Es Lledoner treballa amb alumnat de tots els cicles educatius, començant pels més menudets a l’escoleta autoritzada i acabant pel cicle de grau superior. És un repte assumir la responsabilitat d’acompanyar cada infant, nin o jove en aquest camí d’aprenentatge, creixement, formació i experiència educativa tot respectant els principis de l’escola cooperativa i des de la base dels seus valors fonamentals i els seus trets d’identitat.
Potser la part que tenim més tendra, o la de menys experiència, és la formació professional en tota la seva oferta. Impartim l’FPB de Perruqueria i estètica, la de Serveis comercials i la d’Accés i manteniment d’instal·lacions esportives. Impartim també el cicle formatiu de grau mitjà de tècnic en Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural i el de tècnic superior en Ensenyament i animació socioesportiva.
La nostra aposta per a la formació professional esdevé en una conjuntura social que reclama perfils competitius per ocupar llocs de treball, de pròpia generació o bé sota la contractació aliena. El món laboral necessita professionals de tots els sectors; s’obrin les fronteres europees i competir per al lloc de treball no és qüestió de sort sinó de mèrits i de savoir faire. La preparació acadèmica no és suficient; l’especialització guanya terreny i l’escola pot involucrar-se en aquest procés i fer una aposta ferma per oferir a l’alumnat les eines que li permetin convertir-se en professional del sector que ell triï. Importa iniciar camins, veure les opcions que ofereix el sistema per a després trobar el lloc que cadascú ha d’ocupar. Senzill d’explicar, però requereix la constància i la tasca diària incessants. Qui ho dubta!
La gran idea de la formació professional bàsica
Quan es va implantar la setena llei educativa, la LOMCE portava la novetat de l’FP Bàsica, substituta dels programes de Qualificació Professional Inicial, amb uns propòsits molt ben delimitats en el seu preàmbul: revitalitzar l’opció de l’ensenyament professional, modernitzar l’oferta, adaptar-la al mercat laboral en els diferents sectors productius i servir per implicar les empreses en el procés formatiu. Per aplicar i donar concreció a aquesta declaració de bones intencions, es marca uns objectius específics molt clars que defineixen les bases d’aquests ensenyaments: reduir l’abandonament escolar, millorar els resultats educatius, contribuir a l’impuls de creació de llocs de treballs i a l’estímul de l’esperit emprenedor.
Vist així, sembla la solució inefable a la problemàtica d’un sector dels estudiants que no han trobat a la secundària el seu lloc, alumnat desubicat que sobreviu dins el sistema educatiu sense la perspectiva de la continuïtat, però amb l’obligació de mantenir-se dintre perquè tampoc no té altra alternativa vàlida en el context social.
La majoria d’aquests alumnes porten una motxilla pesada. Molts han recorregut camins complicats i arriben a l’adolescència amb la indisciplina del anys, addictes a l’absentisme com a gest d’insubordinació a l’autoritat que sovint li proposa límits que incomoden, altres viuen situacions que els superen i que no poden gestionar perquè no tenen les estratègies necessàries ni tan sols la sospita que les necessiten. Un altre grup presenta actituds d’indisciplina que, vist amb una mica de perspectiva, són l’avantsala de problemes d’autoestima molt baixa. Viuen amb la intenció de no acceptar les normes del sistema, ells no en tenen, no les necessiten en el seu dia. Reivindiquen el seu dret a la rebel·lia, sovint maldestra, que tapa una carència d’afectes important, unes mancances quant als hàbits d’estudi arrossegades any rere any i una absència d’objectius de futur: no es consideren candidats per al canvi, assumeixen un paper de derrota des d’una edat molt primerenca.
A l’escola troben un punt de partida zero. Una oportunitat de refer cada un dels somnis que encara no saben que tenen perquè pesa massa l’equipatge que porten quan entren. Els mestres els acompanyen i comencen una primera tasca d’escolta i comprensió, una aproximació a cada un d’ells per rompre la distància, la barrera que porten. A poc a poc el canvi és un fet: els alumnes desnonats de la secundària comencen a creure que poden reprendre el camí que els permetrà obtenir el primer títol de la seva vida, comencen a creure que poden rectificar, comencen a creure que hi ha possibilitat d’inventar els seus projectes de futur i es produeix el petit miracle.
No sempre, siguem sincers, s’arriba a la meta. Hi ha de tot. Però com a mestres ens satisfà cada repte que superen, a poc a poc, i ens congratula saber que «recuperam» la majoria de l’alumnat. Entre bigudí, manicura d’ungles, estratègies de màrqueting i control d’estoc, per posar un exemple, va recuperant allò que ha perdut en algun moment de la seva adolescència. I comencen de bell nou a creure que hi ha portes obertes a un demà no massa llunyà i que alguna de les opcions de futur porten el seu nom.
Una volta per al grau mitjà i el grau superior des de la perspectiva de l’Aprenentatge i Servei.
El perfil d’aquest alumnat res no té a veure amb el que hem explicat fins ara. Especialitzats en els cicles formatius esportius, la nostra oferta de grau mitjà i superior inclou elements diferenciadors que enriqueixen el currículum i alhora ofereixen un millor perfil professional de l’alumnat que aconsegueix superar-los. Una d’aquestes millores que hem introduït és la metodologia d’Aprenentage-Servei.
El curs 2014-2015 s’iniciaren els cicles formatius d’activitats físiques a la nostra escola. Des del departament d’educació física es va apostar per realitzar projectes d’Aprenentatge-Servei per tal d’aproximar l’alumnat a la realitat professional i, a més, poder intervenir en diferents àmbits de la societat. La idea general d’aquesta metodologia és aprendre continguts acadèmics a la vegada que es fa un servei a la comunitat a partir d’unes necessitats detectades amb anterioritat, és a dir, es tracta d’optimitzar els seus coneixements a través d’experiències reals i oferir-los la possibilitat d’intervenir sobre la societat a través de l’activitat física i l’esport.
Es decidí implantar aquesta metodologia amb un objectiu molt clar: els alumnes prenen consciència del que es trobaran en un futur. És molt important treballar des d’una perspectiva més integradora on els alumnes facin teoria i pràctica per separat, però que també siguin capaços d’englobar els dos àmbits dins un mateix projecte. Als aspectes teòrics i pràctics cal sumar-hi també les competències professionals i valors socials que adquireixen els estudiants durant la realització d’aquests projectes.
Com a mínim, es realitza un projecte d’Aprenentatge-Servei per classe i trimestre. Alguns d’ells es repeteixen cada curs escolar mentre que d’altres són diferents cada any. Per posar un exemple, el curs passat se’n va fer un titulat «Junts feim esport i salut». Des de fa anys, la fundació DACESMA s’encarrega de millorar la qualitat de vida de persones amb mal cerebral adquirit. Les funcions dels fisioterapeutes i psicòlegs són claus per a intervenir sobre la salut d’aquests pacients, però és inqüestionable que l’activitat física (adaptada en aquest cas) és també molt important. Aleshores, dins el marc de l’assignatura d’Activitats físiques per a persones amb discapacitat es posà en marxa aquest projecte on cada dos alumnes elaboraren i executaren un pla d’activitat física per a cada pacient, sempre sota la supervisió dels responsables de la fundació i professorat de l’assignatura. D’aquesta manera els alumnes poden relacionar aspectes teòrics, pràctics i aspectes de competència social i professional a la vegada que milloren la salut de les persones que pateixen mal cerebral.
Aquest però, no és l’únic projecte que es du a terme. Un altre exemple són els programes d’elaboració i guiatge de rutes (ja siguin a peu, en bicicleta o cavall) que realitza l’alumnat de grau mitjà a altres alumnes del centre. Una altra mostra és l’organització de diades d’activitats físiques per a diferents col·lectius i els processos d’ensenyament d’esports a altres alumnes (del nostre centre i també de centres d’altres poblacions), que enguany pel motiu de la pandèmia restarà molt limitat. Finalment, no es poden deixar de banda les tasques de monitoratge que desenvolupen els estudiants en campaments i viatges on intervenen de manera cabdal en la conducció i les tasques de dinamització de grups.
El «feedback» que es rep per part de l’alumnat una vegada han realitzat aquestes tasques mereix una menció especial. D’entrada, argumenten que el nivell de feina, coordinació i reflexió és molt més elevat que no pas en classes i metodologies més tradicionals. Per altra banda, també reconeixen que la manera d’aprendre és més entretinguda i dinàmica i que s’aprèn molt més tocant la realitat que trobaran en un futur no molt llunyà.
Des del moment en què ens dedicam a l’ensenyament de la formació professional, la proposta metodològica que utilitzem ha d’apostar d’una manera clara per a l’ensenyament de la professió. No tenim cap dubte que la metodologia Ap-S n’és un exemple ben clar.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
