971 205 028 De dilluns a divendres de 9 a 14 h C/ Sant Joaquim, 9 - 07003 - Palma

El curs del COVID en positiu. Curs 2020-2021

Aquest curs 2020-2021, passarà a la nostra memòria com un curs difícil i amb el record d’aspectes i fets com, la distancia social, hidrogel, mascareta, confinaments ,etc. Tot relacionat ambl a pandèmia del COVID 19. En aquest article hem volgut mostrar que les cooperatives, en situacions difícils la seva capacitat de resiliència és molt gran, per aquest motiu demanarem que de forma breu i ràpida les cooperatives d’ensenyament ens mostrassin els aspectes positius d’aquesta dura situació. viscuda durant aquest curs. Aquí teniu un petit recull de les seves aportacions, que les publicam a mesura que ens va arribant a la redacció.

Mata de Jonc

Collage created using TurboCollage software from www.TurboCollage.com

Acabam un curs atípic, llarg i intens, on tots, professors i mestres, personal no docent, alumnes i famílies hem fet un gran esforç per a donar una certa normalitat a les nostres vides. Posant la mirada a tot el que hem fet, dit i sentit durant aquests mesos, pensam que hem après a escoltar-nos, a estar atents a les emocions i sensacions, i  sobretot, a valorar especialment un somriure. Gràcies a tots! Ens espera un nou curs ple de somriures!

Gianni Rodari

”L’home mai sap del que és capaç fins que ho intenta”

                                         Charles Dickens 

Començàrem el curs sabent que no podríem comunicar-nos amb les famílies com ho havíem fet fins ara, però tenint molt present la necessitat de transmetre la importància de tot allò que succeeix a les nostre aules. Davant les dificultats  decidírem cercar altres vies de comunicació. Quant a les notes diàries de cada aula, que les fèiem en  paper,  decidírem enviar-les per correu electrònic, d’aquesta forma han arribat a totes les famílies, tant si eren els pares qui venien a cercar l’infant, com si era un altre familiar. Pensam que el fet de no emprar tant de paper, ni tinta de la impressora, ha estat molt positiu i més ecològic, per tant ho continuarem fet el proper curs.  

Quant a les reunions de pares i mares, es feren filmacions explicant el que havíem viscut a l’escoleta durant el trimestre i d’aquesta forma la informació va arribar a tothom,

També ens hem reinventat a l’hora de treure el màxim profit del nostre pati, donant importància a la necessitat de respirar un aire més pur i aprofitant el bon temps que hem tingut. S’han creat ambients diferents on els nins i nines han experimentat, descobert, jugat i gaudit amb les propostes presentades. 

Està clar que davant les dificultats en lloc d’enfonsar-nos hem crescut i per tant l’equip ha acabat fent una valoració positiva del curs 2020-21.

Escola Manjon

COVID, quina cosa tan estranya ens ha tocat viure. Però d’aquesta cosa tan inesperada, que ens va capgirar a tots i totes, n´han sortit moltes altres: Ens hem reinventat cada dia, hem tengut unes ràtios més baixes i, per tant, hi hem pogut estar més presents tot acompanyat millor tots els processos. Les emocions han cobrat més importància, els infants , de nou, ens han ensenyat a esser-hi aquí i ara. I les noves tecnologies ens han mostrat la seva cara més amable, la més útil.
COVID, quina cosa més estranya.

Es Liceu.

Es Liceu sempre s’ha caracteritzat pel seu model innovador i en constant canvi reflex de la nostra societat a l’àmbit educatiu. Aquest darrer any, la COVID ens ha capgirat projectes, espais, materials, metodologies… en definitiva la nostra forma de fer feina. Tot i això, hem aconseguit mantenir l’essència sense incomplir les normatives sanitàries amb l’esforç de tot l’equip humà que és Es Liceu.

En l’aventura de tornar a la normalitat creiem que seria una passa enrere tornar a la configuració i manera de fer de fa 2 anys, com si res hagués passat o com si no haguéssim après res d’aquests dos cursos.

La pandèmia ens ha permès o obligat a realitzar fórmules organitzatives i metodològiques inèdites fins al moment i ara tenim l’oportunitat de quedar-nos amb aquelles que cada etapa ha vist com a positives i minimitzar-ne les negatives gràcies a la flexibilització de les mesures sanitaries.

Tot plegat ens ha donat la possibilitat de fomentar el debat i la reflexió en cada un dels equips docents que, en el nostre afany per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge, han aconseguit consensuar una sèrie d’actuacions que actualitzen la nostra pràctica docent fidels als trets identitaris que ens defineixen 

Aquesta iniciativa ens ha permès consensuar un full de ruta a curt termini. 

Cal destacar que aquest tot plegat és també fruit de l’evolució que ha experimentat l’escola en el projecte de canvi metodològic en què estam immersos, en els darrers 5 o 6 cursos i que cal reconèixer i felicitar l’esforç de les persones implicades que li han donat sentit als propòsits de transformació, no sense dificultats, i que, amb esforç i constància, evidencien el cicle reflexiu que acompanya la nostra feina, dona coherència a la línia pedagògica del centre i materialitza cada una de les passes d’aquest projecte amb què ja convivim i tenim interioritzat.

Ens proposam:

Unificar les diferents unitats de cada etapa, en un mateix espai del centre

Ampliar els desdoblaments (i la conseqüent reducció de ràtio) en alguns cursos especialment sensibles (4t d’EI, 6è d’EP i els cursos de secundària)

Desdoblar també durant el temps de les assignatures instrumentals a primària.

Consolidar el suport generalitzat a les aules.

Mantenir algunes mesures organitzatives que han beneficiat la gestió i la convivència al servei de menjador (alguns grups dinaran a l’aula, eliminam les safates…)

Cohesionar la comunicació amb les famílies, tant a nivell pedagògic (publicació dels criteris d’avaluació i dels objectius de les àrees; presentació de les tasques que es duen a terme a l’aula; explicacions metodològiques…) com els canals de contacte.

Utilitzar les eines digitals, sota un mateix format, per a la comunicació, l’avaluació, la presentació de tasques, l’enregistrament de projectes, digitalització de recursos…

Vetllar per les entrades tranquil·les al centre amb un temps d’arribada esglaonat.

Considerar més torns d‘esplai que per a davallar la densitat d’alumnat i la interactuació més individualitzada.

Fer una passa més en el desenvolupament de patis inclusius.

Aprofitar els recursos naturals de l’entorn i de la vida social de la barriada.

Desenvolupar el tractament de la salut a les nostres programacions i mantenir els hàbits d’higiene.

Gorg Blau- Sant Felip Neri

El respecte als sectors essencial, les ràtios més baixes, menjadors menys massificats i entrades i sortides esglaonades fan que la Covid-19 ens hagi fet fer canvis a nivell de funcionament que han afavorit aquest clima tan diferent i complicat que ha estat aquest curs escolar. Hem aprés a tenir més paciència i fer torns fins per anar al bany i fer cues per posar-nos gels hidroalcohòlics. La Covid-19 ens ha fet ser MÉS Comunitat Educativa que mai.

Equip Directiu

Aula Balear

Mentre a fora el món no aturava de parlar de covid i d’estadístiques, nosaltres a l’escola ens anàvem conformant, anàvem adaptant-nos a la situació i a poc a poc podíem seguir amb les nostres rutines.

Com a claustres hem estat capaços de reinventar-nos, hem afrontat el repte de les classes online, cosa que al principi ens feia bastanta por; hem refet les nostres formacions, coordinacions i algun tipus de gestions han hagut de canviar; ens queda molt per aprendre, però també estam més oberts a fer-ho.

Sabem, perquè a tots ens passa, que els nostres alumnes  enyoren  el contacte, la proximitat, el moviment lliure, els jocs, la mescla, els berenars tranquils i tantes altres coses, però amb tot aquest entramat, la convivència ha estat positiva, els alumnes han mostrat grans dosis de paciència i respecte, ens ho han posat prou fàcil!;  i això, a moments, ens ha emocionat com a docents que som.

 Tota aquesta situació ha reafirmat que l’escola segueix superant obstacles.

Aula Balear 

Son Verí Nou.

D’aquí a un un parell de setmanes acaba aquest curs de la “nova normalitat” que ens ha imposat el COVID. Toca avaluar, i positivament,  un curs especial marcat per les mesures higièniques i l’ordre que han fet de l’escola un lloc segur. L’alumnat ha demostrat que és possible i segur  l’ensenyament presencial en temps de pandèmia i ens ha facilitat la nostra tasca docent adaptant-se als canvis com si res hagués canviat. 

Gaudir a diari dels alumnes i poder acompanyar-los emocionalment  en aquests moments, a la vegada que continuen adquirint i assolint procediments i continguts essencials, és el millor regal per a nosaltres, els docents. 

Tots hem après a valorar les petites coses i que podem somriure i parlar amb els ulls, malgrat enyorem tornar a veure els llavis i nassos que esperen  tornar el més aviat possible del seu llarguíssim confinament.

Es Lledoner

Va ser tancar la porta de l’escola i sentir l’eco d’allò desconegut que sobrevé com a un pressentiment irracional. L’optimisme obligatori va començar a perdre força, les rialles esdevingueren ganyotes forçades perquè aquella soledat inusual, atorgada a cop de decrets, era mala d’entendre, mala de pair. Del tot anirà bé convençut, anaven quedant només miques esvaïdes. De veres que era molt feixuga aquella realitat confinada, aquelles distàncies calculades, aquella sensació de fredor acostant-se l’estiu.

Substituint les rutines a cop de pantalla, ens forçàvem a reprendre cada dia la tasca escolar. Ara no importava el currículum, importava ser-hi, abraçar-nos entre bites i connexions fallides sabent que al manco així ens teníem els uns als altres. I sobrevivíem a la intempèrie patint la pluja de notícies. Quina enyorança d’alumnes, quin buit omplir-nos de tanta distància!

La promesa de normalitat va sobreviure a les altes temperatures. Començàrem el curs temorosos, sospitant que tot era una estranya farsa, que en algun moment hauríem de desfer els nostres plans perquè la condemna pandèmica no atorgava treva.

Obrírem. Respiràrem l’aula, tocàrem de bell nou les taules compostes, col·locàrem amb recel matemàtic les taules, seccionàrem el pati, barrejàrem vocabulari nou inevitable i aprenguérem noves maneres de parlar-nos amb els ulls darrere les màscares que ens havien de salvar del malson del contagi i l’olor del gel desinfectant que deixava marca a la pell de les mans.

Així hem patit les estacions, el fred s’ha assegut amb nosaltres i ens ha calat fins al moll dels ossos. Però hem mantingut viu el vincle, hem pautat les frustracions i hem procurat sumar quan pensàvem que venia un nou compte enrere…Mai no ha estat tan desitjada una primavera!

Hem superat el curs. El més important de la nostra vida. Perquè, de veres, hem après la lliçó. La de la nostra feblesa davant el destí, la de la nostra fortalesa per combatre’l si seguim sent qui som.

Família.

Escola.

CIDE

Enguany ha estat un any difícil, on tots, alumnat, famílies, docents i la resta de treballadors del CIDE hem hagut d’adaptar-nos a viure amb mascareta, a no tocar-nos, a guardar les distàncies, a passar fred, a fer videoconferències i classes a distància, a organitzar cada passa, cada pati, cada menjador, cada horari, cada entrada i sortida per evitar aglomeracions… També hem après a organitzar-nos millor, a ajudar-nos més, a ser més tolerants i més empàtics amb els altres. De ben segur, pensareu que ha estat un curs per oblidar, però nosaltres no ho veiem així. Ha estat un any precisament per recordar, perquè passarà a la història del CIDE com l’any que junts vam superar la pandèmia i perquè mirarem enrere i ens servirà per aprendre a valorar més que mai la normalitat. Ens sentim agraïts per l’aprenentatge rebut, però ara toca deixar pas a un nou curs ple de noves experiències per a tota la comunitat CIDE.

Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança  amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es LOGO-ARC-COOPERATIVA-4.png

Related Posts