A les portes d’un nou 25 de novembre i quan tot semblava que aquest podia ser un any en blanc a les Balears en matèria de víctimes de la violència masclista, un nou assassinat, aquesta vegada a la Colònia de Sant Jordi, ens ha fet tocar de peus a terra i ens ha acarat de nou a la dura realitat d’aquesta xacra social. Ika Hoffmann, la víctima número 44 de l’Estat Espanyol en una setmana especialment tràgica, era apunyalada en el seu domicili per l’home amb qui darrerament convivia, Celestino Rodríguez. Amb el factor agreujant, si es pot dir així, que Ika havia acollit Celestino a ca seva a causa de la situació d’indigència en què vivia. No hi és de més recordar el motiu aparent del crim: Celestino Rodríguez no li va “perdonar” que tornàs a casa un poc més tard del que era habitual; aquest va ser el detonant de la discussió i posterior apunyalament d’Ika, que morí a causa de les greus ferides infringides pel seu company.
Ho direm tantes vegades com sigui necessari: les dones que moren assassinades a mans de les seves parelles, exparelles o companys sentimentals no ho fan per cap causa noble o perquè pretenguin ser màrtirs. Moren simplement pel fet de ser dones, éssers humans nascuts en una societat on encara hi ha homes que no les consideren com a tals, sinó com a mers objectes sotmesos a la seva despòtica i cruel voluntat.
Ika Hoffmann no n’ha estat una excepció. Es va limitar, insistim-hi, a donar aixopluc al seu assassí de manera generosa i altruista, moguda pels bons sentiments que, segons totes les persones que la coneixien, guiaven la seva manera de ser i obrar. Amb la mort d’aquesta veïna de sa Colònia de Migjorn varen sis les dones assassinades en a penes una setmana: tres a Pontevedra, una a Madrid, una a Barcelona i una altra a Mallorca. En tots els casos el modus operandi va resultar especialment esfereïdor, de manera que podem afirmar sense por d’equivocar-nos que no ens trobam davant d’homes, sinó davant d’un vertader mal somni.
No ens cansarem de repetir-ho: els homes que maltracten i/o assassinen les seves dones no mereixen la consideració de tals. Celestino Rodríguez no estimava n’Ika com cal estimar a una dona, no ens enganem. El seu comportament envers la persona que va tractar d’ajudar-lo a sortir de la indigència va ser, simplement, miserable. Però no és l’únic, ni prop fer-hi; abans de la seva execrable actuació una quarantena llarga de dones varen córrer el mateix destí que n’Ika. Insistim-hi: no podem seguir mirant cap a una altra banda quan succeeixen fets com aquest. Perquè els homes, la majoria dels homes, no som violents.
Però no n’hi ha prou, amb això. Cal que facem costat a les dones en la lluita contra el masclisme, sens dubte l’epidèmia més greu i mortal de la societat contemporània. Per aquest motiu Homes per la Igualtat – Mallorca ha duit a terme, per desè any consecutiu, la X Roda d’Homes contra la Violència Masclista. Es tracta d’un senzill acte convocat simultàniament a nombroses ciutats i indrets de l’Estat que té el seu origen en una iniciativa d’AHIGE (Asociación de Hombres por la Igualdad de Género) i que se celebra cada any el 21 d’octubre, data en què, l’any 2000, tengué lloc a Sevilla la primera gran manifestació contra la violència de gènere convocada per homes.
En aquestes Rodes d’Homes hi pot participar tothom que vulgui expressar el seu compromís a favor de la igualtat i contra la violència de gènere: homes, dones, col·lectius, sindicats, associacions… La trobada d’enguany ha tengut lloc a la plaça d’Espanya de Palma, a les 20 h. El guió de l’activitat és prou senzill: es col·loca una llaçada blanca en terra (símbol de la lluita contra la violència masclista) i al seu voltant es col·loquen tantes espelmes com víctimes hi ha hagut al llarg de l’any fins al 21 d’octubre, data de celebració de la Roda. Posteriorment es llegeix un manifest unitari i una personalitat del món artístic, cultural o polític és convidada a dir unes paraules com a mostra del seu compromís envers la violència de gènere. Enguany hem comptat amb la participació de l’actor Joan Carles Bestard, popularment conegut gràcies al personatge de Madò Pereta, que ha volgut d’aquesta manera expressar la seva simpatia i solidaritat cap a la causa.
Unes darreres paraules, ja per acabar. Només junts, dones i homes, aconseguirem eradicar el masclisme i aïllar socialment els seus malvats protagonistes. Aquest és el missatge que des de Còdol, una publicació que sempre ha estat al costat de les dones i els seus drets cooperatius, socials i laborals, volem transmetre avui a la societat. Tant de bo no sigui necessari haver de tornar a celebrar un altre 25 de novembre; mentre arriba aquest dia farem l’ullastre esbrancat perquè la nostra veu, la veu dels homes compromesos amb la igualtat de drets (és a dir, els homes de bon de veres) arribi al màxim de consciències i indrets de Mallorca i del món.
Miquel Àngel Lladó Ribas
Portaveu d’Homes per la Igualtat – Mallorca
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
