El canvi climàtic és un fenomen que experimenta la nostra societat motivat per una actitud mercantilista irrespectuosa amb l’entorn i amb les persones.
Són moltes les persones expertes que conviden a reflexionar sobre aquesta relació humana amb la natura, aturar el ritme, establir-ne mecanismes de recuperació. Esdevé doncs uns oportunitat de revisió que sorgeix de la crisi climàtica.
Cristina d’arquitectives ha explicat com cal adaptar les nostres escoles per a ampliar el seu caire de protecció i seguretat que cal oferir també a nivell climàtic.
El 60% de la població viu en condicions climàtiques inadequades, el percentatge de dies amb temperatures extremes creix exponencialment, les morts per aquesta causa també creixen, vivim en un model urbanista obsolet… evidentment, es tracta d’un tema de salut pública.
Existeixen experiències molt inspiradores de refugi climàtic que cal analitzar com a model.
Aquestes iniciatives han d’anar acompanyades amb una normativa valenta i innovadora amb què no comptam.
Cal equilibrar les necessitats de formigó amb les zones d’ombra. Els estudis demostren que aquesta disposició millora la inclusivitat dels paris escolars.
El compromís del col.lectiu docent, sensible sempre a les necessitats socials fa que les nostres cooperatives no puguin mirar cap a un altre costat i cercam possiiblitats per a reconduir la situació. Treballam per oferir espais frescos, distribucions creatives i inclusives, amb materials naturalitzats i des de la perspectiva sostenible… generam oportunitats.
