El teatre és molt més que entreteniment; és un mirall de la societat, una eina de crítica i un espai de trobada humana irrepetible. Cada 27 de març, el món sencer es posa d’acord per retre homenatge a les arts escèniques, celebrant el Dia Mundial del Teatre. La jornada neix amb la voluntat de reivindicar el teatre com a eina de transformació social, espai de llibertat creativa i patrimoni cultural universal. Però, d’on ve aquesta tradició i com es viu a casa nostra?
Tot va començar l’any 1961, quan l’Institut Internacional del Teatre (ITI) organisme vinculat a la UNESCO va proposar establir una jornada global per fer valdre la dramatúrgia. En conseqüència, el 1962 es va celebrar oficialment per primera vegada, coincidint amb la inauguració de la temporada del Teatre de les Nacions a París, un esdeveniment internacional que reunia companyies d’arreu del món.
El motiu principal és promoure el teatre en totes les seves formes a tot el món i conscienciar els governs i les institucions del seu valor econòmic i social. A més a més, cada any s’encarrega a una figura de renom internacional la redacció d’un Manifest Internacional. Aquest missatge es tradueix a desenes de llengües i es llegeix als teatres abans de començar les funcions d’aquest dia.
En resum, el Dia Mundial del Teatre és una invitació a seure a la butaca, apagar el mòbil i deixar-se portar per una història viva. Catalunya, amb la seva tradició de teatre amateur i professional, és un dels millors llocs del món per gaudir-ne. Tant si ets espectador habitual com si no, és un bon moment per apropar-te a un escenari i deixar-te sorprendre.
