Recuperem i donem valor a l’escola i a la vida, als temps per “no fer”.
Aquesta història és una oda al temps per “no fer”,aturar-se, gaudir de les coses petites, espontànies i senzilles.
Aquestes estones de temps no estan gens valorades, s’entenen com la pèrdua d’alguna cosa valuosa i fa por, potser perquè ens connecta amb la fragilitat de la vida i l’efímer de l’existència. Però recordem que aquest “no fer” implica necessàriament fer alguna cosa igual d’important/necessària com qualsevol altra: avorrir-se, observar, pensar, connectar amb el meu desig o la meva necessitat, crear, delectar-se, descansar, etc.
Els infants estan contínuament sotmesos al ritme de la gent adulta i del món i actualment, es coneix l’impacte que té això en el seu desenvolupament i aprenentatge. Cal destacar que aquest impacte és potencialment perillós durant els primers anys de vida (0-6 anys).
Aquí acompanyam nadons. Els nadons tenen necessitats bàsiques com l’alimentació i la higiene. Però, a més d’aquestes i des del naixement, l’ésser humà també té la necessitat bàsicad’un contacte físic proper i segur així com també necessita tenir l’oportunitat d’iniciar interaccions autònomes amb les persones del seu voltant. Més endavant una altra necessitat bàsica serà el joc.Si aquestes necessitats no estan cobertes, el desenvolupament no podrà donar-se de forma adient i els aprenentatgesno seran òptims. Aquesta és una etapa per descobrir qui són, tocar tota mena d’objectes, percebre la realitat exterior amb tots els sentits, moure’s amb tot el cos, anar afinant els moviments i els sentits, per entrar en un contacte cada vegada més delicat amb el món.
A aquesta escoleta poden fer-ho! Gràcies a la nostre mirada cap a la infància i a l’organització dels espais, dels adults i del temps, els infants no es veuen obligats a fer activitats iguals i al mateix moment. Hi ha moltes formes de fer, de jugar, de descobrir, d’inventar… I ens regalen moments com aquests. Moments especials moguts pel propi desig, necessitat, interès… Moments lents i llargs, moments fugaços i curts, en solitud o en companyia, moments on la resta de companys/es sembla que desapareixen i el clima a l’espai, encara que sigui mogut, no influeix. Moments de concentració absoluta. En definitiva, moments d’aprenentatge real.
Desireé Ruiz (Acompanyant espai 1-2)
L’Escoleta Els Molins som una escola infantil que acompanya a famílies amb infants de 0-3 en el seu procés d’aprenentatge i de descoberta en aquesta etapa. Convençudes que els infants estan plens de potencialitats i necessiten un entorn segur i confiança per poder desenvolupar-les, el nostre paper és preparar els espais de l’escola, tenir cura del vincle afectiu i acompanyar als infants en les seves emocions. En tot aquest procés ens hem adonat de la importància dels ritmes lents i les pauses.
Equip Els Molins
