La Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat espanyol (EAPN-ES) va presentar el passat 3 de juny al Congrés dels Diputats el XVI Informe ‘L’Estat de la Pobresa a Espanya’, eina d’anàlisi i seguiment dels indicadors de pobresa, exclusió social i desigualtat a Espanya.
L’estudi, elaborat a partir de les dades de la darrera Enquesta de condicions de vida, mostra una realitat preocupant: malgrat el creixement econòmic i la millora de les dades de treball, la pobresa continua instal·lada en nivells molt elevats. Les polítiques públiques han demostrat que funcionen per contenir la pobresa, però les dades apunten que les eines actuals han arribat a un límit i ja no estan aconseguint noves reduccions significatives.
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) no ha baixat del 25% en més d’una dècada i es va situar el 2025 al 25,7%. És a dir, 12,6 milions de persones a Espanya continuen vivint en una situació de vulnerabilitat econòmica o social. L’estabilitat de l’indicador s’explica per l’evolució també estable dels tres components: la taxa de pobresa (19,5%), la carència material i social severa (8,1 %) i la baixa intensitat en l’ocupació (8 %).
La taxa de pobresa se situa en el 19,5%, el valor més baix de la sèrie històrica, però encara afecta 9,6 milions de persones que viuen amb ingressos per sota del llindar de pobresa. Per la seva banda, la carència material i social severa es manté pràcticament estable en el 8,1%, prop de 4 milions de persones que no es poden permetre almenys set dels tretze béns, serveis o activitats bàsiques que mesura aquest indicador.
Espanya continua, a més, lluny dels objectius compromesos a l’Agenda 2030. La taxa AROPE s’hauria d’haver reduït fins al 19,1 % el 2025, però roman en el 25,7 %. Això vol dir que al voltant de 3,2 milions de persones més haurien d’haver sortit de la pobresa o l’exclusió social perquè el país estigués al camí previst.
La pobresa no disminueix, però es fa menys intensa
Tot i que l’extensió de la pobresa gairebé no canvia, l’informe sí que mostra una lleugera millora en la seva intensitat. La pobresa severa afecta el 8,0% de la població, 0,4 punts menys que l’any anterior. Tot i això, la xifra continua sent inacceptable: 3,9 milions de persones viuen en pobresa severa, amb ingressos inferiors a 680 euros al mes. Dues de cada cinc persones en pobresa a Espanya es troben en aquesta situació.
Com a novetat, l‟informe aprofundeix en com l‟acumulació de factors de vulnerabilitat intensifica la pobresa. La pobresa severa es dispara quan interseccionen diferents factors de desigualtat estructural. Per exemple, més de la meitat de les persones extracomunitàries que viuen a llars monoparentals, el 53,4 %, es troben en pobresa severa.
L’habitatge es consolida com un dels principals factors de pobresa
Les dades evidencien una relació estreta entre el règim d’habitatge i el risc de pobresa, per això el XVI Informe amplia l’anàlisi sobre aquest enllaç. El 2025, el 43,6% de les persones que viuen de lloguer a preu de mercat està en risc de pobresa o exclusió social, davant del 19,5% dels que viuen en propietat. La pobresa severa gairebé es triplica entre els que viuen de lloguer a preu de mercat: afecta el 15,1%, davant el 5,4% dels que viuen en propietat.
La desigualtat a l’accés a l’habitatge està estretament vinculada amb la desigualtat de riquesa. En aquest context, l’habitatge funciona com un factor de reproducció de la desigualtat: els que compten amb patrimoni tenen més protecció davant del mercat, mentre que els que no en tenen queden més exposats al lloguer i als seus preus creixents. L’escassetat d’habitatge social agreuja aquesta situació: Espanya compta amb un parc d’habitatge social de gairebé el 3,3 %, molt per sota del 9 % de mitjana europea.
El cost de l’habitatge absorbeix una part creixent dels ingressos de les llars i en limita la capacitat per cobrir altres necessitats bàsiques. De mitjana, les persones en situació de pobresa destinen el 34,2 % dels seus ingressos a despeses relacionades amb l’habitatge, percentatge que supera el 50 % entre els qui viuen de lloguer a preu de mercat.
La crisi energètica ha convertit aquesta despesa en una sobrecàrrega a la despesa d’habitatge. La pobresa energètica agreuja aquesta situació, de fet, el 15,9% de la població no pot mantenir la vivenda a una temperatura adequada durant l’hivern. Aquestes dificultats afecten amb especial intensitat persones en atur, llars de lloguer, població extracomunitària, joves i llars amb menors.
L’informe també visibilitza el sensellarisme ocult i l’habitatge insegur. El 7,1% de la població de 16 anys o més ha viscut alguna situació de sensellarisme al llarg de la seva vida, cosa que equival a 2,9 milions de persones.
La pobresa colpeja amb més força la infància, la població migrant i les persones amb discapacitat
Les dades de l’informe confirmen que la pobresa es concentra amb una intensitat especial en els que afronten més barreres estructurals. Un de cada tres nens, nenes i adolescents, el 33,8%, està en risc de pobresa o d’exclusió social, prop de 2,7 milions; la taxa de pobresa infantil arriba al 28,4% i la pobresa severa afecta el 12,5% davant el 8,0% del conjunt de la població. EAPN-ES subratlla que la pobresa infantil és una causa de la pobresa familiar. De fet, les llars amb fills, filles i adolescents presenten més nivells de vulnerabilitat.
A les llars monoparentals, una de cada dues persones està en risc de pobresa o exclusió social, més de quatre de cada deu estan en pobresa i el 22,3% viu en pobresa severa.
A més, les persones amb discapacitat segueixen en clar desavantatge: el 32,2 % està a AROPE, el 21,5 % en pobresa i el 13,5 % en carència material i social severa, cosa que evidencia la necessitat de suports suficients per viure amb autonomia i igualtat.
L’estat de benestar conté la desigualtat, però calen noves eines per trencar el sòl de la pobresa
L’informe posa de manifest el paper fonamental que tenen les transferències socials en la protecció de milions de persones davant de la pobresa. El 2025, el conjunt de prestacions i transferències públiques va evitar que prop d’11 milions de persones caiguessin en situació de pobresa, de les quals 8,1 milions es van beneficiar de les pensions de jubilació i supervivència i 2,9 milions més gràcies a la resta de prestacions socials.
Tot i això, l’informe també adverteix que l’Estat de benestar espanyol presenta importants marges de millora. Tot i que cada cop més persones accedeixen a prestacions de garantia de rendes, la comparació europea mostra els límits del model espanyol de protecció social. Abans d’aplicar transferències, Espanya parteix de nivells de pobresa semblants als de França o Irlanda; tot i això, després de la intervenció pública, Irlanda redueix la pobresa fins al 13,0 %, França fins al 16,3 % i Espanya només fins al 19,5 %. Aquesta menor eficàcia és especialment preocupant en la infància: Espanya continua sent el país de la Unió Europea amb més taxa de pobresa infantil.
Les polítiques públiques protegeixen, però no arriben a revertir una situació estructural. EAPN-ES adverteix, a més, dels riscos de no consolidar mesures heretades de l’escut social, com la protecció davant de desnonaments, les garanties davant de la pobresa energètica, els descomptes del bo social elèctric o la contenció dels preus del lloguer.
També alerta de la cobertura insuficient de les ajudes a famílies i habitatge i de la reducció, en alguns territoris, de les rendes mínimes autonòmiques després de la implantació de l’IMV. Per això, demana una garantia de rendes per a tot el cicle vital, millores a l’IMV i la seva coordinació amb les rendes autonòmiques, i una protecció universal a la infància.
