El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà, a fi de protegir la ciutadania i els sectors econòmics més exposats de la volatilitat de preus dels combustibles fòssils en un context marcat pels efectes negatius que la guerra de l’Iran està tenint en l’economia mundial i el bloqueig del trànsit de vaixells petroliers per l’Estret d’Ormuz.
El Pla suposarà la mobilització de 5.000 milions d’euros i la posada en marxa de mesures de caràcter conjuntural, de resposta immediata a la guerra de l’Iran, i de caràcter estructural i estratègica, enfocat a llarg termini.
El primer eix del Pla contempla mesures conjunturals consistents en la baixada generalitzada de la fiscalitat energètica, en descomptes extraordinaris del bo social elèctric i tèrmic, així com la prohibició d’interrupció dels subministraments essencials a les llars més vulnerables. També s’estableixen ajudes directes a transportistes, agricultors, ramaders i pescadors, per evitar la pujada dels preus de la cistella de la compra. Igualment, s’enforteixen els poders de supervisió i de sanció de l’Estat.
El segon eix del Pla és de naturalesa més estructural, amb mesures orientades a impulsar la sobirania energètica i agilitzar la inversió en renovables i incrementar la capacitat demmagatzematge elèctric.
La norma està integrada per una part expositiva i una part dispositiva estructurada en sis títols, seixanta-quatre articles, catorze disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria única i vint-i-una disposicions finals.
Mesures en matèria energètica
El títol I contempla mesures en matèria energètica, que responen a la doble necessitat d’esmorteir immediatament l’impacte de l’actual context energètic sobre la ciutadania i les empreses més exposades i d’adoptar mesures estructurals per accelerar el desplegament d’energies renovables per reduir l’exposició del sistema energètic espanyol al conflicte actual i augmentar-ne la resiliència davant del futur.
Entre elles, s’inclouen mesures de protecció social i econòmica de col·lectius vulnerables i la indústria, com ara descomptes per a consumidors domèstics d’energia elèctrica vulnerables, l’increment de la quantia de l’ajuda mínima del bo social tèrmic, l’ampliació fins al 31 de desembre de 2026 del subministrament d’aigua i energia a consumidors vulnerables, la flexibilització temporal dels contractes de subministrament d’energia elèctrica i de gas electrointensiva.
Així mateix, es preveuen mesures per a l’impuls de l’electrificació de les llars i la indústria, com el Pla d’impuls de la bomba de calor mitjançant Certificats d’Estalvi Energètic o l’increment de la transparència sobre les capacitats d’accés de generació i demanda per part dels gestors de la xarxa de transport i distribució d’energia elèctrica; i mesures urgents per al desplegament àgil i socialment integrat de les energies renovables com ara la designació de Zones d’Acceleració Renovable (ZAR) o el reforçament de la participació pública de grans instal·lacions de generació i emmagatzematge.
Mesures en matèria econòmica i de suport a la indústria
El títol II recull mesures en matèria econòmica, com la devolució de despeses i concessió d’ajudes per cancel·lació d’activitats de promoció del comerç internacional i altres esdeveniments internacionals, la definició de projectes estratègics d’inversió i la creació del Comitè d’Inversions Estratègiques o la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues prevista al 363.1.e) del text refós de la Llei per text refós de la Llei sector del transport de mercaderies per carretera.
Així mateix, s’habilita la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per fer un seguiment del mercat de distribució de carburants. Durant tres mesos, els operadors a l’engròs de productes petrolífers amb capacitat de refinació a Espanya reportaran setmanalment a la CNMC informació sobre els costos d’adquisició de productes petrolífers i els preus de venda de carburant a les estacions de servei. Abans del 31 de maig del 2026, la CNMC publicarà un estudi sobre el funcionament del mercat de distribució i comercialització de carburants, amb especial atenció a l’evolució de preus i del grau de competència efectiva en el context de la guerra a l’Iran, incloent-hi el comportament dels marges, a fi de valorar l’adequació del marc regulador vigent. L’incompliment d’aquests requeriments d’informació tindrà la consideració d’infracció greu, d’acord amb allò previst a la Llei 34/1998 del sector d’hidrocarburs.
També es contemplen actuacions de suport a la indústria articulades a través de la modificació del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció del treball autònom i de competitivitat del sector industrial o la creació del Programa Auto+ per incentivar l’adquisició de vehicles elèctrics i electrificats, mitjançant ajuts a empreses i ajudes a empreses i.
Mesures tributàries
Al títol III, relatiu a les mesures tributàries, s’estableix un ampli ventall d’incentius fiscals com la imposició personal que tendeix a reduir la dependència o l’estalvi energètic, fins a reduccions de tipus en la imposició indirecta dels productes especialment afectats per l’increment de preus.
Concretament, es redueix el tipus impositiu de l’impost sobre hidrocarburs del gasoil i les gasolines sense plom, així com d’altres productes com el fueloil, el GLP, el gas natural i el querosè usat com a combustible.
D’altra banda, s’estableix, fins al 30 de juny del 2026, una reducció del tipus impositiu de l’impost especial sobre l’electricitat, que passa del 5,11269632% al 0,5% i s’aproven determinades minoracions en la forma de càlcul de la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica.
En paral·lel, fins a la mateixa data, es redueix del 21 al 10 per cent el tipus de l’IVA aplicable als contractes d’energia elèctrica el terme fix de potència del qual no superi els 10 kW, i, a més, tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social per pal·liar situacions de pobresa energètica dels consumidors.
Així mateix, es redueix al 10 per cent i amb la mateixa vigència, el tipus impositiu de l’IVA aplicable al gas natural, briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa ia la fusta per a llenya i es rebaixa del 21 al 10 per cent el tipus de l’IVA aplicable als carburants i combustibles.
D’altra banda, per afavorir l’electrificació, s’aproven també mesures específiques a l’impost sobre activitats econòmiques ia l’impost sobre béns immobles i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres.
Mesures en matèria agrària i pesquera
Per tal de pal·liar les conseqüències de la guerra sobre els sectors estratègics agrari i pesquer, el títol IV estableix una sèrie de mesures per garantir la seguretat alimentària de la població, la viabilitat empresarial i el manteniment de teixit productiu i d’ocupació.
Entre elles hi ha ajudes extraordinàries i temporals per sufragar el preu del gasoil consumit pels productors agraris, una ajuda extraordinària en compensació per l’increment del preu dels fertilitzants, una ajuda compensatòria a empreses armadores de vaixells pesquers, així com l’exempció de la taxa de la pesca fresca. També es preveuen mesures en matèria de finançament agrícola i pesquer consistents en l’ampliació de la línia d’ajuts ICO-MAPA-SAECA i de les subvencions destinades a l’obtenció d’avals de SAECA.
Mesures al sector del transport
El títol V recull una sèrie de mesures al sector del transport com el suport directe a les empreses els costos de les quals es veuen especialment afectades pel preu dels carburants. Es recull una ajuda extraordinària i temporal per sufragar el preu de determinats productes energètics per a les empreses de transport per carretera que tenen dret a la devolució parcial de l’impost sobre hidrocarburs pel gasoil d’ús professional, i són beneficiaris de l’ajut els titulars dels vehicles esmentats a l’apartat 2 de l’article 52 bis de la Llei 38/1992, de Llei 38/1992,
L’import de l’ajut pujarà a 0,20 euros per cada litre de gasoil per a ús general utilitzat com a carburant al motor dels vehicles esmentats a l’apartat 2 de l’article 52 bis de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, en els subministraments realitzats entre l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei i el 20 de juny.
En segon lloc, sestableix una ajuda directa extraordinària i temporal per sufragar el preu de determinats productes energètics per a les empreses de transport per carretera que no es beneficiïn de la devolució parcial de limpost sobre hidrocarburs pel gasoil dús professional.
Es fixa també un sistema dajuts directes destinat als serveis de transport marítim regular de passatgers, o de passatge i càrrega rodada en règim de passatge, que operen en línies de cabotatge marítim i en determinades connexions interinsulars. L’ajuda es calcula en funció de la milla navegada per tona d’arqueig brut, amb l’objectiu de contribuir al manteniment de la connectivitat marítima a les rutes esmentades, compensant parcialment l’increment dels costos operatius dels vaixells que presten aquests serveis.
Mesures de caràcter social
Entre les mesures de caràcter social regulades al títol VI, s’avança en dotze mesos el termini d’entrada en vigor del deure de negociar i elaborar, per part de les empreses i del sector públic, plans de mobilitat sostenible a la feina que han d’impulsar la mobilitat activa, el transport col·lectiu, la mobilitat de baixes emissions o mesures transversals com el teletreball. D’aquesta manera, es modifica l’article 26 de la Llei 9/2025, del 3 de desembre, amb l’objectiu de reduir de vint-i-quatre a dotze mesos el termini per complir l’obligació de disposar de plans de mobilitat sostenible.
Igualment, es preveu que, en el cas de les empreses que estiguin obligades a comptar amb un pla de mobilitat sostenible i siguin beneficiàries dels ajuts directes previstos en aquest Reial decret llei, l’incompliment de l’obligació esmentada comportarà el reintegrament dels ajuts rebuts.
Finalment, es determina que les empreses beneficiàries de les ajudes no podran, fins al 30 de juny de 2026, efectuar acomiadaments ni cessaments d’activitat ni, en el cas de les cooperatives, adoptar acords en les seves assemblees generals que suposin la reducció definitiva del nombre de llocs de treball o la modificació de la proporció més gran en les causes de les qualificacions, quan aquestes mesures, organitzatives o de producció, que tinguin l’origen en la situació que regula aquest Reial decret llei.
Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts
MESURES AL LLOGUER EN RESPOSTA A LES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES I SOCIALS DE LA GUERRA A L’IRAN
El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei de mesures en el lloguer en resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a l’Iran.
Aquest Reial decret llei articula una pròrroga extraordinària per un màxim de dos anys per als contractes d’arrendament d’habitatge habitual vigents en la data de la seva entrada en vigor i la finalització dels quals estigui prevista per abans del 31 de desembre de 2027, preservant-ne els termes i les condicions essencials, sense perjudici dels supòsits legalment previstos de recuperació per necessitat.
D’altra banda, davant l’impacte sobre l’evolució dels preus dels lloguers en un context de preus tensionats, cal adoptar mesures per evitar, en el marc d’un mateix contracte, un impacte excessiu en les persones i les llars arrendatàries d’habitatge, per la qual cosa es considera necessari establir una limitació extraordinària de l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge. 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, des de l’entrada en vigor de la norma fins al 31 de desembre de 2027, de manera que, en defecte d’acord entre les parts, l’actualització de la renda no pugui superar el 2%, cosa que ofereix una evolució subjecta a una estabilitat més gran, en el context actual. En el cas particular que l’arrendador de l’habitatge sigui una gran forquilla, el límit del 2% a l’actualització aplicarà en tot cas, hi hagi acord o no entre les parts.
Aquesta modificació respon a raons d‟urgència i necessitat en un context d‟inestabilitat derivat de la guerra de l‟Iran, que pot alterar conjunturalment l‟adequació dels índexs o referències aplicables al‟actualització anual de la renda en els contractes d‟arrendament d‟habitatge.
