Quan es compleixen 700 dies de l’atac terrorista que donà pas a la invasió sionista, la UNIÓ de COOPERATIVES referma el seu compromís amb la preocupació i a la indignació que provoca l’asedi al poble palestí.
Volem aixecar les nostres veus contra la barbàrie que s’està perpetrant a Palestina, arran de la intensificació del genocidi que pateix aquest poble i que desborda ja la empegueïdora xifra de 65.000 morts.
“Aquí la mort et passa de costat com si fos part del paisatge, com una cosa a què ja t’hi has acostumat.” (Sondos Sabra. Escriptora i traductora palestina resident a Gaza)
El bloqueig criminal condemna milions de persones a sobreviure indignament i, segons dades d’UNICEF, és la infància qui pateix la màxima crueltat, perpetuant en el temps aquesta xacra miserable.
“Sembla que no hi ha manera d’escapar d’aquest pena crònica que ho amara tot. La meva identitat com a palestina es veu reduïda a res més que una tenda i una cua eterna per a rebre ajuda.” (Sondos Sabra)
Com a professionals de l’educació, estam obligats a no restar indiferents davant la vulneració sistemàtica dels drets humans universals.
La nostra vocació ens empeny no només a formar ciutadans i ciutadanes crítics i competents, sinó també a educar amb l’exemple. És per això que volem fer públic el nostre posicionament de suport al poble palestí i a tots els pobles oprimits d’arreu del món.
“No soc aquest dolor. Aquesta pena no em defineix. Aquesta pena no ha d’anar lligada a la paraula Gaza per sempre. Ja és hora que el dolor acabi, del tot i per sempre.” (Sondos Sabra)
Vivim un augment esgarrifós dels bel·licismes, alhora que s’incrementen els corrents de racisme i d’odi envers tot allò que és diferent, i no volem formar-ne part.
Instam les institucions estatals i internacionals competents a actuar amb decisió, combatre la impunitat, aturar aquesta trista situació humanitària, reconstruir el país amb celeritat i garantir unes condicions dignes de vida en llibertat absoluta.
Per això, tenim clar que, sense deixar de banda les nostres realitats, no podem ignorar l’altre costat de la Mediterrània, on infants, civils, periodistes, docents, sanitàries, hospitals i escoles són bombardejats de manera indiscriminada i sense treva. A això s’afegeix un setge brutal que impedeix l’accés a productes de primera necessitat com ara aigua, menjar, medicaments i combustible.
“La fam no apel.la només l’estómac, també a la dignitat. La fam real alenteix el temps… una hora sembla un dia i una dia, tota una vida. La fam real et canvia. T’encongeix els somnis. No fa que hi renunciïs sinó que devora la força que et cal per perseguir-los.” (Sondos Sabra)
Desitgem de tot cor que la paraula PAU, tan present a les aules, esdevingui un concepte real. Tot i això, no podrà existir mai la pau sense que abans no hi hagi justícia i llibertat.
