Imaginau-vos un grup de persones entusiastes, però tocant amb els peus a terra; agosarades, però responsables; idealistes, però coneixedores de com és la realitat…
Imaginau-vos que aquestes persones van creant dins la seva ment la idea d’una educació en la que creuen, una educació que posa en el centre l’aprenent i la seva manera particular d’aprendre.
Imaginau que aquestes persones duen a terme la seva idea i creen una escola i que aquesta escola segueix i segueix…
Idò…deixau d’imaginar! Són ben reals! Som Aula Balear! I aquí ens teniu! I avui feim 40 anys!
40 anys: 40 generacions d’alumnes que comencen; 40 promocions d’alumnes que es graduen; 40 inicis, 40 anys d’il·lusions renovades…40 anys i tantíssimes persones amb qui treballar, a qui estimar, a qui ajudar a créixer i que ens ajuden a créixer!
40 anys passen volant i alhora donen per molt…Basta imaginar la careta d’aquells nins i nines que començaren la seva escolarització amb nosaltres i que ara ja són grans. Què n’han passat de coses dins aquestes vides i dins les d’aquelles persones que els hem acompanyat en la seva formació! O la d’aquells adolescents (i d’altres de més edat) que es varen inscriure a l’Aula quan ja havien de fer Batxillerat o Formació Professional. Quin goig veure que molts d’ells començaren a trobar el gust a aprendre a partir d’estar amb nosaltres! Quina meravella saber que la nostra empremta els ha impulsat a seguir endavant en la seva formació o amb la seva trajectòria professional i els ha convertit en grans persones! Es remou una màgia dins la nostra ànima quan tenim bones notícies seves.
Avui ens toca viure el present, un present amb moltes coses a fer, amb molts d’infants a qui tenir esment, un present ple de projectes, molts d’ells fonamentats en l’experiència de tants d’anys per part d’alguns de nosaltres i de tantes il·lusions per part de tots.
Un present actiu, però també carregat de passat, com no podria ser d’altra manera. Un passat que a vegades ens ha fet molt de bé i ens ha ajudat a seguir caminant. Ens ajuda tant veure la quantitat d’alumnat que ha triomfat després d’haver passat uns anys que poden haver estat crítics. Ens ajuda tant veure antics alumnes que ens venen a visitar, o que ens escriuen, que ens recorden…Ens ajuda tant veure els fills d’alguns d’aquests antics alumnes recorrent els passadissos i asseguts a alguna de les taules que ocuparen en el seu moment els seus pares o les seves mares…Ens encoratge també veure els companys i companyes més antics de l’Aula que segueixen amb la mateixa il·lusió que quan començaren, o augmentada, si és que això és possible.
Però també som realistes, clar que sí! I quan recordam, ens trobam així mateix amb una part del present que ens causa tristesa profunda. I és que sentim tanta nostàlgia per aquells que ens acompanyaren un dia i ja han deixat aquesta vida o per aquells que haurien de ser aquí, celebrant amb alegria aquest gran aniversari, però una malaltia o un mal atzar amb el que a vegades ens apallissa la vida els fa quedar-se avui a casa o els ha mogut cap a un altre lloc. Estau segurs que tots heu deixat la vostra petjada i alguns la duim encara ben aferrada dins el nostre cor.
40 anys donen per molt, a vegades per massa i, com veiem, els records tristos també hi són i van acompanyats en la seva gran majoria, d’un nom propi, com els d’aquells alumnes plens de futur i que un mal cop els va arrabassar la vida. Pau, Dulce, Manolo, Adrià, Paco, Joan, Elisabet, Gerardo, Luna, Patricia, Ana Belén, David, Santi, Joan, Bernat…O els d’antics companys que segueixen ben vius dins els cors de molts de nosaltres: Angelita, Isabel A., Margarita…Ben segur que ens estau mirant amb un somriure. Aquí teniu el nostre petit homenatge! Hi ha un arbre a l’entrada de l’escola, una olivera; la vàrem sembrar quan va morir un antic alumne, fill d’uns companys de l’escola. L’olivera és per en Pau, sí, és cert; però el nostre record és avui també per a tots els que ara l’acompanyau a l’altre costat de la vida. Aquesta olivera ens ha d’evocar, no una imatge de tristor i de nostàlgia, sinó tot allò que aquest arbre representa en la seva simbologia per a distintes cultures i civilitzacions: Pau (us adonau de que sembrar l’olivera no va ser casual?), reunió, victòria, guia, longevitat, sanació, reconciliació, fertilitat.
I per tot aquest simbolisme i per tantes altres coses hem d’anar endavant! Hem de viure el present i fer apostes segures cap al futur. I el futur és nostre! Tots plegats l’anam marcant i si ho feim com ho hem fet fins ara, no hi ha cap dubte de que seguirem creant nous mons dins el món de cada un dels nostres aprenents, realitats millors per a aquells que ara tenen moments d’incertesa, anirem entregant a l’Univers bones persones, persones compromeses, bons professionals que destacaran cada un dins el seu àmbit, cada un dins el seu gran o petit espai, seguiran els èxits entre el nostre alumnat, com hem estat sembrant fins hores d’ara; èxits que per a uns seran públics i notables i per a altres més privats i humils, però igualment dignes d’aplaudir.
Gràcies a totes aquelles persones que encetaren el primer curs, gràcies a totes les que us heu anat incorporant, gràcies a totes les que dia a dia ens donau i ens heu donat un motiu més per entendre i gaudir de la felicitat de saber que us tenim, a totes les que heu convertit un gran projecte en una gran i meravellosa família.
Gràcies i molts d’anys plens d’èxit i somriures, a tots! De tot cor.
Rosa Sastre
Maig 2022
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
