
— I el futur del cooperativisme educatiu, cap on passa?
Pel relleu generacional i pel compromís de les persones. Les cooperatives ofereixen moltes possibilitats de créixer professionalment dins una empresa que també és teva. Això fa que molts antics alumnes acabin tornant com a docents o socis perquè han viscut el projecte des de dins i se l’estimen.
— Amb quina idea t’agradaria acabar?
Vivim en una societat cada vegada més individualitzada i fragmentada. El cooperativisme continua essent una eina molt potent per reconstruir vincles, crear xarxa i educar en valors col·lectius. I això, avui, és més necessari que mai.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
