Un dels jocs més coneguts de la història dels videojocs ha estat la introducció a un tema d’àrees i volums de 3r d’ESO. Conjuntament les àrees d’educació artística i matemàtiques han treballat en l’elaboració d’unes peces per a crear el joc en la seva versió original, en figures de 5 quadrats. Aquest joc, segons ha demostrat el psicòleg Richard Haier, professor de medicina en la Universitat de Califòrnia, promou el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats ja que requereix de molts processos cognitius com l’atenció, la memòria i la coordinació.
L’any 1984, a l’Antiga Unió Soviètica, el matemàtic i aficionat als trencaclosques, Alekséi Pazhitnov. va programar el TETRIS. Per si no teniu bona memòria, aquesta és la imatge d’un moment de la partida.
L’orige del nom TETRIS és la cobinació de TETRA, del grec quatre, i de TENNIS, esport favorit del matemàtic que el va crear.
L’objectiu del joc és anar encaixant unes peces de 4 quadrats que van caient les quals pots trasladar i rotar per tal d’anar formant línies. Hi ha 5 peces diferents, però si fem el reflexe de la J i de la S, podem aconseguir dues més, per tant el joc consta de 7 peces.
La idea original de n’Alexei era emprar PENTÒMINOS (peces formades per 5 quadrats), però resultava molt complicat d’anar fent el trencaclosques i la seva jugabilitat era molt reduïda. Per tant va decidir fer les peces de quatre quadrats.
Dins de l’aula una vegada hem conegut la història, jugat unes partides, analitzat el moviment de les peces, el que és la translació, els girs i la simetria (formen part del temari de matemàtiques de 3r d’ESO), proposem el següent repte:
Quantes peces diferents pots construir amb 5 quadrats?
Per a dur a terme aquesta tasca s’empra un material polivalent, com són els policubs. Cada vegada que els vas unint, vas dibuixant a un full quadriculat la peça resultant. Han de tenir en compte que les peces han de ser úniques, que no siguen ni rotacions ni simetries d’una altra.
Jugant a encaixar els 5 cubs, al final ens adonem que podem construir 12 peces diferents.
Una vegada dibuixades i construïdes venia la següent fase de l’activitat. Aquella que ens permet treballar la visió espacial, la paciència i la frustració.
Amb aquestes peces, hem d’anar construint diferents trencaclosques segons el tamany. Des de 3×5 que és el més petit per al qual necessites 3 figures, fins al més gran, que és el de 6×10, on sí que ha d’emprar les 12 figures.
A més a més, en paral·lel anem pensant i dibuixant el desenvolupament en dos dimensions dels pentominos en paper. Posteriorment, aquestes figures se poden muntar per tal de generar les figures en 3 dimensions. Hem generat volum a partir d’una figura plana.
Després de totes aquestes activitats, sempre queda una proposta a fer. Ara que tenim les figures en 3 dimensions, se pot fer un trencaclosques amb volum?
Vito Osorio, Pedro Mateu i Miquel Carsí..Alumnat 3r d’ESO
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
