Aquest mes d’abril es compleixen 40 anys de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears, feta a semblança de les que pocs anys abans (1983) s’havien aprovat a altres regions de parla catalana.
La Llei va ser rebuda per la societat balear com una fita esperançadora i la seva gestió política, encara avui, es reconeix com a un exemple d’èxit de l’entesa.
L’essència de la Llei promulgava l’ús de la llengua catalana dins tots els àmbits de la societat, després de més de dos segles de marginació i de 40 anys de persecució política.
Passades quatre dècades i, malgrat l’esforç per reconèixer el seu valor, el context actual esdevé una certa desil·lusió.
Lla llengua catalana no ha aconseguit les expectatives de normalització, sinó que en realitat ha empitjorat en la consideració i presència social, perdent proporcionalitat d’ús entre la població i sent causa de conflicte constant per l’ús partidista i curterminista amb què s’utilitza.
La Llei ha quedat obsoleta i cal consensuar un text més valent que connivi les institucions a constituir-se realment en valedores del seu desenvolupament efectiu.
Cal protegir amb més decisió la discriminació positiva de la nostra llengua minoritzada, a l’àmbit educatiu i, especialment, incidir en l’ensenyament universitari.
En aquest sentit, tampoc no tenim les eines suficients malgrat el reforç a la Llei que es produí el 1997, gràcies a pressions de les associacions progressistes balears, amb el Decret de mínims.
Retolació comercial, presència del català al cinema i als mitjans de comunicació, drets lingüístics dels consumidors, informació comercial en retolació, respecte per la toponímia tradicional, les relacions amb l’estat i amb Europa… en són d’altres dels espais de creixement.
La situació sociolingüística de la nostra societat és precària i poques vegades les institucions han utilitzat la Llei per revertir-ne el panorama. Les comunicacions digitals unides a aquesta desprotecció oficial, al poc interès estatal en vetllar pels drets dels catalanoparlants, a l’absència de plans de promoció i ús i al canvi en la fisonomia de la ciutadania esdevenen elements de risc que cal compensar.
El moviment cooperatiu afavoreix la creació de xarxes inclusives que generen comunitat, amb la conservació dels valors compartits, de proximitat i amb localitat. Esdevé doncs una realitat des d’on organitzar les estructures econòmiques i socials per a l’acollida de persones arribades, amb la llengua catalana com a nexe de cohesió.
Obrim els nostres àmbits d’influència, la nostra trajectòria i la saviesa de la família cooperativa per a treballar amb les associacions progressistes de les Illes per a promoure la necessitat del debat social que ens dugui al consens d’una llei més efectiva i prescriptiva.
