Si un es mira el currículum de l’àrea d’EDUCACIÓ FÍSICA, permeteu que la posi en majúscules (per a mi no n’hi ha cap de més important d’àrea), només tarda un paràgraf a trobar-se que «el joc és la nostra principal eina de feina». I just abans de tractar com la nostra àrea contribueix al desenvolupament de les competències esencials es torna referir al joc com a ”un recurs imprescindible”. Si aquests no són motius suficients per entendre que la frase ”és que els d’educació física sempre jugau” més que ofendre’ns ens enorgulleix i, ben sincers, suggerim ”tal vegada hauries de fer el mateix…”.
El JOC és, abans que res i sobretot, una actitud, […] una manera de viure la vida (Mauriras-Bousquet, 1991) i per tant el que realment converteix els jocs en JOC és l’actitud amb la que jugam (Imma Marin, 2019).
Si no ens aturam als preàmbuls de la llei hi podem trobar que un dels objectius de la nostra àrea és participar en activitats físiques establint relacions de cooperació […] Que un criteri d’avaluació parla de resoldre problemes motors […] actuant de forma individual, coordinada i cooperativa […] Si seguim, a un dels estàndards d’aprenentatge, ens convida a distingir […] estratègies de cooperació. I tancant el cercle dels continguts l’Educació Física ens guia pel descobriment de la cooperació i l’oposició amb relació a les regles del joc.
Suposadament, amb aquest parell d’idees, extretes del currículum de primària d’EF, ja podríem considerar que els jocs cooperatius i l’aprenentatge cooperatiu ha de formar part esencial del nostre dia a dia i per aquesta raó: no ens en queda d’altra.
Com que es tracta de contextualitzar, us cont que la nostra cooperativa, Aula Balear, està orgullosa de ser-ho. Les cooperatives són empreses participatives, modernes, amb valors, basada en les persones, amb estructures i un funcionament democràtic d’acord ab els principis cooperatius. No ho dic jo, ho podeu llegir a la web de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.
Per tant, fent un matxembrat (que diria en Buenafuente al seu Sense Títol) entre el currículum d’EF i la nostra naturalesa com a cooperativa, pensam que és més que justificat el fet de posar en valor el paper del jocs i reptes cooperatius a les nostres classes.
Aquesta és la reflexió que vàrem fer fa uns anys i des d’aleshores tots els cursos de primària comencen amb una unitat didàctica on abordam els jocs i els reptes cooperatius. És la contribució de la nostra àrea a començar el curs amb bon peu, creant un clima d’aula on ens retrobam amb els companys després de les vacances i donam la benvinguda als infants que s’incorporen per primera vegada al centre. Seran sessions perquè les emocions positives siguin les protagonistes i que posaran unes bases de respecte i tolerància sòlides.
És per tant important, en aquestes primeres sessions (i durant la resta de curs), adonar-se de com n’és de valuosa la tasca de cada un dels alumnes pels altres si es vol aconseguir un objectiu comú. A la imatge ajudam perquè tots els del grup siguin capaços de tocar el sostre del gimnàs amb la mà.
Aprenem a valorar aquell que ens anima i contribueix a que ens sentim amb més força per superar els obstacles que puguin sorgir.
Cada alumne es responsabilitza individualment de les seves tasques i del rol que ocupa dins el grup, ja que actuant de la millor manera és més fàcil que l’objectiu col·lectiu s’aconsegueixi.
No hi cap la inacció d’algun membre, perquè serà sinònim de fracàs comú. En ocasions serà bufar cap a una bimbolla de sabó perquè arribi a bon port, d’altres podrà ser cedir l’espai a un company perquè l’ocupi abans que s’acabi el temps…
Mitjançant aquest tipus d’activitats cooperatives prenem i acceptam decisions grupals. Discutim (entesa la discusió com un intercanvi d’opinions positiu). Gestionam conflictes. Aportam idees per tal de provar-les i triar la més adient per arribar a la solució d’un problema motriu: com ho feim per passar tots d’una banda a l’altra d’un mur format per una màrfega? A priori sembla complicat, però cada any és un repte que tots superen.
I, finalment, el més important de tot: els donam un espai per debatre, on els alumnes reflexionen sobre la pràctica, avaluen allò que JUGUEN per tal de consolidar-ho si és satisfactori i millorar-ho si hi ha hagut decisions equivocades.
La següent passa, i això és el que ens ocupa, serà impregnar-ho tot de la filosofia del joc i el repte cooperatiu. En Carlos Velázquez, gurú de les activitats físiques cooperatives diu, entre d’altres coses, que «l’aprenentatge cooperatiu, ben implementat, permet incloure a tot l’alumnat a les classes d’EF» i qui ho ha incorporat a les seves sessions i unitats didàctiques en pot donar fe. Nosaltres hi creim, és el nostre repte particular.
Carles Ramis Alandete
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
