Estam vivint una època de grans canvis en l’etapa de primer cicle d’educació infantil. Per una part, les administracions públiques semblen haver reaccionat a la gran necessitat de donar valor i accés a aquesta etapa educativa. Per altra part, els canvis es van anunciant amb una rapidesa i certa immediatesa que fa que, qui estam en els centres de 0-3 anys, anem vivint uns cursos amb pressió i inseguretat. Així i tot, hi ha canvis que ens agradaria ja haguessin arribat i encara no ho han fet… Però no perdem l’esperança, intentant adaptar-nos a tots els nous escenaris que s’estan donant,
creient que el que estam vivint i que encara no hem pogut assimilar del tot, tendrà conseqüències molt positives pels que ens dedicam amb vocació a aquesta etapa. Tots aquests canvis es donen en diferents aspectes com el suport econòmic, el procés d’escolarització, el calendari escolar, el currículum o l’augment de places.
Econòmicament, en qüestió de pocs anys, hem passat de ser centres sense cap suport amb fons públic, depenent directament dels abonaments de les famílies, a tenir ara mateix un finançament públic pel servei d’escolarització bàsica (4 hores) durant el curs escolar (10 mesos), passant per una etapa intermèdia amb ajudes de sosteniment. Al 2022 s’anuncia aquesta “gratuïtat” pel tercer curs i al 2023 es fa extensiva a tota l’etapa. Hem passat els dos darrers cursos amb molta energia centrada amb aquest tema (quan es materialitzarien els pagaments amb càrrec als fons públics, la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, etc.). I aquí seguim intentant, amb paciència, seguir les indicacions que ens arriben per fer que les nostres famílies tenguin accés a qualsevol suport que s’anunciï.
Un altre tema en el qual s’han donat canvis ha estat amb el currículum. L’anunci d’un currículum per tot el cicle d’educació infantil ha suposat un gran reconeixement per aquesta etapa, una passa important cap al valor educatiu equiparat al del segon cicle.
A més, una de les darreres novetats han estat en referència al procés d’escolarització el qual també ha passat a ser molt similar a l’etapa posterior.
Un nou tema de debat i reflexió (tot i que no l’únic) s’està donant entorn al calendari escolar. S’havia anunciat també com a novetat, que aquest calendari inclouria l’etapa 0-3 anys i estàvem a l’espera de la seva publicació. La veritat és que no ha estat tant clar com esperàvem, deixant bastant de marge de decisió a cada centre. Nosaltres hem de dir que ens hauria agradat una mica més d’especificació, però també entenem que tot necessita un procés, i que poc a poc, hem d’anar provant canvis. Des de la nostra experiència hem de dir que intentam trobar un equilibri entre donar resposta a les necessitats de les famílies i dels infants i millorar qualitativament el nostre projecte educatiu i les condicions laborals de tot l’equip.
Xin-Xirineu sempre ha tengut clar que el seu projecte és educatiu, evidentment, conscients que els serveis educatius faciliten la conciliació familiar-laboral. No obstant això, curs rere curs anem lluitant i fent avenços perquè aquesta etapa (pels infants, famílies i professionals) tengui el reconeixement que es mereix. Un dels canvis que hem tengut aquest curs 2023-24, va ser establir un període no lectiu a principis de setembre per tal de que l’equip comptés d’uns dies per preparar el curs dedicant un temps molt valuós a la preparació dels espais, coordinació d’equip, entrevistes individuals amb les famílies, etc. Tot l’equip hem valorat molt positivament aquest canvi, havent viscut un inici de curs molt més positiu. A més, també establírem alguns períodes de vacances més en comparació als cursos anteriors, com ha estat durant les vacances escolars de Nadal i Pasqua i la segona quinzena d’agost. I també hem tancat els mateixos dies d’elecció de centre que han elegit els altres CEIPs del municipi de Santa Margalida.
Teníem clar que això suposava una reorganització per les famílies i alguna dificultat a nivell de conciliació. Ens sap molt de greu, i per això lluitam per aquesta etapa en general, perquè la conciliació necessita molt a millorar, i no ha de recaure la responsabilitat i el pes damunt els serveis educatius, sinó que hem de deixar de ser merament assistencials.
Per això, des de la nostra part, sempre hem informat a les famílies del calendari escolar, i alhora tot tancament per vacances s’ha fet sense un cost per part de les famílies en referència aquests períodes. No obstant això, en aquest aspecte creiem que les administracions han d’assumir els costs durant aquests períodes.
Tenint en compte que fins el curs anterior, a cada un dels nostres centres només teníem un període de vacances a l’any i que iniciàvem el curs i període d’acollida l’1 de setembre, estam ben convençudes que a nivell de qualitat del servei tot això ha estat un avanç. El fet de poder gaudir d’unes vacances cada cert període, suposa que l’equip pugui descansar, desconnectar per tornar a connectar en una professió que necessita les nostres ments i els nostres cossos presents, 100% actius i amb tots els sentits
desperts durant tota la jornada. Alhora, que l’equip gaudeixi de millors condicions laborals, significa cuidar-nos per sentir-nos valorades i a gust, el que ajuda a donar major estabilitat al projecte. Finalment, cap als infants i les famílies, creiem que a més de beneficiar-se d’aquesta cura de cada una de les professionals i de l’estabilitat de l’equip, podem organitzar millor les vacances sense necessitat d’acollir professionals extres per cobrir vacances, i per tant, els infants gaudeixen de les seves persones de
referència durant tot el curs.
Per tot això, tot i que som coneixedores de la manca de conciliació “real” que existeix, i de les dificultats que suposa un tancament de vacances més extens, esperam que el puguem allargar durant l’estiu encara més, per poder així seguir avançant cap a una situació més equiparada al segon cicle. Tot això també des de l’esperança que les famílies entenguin que ho fem pensant amb la qualitat del servei educatiu que és del que han de gaudir i sentir-se part.
Finalment, el darrer tema sobre el qual actualment es centren les preocupacions i reflexions és l’augment de places. Sembla que crear centres de primer cicle no és tan àgil com les administracions voldrien. Per això, s’estan anunciant ajudes per adaptar o augmentar centres de primer cicle, però alhora s’ha començat amb una nova estratègia d’utilitzar centres de segon cicle i primària per ampliar l’oferta. No creiem que aquesta sigui la millor opció, ni creiem que s’hagi de prioritzar la rapidesa a la qualitat. Si intentam donar valor a aquesta etapa, s’ha de fer des de la comprensió i el respecte de les seves característiques.
En definitiva, aquí seguim amb molta energia destinada a tots aquests temes, però també en mantenir la il·lusió de seguir donant passes cap a un major reconeixement d’aquesta etapa i de les professionals que ens hi dedicam. Seguirem defensant millores en quan a les condicions laborals, el reconeixement professional i el respecte cap als infants i les famílies d’aquesta etapa. Per això, encara ens queden molts de debats oberts entorn a clarificar més dit calendari escolar, replantejar les ràtios, augmentar oferta de places i millorar el finançament públic per poder augmentar la qualitat dels serveis. Per cert, el pròxim curs ens convertirem en centres concertats…adéu a la xarxa complementària. Com serà? Segur que tornarem a viure un any de molts reptes i aprenentatges, sempre intentant no perdre l’essència.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
