Les possibilitats que ens obre la progressiva integració digital en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge fan que la tecnologia s’atribueixi algunes capacitats humanes, des de l’anàlisi de nombroses dades a través de l’aplicació d’algorismes que generen patrons; uns patrons que identifiquen i a partir dels quals produeixen nova informació.
La IA no és capaç de substituir l’expertesa humana. No obstant això, és capaç d’amplificar
les capacitats humanes en la realització. Està dissenyada per a una tasca en concret i no és capaç de fer-ne altres de diferents, com tampoc no és capaç de gestionar activitats que suposin una valoració ètica o empàtica.
Aquest recurs forma part ja de les nostres vides i, per tant, l’objectiu és conèixer el seu funcionament i guanyar competència en el seu ús responsable. Cal entendre el repte com a l’adquisició d’una habilitat més de la nostra competència digital que cadascun de nosaltres hem de desenvolupar com a ciutadans.
La intel·ligència artificial s’ha anat instal·lant en la quotidianitat. Estem acostumats a aplicar la nostra empremta digital al mòbil o a desbloquejar-lo gràcies al reconeixement facial, a escoltar música, veure sèries segons les recomanacions personals que ens fa la plataforma a la qual estem subscrites, a rebre publicitat adaptada a les nostres necessitats o a traduir un text des de qualsevol idioma, fins i tot des del cartell d’una fotografia, tecnologies com la robòtica, la nanotecnologia, internet, la impressió 3D, la computació quàntica i els vehicles autònoms. La IA és cada cop més barata, poderosa i ubiqua (Kelley, 2017).
És fàcil recórrer al paral·lelisme amb el clàssic El Frankenstein educador de Philippe Meirieu i establir relacions amb la humanització de l’educació. Cal apel·lar a la responsabilitat creativa que combati els efectes perjudicials i excloents que afavoreixen escletxes educatives. Personalitzar l’educació requereix un enfocament ètic i basat en valors.
Al quadre podem fer una visita en síntesi de les fites històriques que han marcat el camí digital, fins els nostres temps. Aquesta cronologia té un moment especialment significatiu a partir de l’aparició dels ordinadors personals, l’aparició dels quals (junt amb la resta d’innovacions tecnològiques) es desenvolupen de manera desigual entre països i persones. Les connotacions socials que se’n deriven són, per tant, decisives.
El binomi entre bretxa digital i vulnerabilitat torna a ser un condicionant que cal compensar per a abordar amb certes garanties tot aquest procés.
Fer servir la tecnologia des d’una perspectiva crítica forma part de l’alfabetització necessària avui dia. Fruit de la formació i destresa docent hem d’estar en disposició d’acompanyar el nostre alumnat en la comprensió d’aquestes eines digitals, que entenguin que les decisions de la IA no sempre són les més encertades, per moltes raons o circumstàncies i que aquesta tecnologia recopila i emmagatzema tota la informació que li aportam.
Segons UNICEF (2021), implementar aquesta tecnologia ha de ser un exercici de responsabilitat que garanteixi sistemes d’IA ètics, legals, beneficiosos i sòlids; que aquests requisits siguin verificables i que les organitzacions que implementen o fan servir aquests sistemes retin comptes.
En aquest sentit, Shenone (2021), aporta una interessant documentació sobre els riscos de l’ús d’informació procedent de plataformes digitals i la convivència amb fake news.
El benefici que aporta al camp educatiu no depèn únicament de la tecnologia a implementar, sinó també de com es faci servir a la docència per afrontar les necessitats del seu alumnat. Per això, l’anàlisi de dades, el raonament crític i la formació docent són aspectes que cal revisar en profunditat.
En tot plegat, cal considerar les particularitats que incedeixen en qualsevol temps de canvi. El nou context suposa una amenaça per a certes actituds reticents i, inclús, augmenta el percentatge de docent susceptibles d’entrar en aquestes dinàmiques, cosa que dificulta la globalitat del sistema en la tasca d’alfabetitzar en l’ús crític l’alumnat.
Michael Fullan
El canvi és l’única constant
Yuval Noah Harari,2019
El que és també imprescindible, és ordenar tot aquest món de possibilitats (i, al mateix temps, perills i reptes) mitjançant la creació d’una legislació adequada.
La llei europea d’intel·ligència artificial de la UE proposa la supervisió a partir dels riscos que suposa per a les persones usuàries, prioritza la seguretat, la transparència i el respecte i, per tant, han de ser sistemes controlats per persones.
“Hem desenvolupat una tecnologia molt potent, però no hem desenvolupat la legislació adequada per acompanyar-la”. (Stuart Russell, professor de Berkley).
Cal millorar les capacitats humanes i protegir els drets humans, amb l’objectiu d’una col·laboració eficaç entre les persones i la tecnologia que afavoreixi l’aprenentatge i el desenvolupament sostenible. Interactuar amb un sistema conversacional d’IA esdevé en si una experiència d’aprenentatge.
Segons els estudis de la UNESCO la majoria d’aplicacions d’IA provenen de dos països, la major part de les persones treballadores en xatGPT té menys de 40 anys, els principals programes atenen només 100 dels 7000 idiomes… aquestes característiques esbiaixen també l’accessibilitat.
Com va assenyalar el lingüista Ludwig Wittgenstein: “els límits de la meva llengua signifiquen els límits del meu món”. Podríem ampliar això per dir que els límits dels grans models lingüístics signifiquen els límits dels mons de coneixement que produeixen.
La personalització de l’aprenentatge, l’ampliació de la comunicació, la reducció de tasques mecàniques, l’alleugeriment de la gestió educativa (Segons Gradescope, l’ús de la IA redueix el temps dedicat a qualificar en un 70%)… són alguns dels àmbits per a explorar.
Rose Luckin (2017) afirma que la IA és una eina poderosa per obrir la caixa negra de l’aprenentatge, ja que té la capacitat de proporcionar una comprensió profunda i detallada de quan i com té lloc aquest aprenentatge, realment.
Malgrat les oportunitats que indubtablement es presenten en l’aprenentatge o l’entreteniment, cap tecnologia pot substituir el potencial social i emocional que ofereixen els humans.
L’aplicació de la IA en entorns educatius té sentit si partim de l’afirmació que si la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana treballen juntes són més fortes que qualsevol de les dues treballant per separat (UNESCO, 2021).
Tal i com podem comprovar al marc de referència de la competència digital docent (actualitzat el maig de 2022), la IA esdevé una gran oportunitat d’optimitzar el rol docent d’acompanyament que es pot plasmar en múltiples actuacions, com ara, l’educació inclusiva, la motivació, el rendiment i el desenvolupament de competències, l’atenció personalitzada, la tutoria, el retorn d’informació, la predicció dels seus resultats, la supervisió, la qualificació de treballs escrits i imatges, l’aprenentatge d’idiomes, la millora de les habilitats lectores, els sistemes d’alerta precoç de riscos…
Com hem comentat, els reptes i les amenaces són també múltiples i la gestió que se’n pugui fer, condicionarà taxativament l’èxit de la implementació en l’escola.
Cal doncs prevenir qüestions ètiques, la privacitat de les dades, la propietat intel·lectual, la recopilació de dades fiables, garantir la seguretat, la sistematització i transferibilitat de les dades, reduir prejudicis i discriminacions, sistematitzar les revisions, evitar pràctiques discriminatòries, la reproducció dels biaixos…(Municio, 2022)
Cal afegir també altres conseqüències pròpies de l’era digital, com ara problemes d’addicció, insomni, problemes de vista, accés a informació manipulada, manca de privacitat, ciberassetjament, sexualització, impacte en les relacions familiars, efectes negatius en el desenvolupament, distorsió de la realitat, influència en la salut física i mental…
Pautes per a l’ús docent de la IA. (UNICEF, 2021)
- Donar suport al desenvolupament i el benestar dels infants.
- Garantir la inclusió de i per als infants.
- Donar prioritat a l’equitat i la no discriminació dels infants.
- Protegir les dades i la privacitat dels infants.
- Garantir la seguretat dels infants.
- Proporcionar transparència i possibilitat d’explicar els processos i garantirla rendició de comptes pel que fa als infants.
- Empoderar els governs i les empreses [la seva comunitat i institució] amb coneixements sobre la IA i els drets dels infants.
- Preparar els infants per als desenvolupaments presents i futurs de la IA.
- Crear un entorn propici: possibilitar que totes les persones puguin contribuira aconseguir una IA centrada en la infància.
Decàleg d’indicacions de la Unió Europea per a la implementació de la IA en educació
- La IA és un instrument al servei de les persones i d’interès general. Ofereix oportunitats per donar resposta als principals desafiaments de l’educació: individualització de l’aprenentatge, supervisió de les dificultats, solucions per a l’accessibilitat i de resposta a les necessitats especials per a l’aprenentatge, automatització del coneixement de camps específics, reducció de la feina administrativa dels docents perquè puguin alliberar temps per a l’acompanyament de l’alumnat, possibilitat de conèixer millor l’alumnat i avaluar de manera contínua els seus progressos o les seves necessitats, increment de la motivació de l’alumnat i disminució de l’índex d’abandonament escolar.
- El marc educatiu es considera un sector especialment sensible, amb gran transcendència en l’establiment dels drets i els valors d’una societat. Per això, s’han d’aprofitar les oportunitats de la IA des d’una perspectiva d’implementació que garanteixi els drets fonamentals.
- Els algorismes i la IA han d’integrar els principis ètics ja des del procés de disseny, amb una revisió especial dels biaixos incorporats i per a la protecció dels drets individuals.
- La IA pot i ha de promoure l’aprenentatge profund de qualitat, compatible, inclusiu, que respecti i protegeixi la igualtat de gènere, el multilingüisme i el diàleg intercultural.
- És necessària la recopilació de dades fiables, garantint-ne la seguretat, la sistematització i la transferibilitat, sense afectar la privacitat, per la qual cosa es posa en marxa l’Agència d’Ètica d’IA europea i es proposa la creació d’un espai únic europeu de dades. La normativa que estableix el RGPD és vinculant per a la implementació de la IA.
- L’adquisició de competències digitals per part de tothom és condició prèvia per a la transformació digital en benefici de tothom. Es considera imprescindible la formació ciutadana des d’una edat primerenca perquè estigui preparada per a l’ús segur de la IA i aprofitar les oportunitats que brinda.
- Els beneficis de l’ús de la IA no depenen exclusivament de la tecnologia, sinó de l’ús pedagògic que siguin capaços d’implementar els docents. La formació en competència digital i pedagògica contínua dels docents és imprescindible perquè estiguin preparats per fer front a les necessitats individuals, per detectar i corregir situacions discriminatòries en l’ús de la IA, per atorgar una atenció especial a l’alumnat en situacions de vulnerabilitat i per aprofitar les oportunitats de transformació pedagògica que pot impulsar la IA.
- La IA no s’ha d’utilitzar en detriment de l’educació presencial, a fi de potenciar el desenvolupament social de l’alumnat i les capacitats cooperatives.
- Els estats membres han dur a terme una inversió per equipar digitalment les escoles que garanteixi la igualtat d’oportunitats quant a la implementació de la IA en l’educació.
- Les diligències que s’adoptin per eliminar els biaixos i la discriminació en el sector educatiu no han de posar en risc el progrés tecnològic.
En conclusió, l’escola (i la societat) han d’assumir la responsabilitat d’alfabetitzar la població i estimular la competència creadora que domini l’eina i en faci ús en el seu benefici i guanyar confiança en els avantatges que suposa la IA en la gestió acadèmica i en la millora del procés d’aprenentatge i ensenyament. Cal vetllar pels principis d’inclusió, equitat, qualitat i accessibilitat.
Caldrà replantejar la utilitat de l’escola i quines seran les competències necessàries que ha de desenvolupar.
Les companyies tecnològiques han d’estar supeditades a les necessitats de la societat, cercant fórmules descentralitzades (Solid, Tim Berbers) que fomentin l’autonomia de l’usuari i la seva capacitat de controlar la informació, tot dins un context afavoridor de les administracions competents.
A nivell també governamental, cal establir un sistema normatiu clar i garantista que protegeixi els usuaris, des d’una perspectiva ètica i inclusiva. Tota la societat hi ha d’estar implicada i n’ha de formar part. La creació d’IA s’ha de produir amb persones diverses que representin les inquietuds de la societat (Wendy Hall)
En l’àmbit educatiu, caldrà donar resposta a múltiples reptes.
Kico Lopez
Cooperativa Es Liceu
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
