L’economista Isabella Weber reflexiona sobre la relació entre la inseguretat econòmica, l’auge de l’extrema dreta i la necessitat de construir una economia que posi la dignitat de les persones i la democràcia al centre.
La crisi del cost de la vida, l’augment de les desigualtats, les guerres comercials, els conflictes internacionals o l’emergència climàtica no són fenòmens aïllats. Formen part, segons l’economista Isabella Weber, d’una crisi global que afecta directament les condicions materials de vida de milions de persones i que contribueix a generar un context favorable al creixement de l’extrema dreta.
En l’article «Pensar una economia antifeixista», Weber planteja una reflexió sobre la responsabilitat que té l’economia en la defensa de la democràcia. L’autora parteix de la seva pròpia experiència personal i professional per qüestionar un model econòmic que, durant dècades, ha confiat en el mercat com a principal mecanisme per distribuir recursos i afrontar les crisis.
La seva tesi és clara: quan una part important de la població deixa de tenir garantit l’accés a qüestions tan essencials com l’habitatge, l’alimentació, l’energia, el transport o l’atenció sanitària, no només es produeix un problema econòmic. També es debiliten les bases sobre les quals se sosté una societat democràtica.
Una economia al servei de la vida
Davant aquesta situació, Weber defensa la necessitat d’avançar cap a una economia que garanteixi les condicions materials necessàries per a una vida digna.
Això implica assegurar l’accés universal als béns i serveis essencials, garantir llocs de treball i ingressos dignes, reforçar la protecció social i evitar que sectors imprescindibles per a la vida quedin exclusivament sotmesos a la lògica del benefici econòmic.
L’autora també posa l’accent en la necessitat de limitar les desigualtats extremes, reforçar el poder de les persones treballadores, garantir serveis públics de qualitat i impulsar una transició ecològica que permeti assegurar l’accés als recursos essencials dins els límits del planeta.
Aquesta mirada implica entendre l’economia no només com una qüestió de creixement, mercats o indicadors macroeconòmics, sinó com una eina al servei de les persones i de les comunitats.
Democràcia, dignitat i cooperació
La reflexió de Weber connecta amb molts dels principis que formen part de l’economia social: posar les persones per davant del capital, democratitzar l’activitat econòmica, distribuir de manera més justa els recursos i construir respostes col·lectives davant els reptes socials.
Des del cooperativisme sabem que existeixen altres maneres d’organitzar l’economia i el treball. Models basats en la participació, la gestió democràtica, la responsabilitat compartida, l’arrelament al territori i el compromís amb la comunitat demostren que l’activitat econòmica pot perseguir objectius que vagin més enllà de la maximització del benefici.
En un moment marcat per importants transformacions econòmiques, socials, tecnològiques i ambientals, reflexionar sobre quin model econòmic volem construir és també reflexionar sobre quina societat volem.
La proposta d’una «economia antifeixista» que planteja Isabella Weber ens convida, precisament, a recuperar aquesta pregunta i a situar al centre conceptes que també són essencials per al moviment cooperatiu: dignitat, democràcia, solidaritat, treball digne i cooperació.
Sobre el text
Aquest article parteix de la reflexió d’Isabella Weber Pensar una economia antifeixista, introducció adaptada del seu llibre Anti-Fascist Economics: In Defense of Affordability, Dignity, and Democracy (Random House, 2026).
Recomanam la lectura de l’article complet per aprofundir en l’anàlisi i les propostes de l’autora.
