Entrevista a Joana Maria Mas

   Qui és na Joana Maria Mas?

Som una mestra d’infantil de l’escola pública Ses Rotes Velles i que li agrada molt la docència. Sempre hi he tingut vocació i me consider una activista dins del sector. Des de sempre he lluitat per la millora de l’educació, ja de ben joveneta assistia a tots els actes per a reivindicar la importància d’una millora del sistema educatiu.

Som mare d’en Jaume i de Marina, alumnes de la cooperativa Mata de Jonc. Apassionada de la lectura i de l’excursionisme… una persona amb moltes inquietuds.

   Com va començar la teva relació amb el lideratge educatiu?

Ja de ben jove. Me vaig anar formant a poc a poc. Tot i que el temps eren uns altres, la gent estava més compromesa amb la seva feina i existia un lideratge més natural. Evidentment, la formació, cabdal per a mi, és molt important per a reforçar tots els valors per a un bon lideratge, no només directiu sinó també social, com per exemple la relació amb les famílies.

Amb 32 anys ja vaig agafar el càrrec de cap d’estudis i d’ençà sempre he estat lligada a l’equip de direcció.

   Com valores la salut dels sistema educatiu?

Idò te diria que està a la UCI. Per una banda, quan jo vaig començar a fer feina no se qüestionava el sistema educatiu. Ara en canvi es qüestiona tot.

Cada dia estem en boca de tothom. Al parlament se’n parla cada dia. De fet, els pressupost estan aturats per culpa de l’educació. El Govern ha fet unes aliances perilloses que posen en risc el bon funcionament dels centres educatius.

Per altra banda, el perfil de l’alumnat i de les seves famílies ha canviat. Tenies més suport per part de les famílies i les generacions que sortien abans, ho feien amb una bona formació. Les condicions amb què fèiem feina abans, permetia que els infants aprenien més. En canvi, avui en dia la vulnerabilitat ja els vé marcada des de ben petits. L’escola té un pes importat per educar l’infant però la implicació de les famílies és molt important pel desenvolupament de les competències lingüístiques i culturals dels nins i nines.

També, avui en dia vivim en una societat on hi ha un grau molt elevat d’estrès i això també ho notam molt dins l’escola.

   Com s’emmarca l’estat de l’escola en la societat actual?

El primer que ha de fer un/a docent és tenir present quin alumnat té davant, dins de la seva aula. Allò de “cafè per tothom” ja no és una opció vàlida. L’escola pública, que és el sector que jo conec més, és molt diversa. El perfil de mestres, pens que hauria d’anar molt lligada a la casuística del centre en què treballam. Això, pens que pot crear controvèrsia. Avui en dia, molt de docents no trien el seu destí per la feina que s’hi fa o pel projecte educatiu. Els criteris solen ser d’altres.. més relacionats amb la comoditat personal.

Crec també que cal tenir moltíssima consciència, empatia i compromís social per part del docent amb els infants.

Finalment, dir que la conselleria hauria de deixar de d’utilitzar l’educació com a arma i centrar-se realment en fer-ne actuacions que cobreixin les necessitats dels centres educatius.

   Segons la teva experiència personal, com encaixen les cooperatives d’ensenyament en el conjunt?

Conec les cooperatives d’ensenyament, primer com a mare i després a nivell d’entitat i professional.
Pens que gaudeixen d’una llibertat ideal per a desenvolupar projectes educatius diferenciats que afavoreixen les actuacions contextualitzades.

Aporten un espai educatiu molt vàlid per a la societat, sense les limitacions de l’ordenació de l’escola pública ni la influència que tenen altres tipologies d’escola.
Tal vegada dins l’àmbit educatiu les cooperatives són una mica desconegudes.

   Quin és el teu paper com a presidenta d’ADIPMA?

Era una organització petita. A poc a poc ens vàrem començar a activar (allà vaig conèixer a Enric Pozo i Xavier seguí) i vàrem dur vàries accions a terme, com per exemple la recollida de signatures contra el TIL de Bauçà o el projecte d’Illes per un pacte.

Actualment, en som la presidenta i la meva feina és dinamitzar l’associació i donar-hi veu, visibilitat el col·lectiu de direccions, assistint a diferents espais com les meses de participació, els congressos especialitzats i altres actes diversos.

Els darrers anys hem passat de 20 socis a més de 100.

   Quins són els reptes que té l’escola i el col.lectiu docent?

Exercir realment la inclusivitat. Seria una de les coses que més destacaria.

L’escola és un ens viu i flexible que necessita adaptar-se continuadament. no pot ser estàtica. Ha de donar respostes així com canvia la societat.

És important que es faciliti la tasca directiva i que se’n reconegui el seu paper.

   Com imagines l’escola del futur?

Una escola oberta a la comunitat amb la participació activa de diferents professionals. És important afavorir una xarxa interconnectada que ampliï les opcions d’oci i lleure de l’alumnat, més enllà de l’horari escolar.

   Com han de ser les professionals d’aquesta escola?

Han d’adaptar-se a la demanda del seu grup i de la seva escola. Ha de ser un docent que s’obri a les famílies i que en cerqui la seva complicitat. Una persona que estima la professió i no negocia el temps i els esforços per aconseguir els objectius.

Per això, cal una consciència social inesgotable i formació permanent de qualitat.

   Quan fas la mirada enrere, quin és el llegat que na Joan Maria Mas regala al sistema educatiu?

L’escola continuarà. Tendré un relleu a ADIPMA i tot seguirà el seu curs. Vull que em considerin com a persona apassionada de la professió i en lluita contínua per a la millora del sistema educatiu. No sé si ho hauré aconseguit però n’ha estat sempre la meva intenció. També voldria que es valoràs el meu activisme social i el posicionament continuat que crec que hem de tenir.

   Quins són els moments que destacaries de la teva carrera professional? Quins han estat els aprenentatges significatius? Els records inesborrables?

Tenc la satisfacció de sentir que la meva feina, tot i els entrebancs, m’ha agradat molt. Gaudeix de cada dia de venir a escola. Crec que me costarà habituar-me a la meva nova etapa que començarà l’any que ve.

Un moment dur que m’ha marcat va ser el començament dins de l’equip directiu. El primer any va ser molt intens.

I un record important i agradable fou treballar en el document de Illes per un pacte.

Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança  amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.