L’11 de febrer 2015, la Comissió d’Educació del Parlament espanyol va decidir -per unanimitat- impulsar els escacs com a assignatura. Per tant, la recent decisió del Congrés dels Diputats té bastant més força pràctica que les similars del Senat (1995), Parlament Andalús (2004) i Parlament Canari (2012), i consolida la recomanació del Parlament Europeu (2012) que va aprovar una resolució que instava a la Comissió Europea i als Estats Membres a introduir un programa d’escacs a l’escola en els sistemes educatius de la Unió Europea .
El 23 d’octubre de 2018, per unanimitat de tot el Parlament de les Illes Balears s’aprovà una proposició no de Llei d’incorporar els escacs al sistema educatiu de les Illes Balears, com eina d’innovació educativa
Els escacs des de la seva aparició fa ja diversos segles ha estat denominat com a joc, com a esport, com a filosofia, com a art i fins i tot com a ciència..
La facilitat que suposa poder disposar d’un tauler i les corresponents peces, li atorguen una accessibilitat a tot tipus de persones independentment de la seva situació socioeconòmica. És, per tant, una activitat que pot practicar-se en qualsevol lloc i el cost del qual és molt baix.
Al seu torn, pot ser practicat des de molt primerenca edat, contribuint en conseqüència a la cohesió social, la integració, la lluita contra discriminació de gènere i, fins i tot, contra diferents addiccions.
Diversos estudis científics (l’últim, recentment publicat, es va fer a la ciutat danesa de Aarhus) indiquen que els alumnes de l’assignatura d’escacs desenvolupen més molts paràmetres de la intel·ligència (inclosa l’emocional) i milloren el seu rendiment en matemàtiques i comprensió lectora, els dos camps on fallen els alumnes espanyols, segons l’Informe Pisa. La Generalitat de Catalunya i el Govern de Cantàbria controlen alguns de tals estudis, paral·lels a ambdós experiències pilots en aquestes CC. AA., l’índex del qual de satisfacció entre alumnes, pares i professors està sempre per sobre del 80%,.Aquestes xifres encaixen com un guant amb les impressions que he recollit durant els últims 20 anys en alguns dels centres espanyols (més de 300) on els escacs s’imparteix com a assignatura obligatòria almenys en un curs, o com optativa o extraescolar (més de mil).
Hi ha un altre argument complementari, però de gran importància: s’ha demostrat que els escacs pot ser molt útil en moltes aplicacions socials (retard o prevenció de l’Alzheimer, síndrome TDAH, Ásperger, Down, autisme, presons, rehabilitació de drogoaddictes, trastorn mental greu, càncer infantil, tallers d’aturats…).
Han demostrat que els escacs millora la intel·ligència i el rendiment escolar dels nins i nines.
Les investigacions realitzades amb alumnes que treballen amb els escacs com a eina d’aprenentatge en classe han demostrat que augmenta en un 17% el rendiment en Matemàtiques i comprensió lectora, va assegurar. En una recerca practicada en Aarhus (Holanda) es va detectar una millora del 30% en Matemàtiques. En Treveris (Alemanya), es va comprovar com els alumnes que havien substituït una hora de Matemàtiques per una d’escacs, van tenir millors notes que aquells que havien conservat les seves tres hores de Matemàtiques setmanals sense escacs (tenint tots dos grups el mateix professor). A Catalunya, segons Leontxo Garcia, una recerca de les universitats de Girona i Lleida va a revelar resultats igual de prometedors.
En diverses ocasions va recordar que no es tracta de formar jugadors a les escoles, sinó d’aplicar els escacs com a “eina” d’aprenentatge, com a recurs en altres assignatures, normalment Matemàtiques i Llengua.
Els escacs desenvolupa: la concentració, la memòria, el raonament lògic, el pensament científic, l’autocrítica (les partides es revisen i es repensen sempre al terme, i “el que més aprèn és el que perd”), la responsabilitat personal, la motivació(com més saps, més vols saber), la reflexió sobre les conseqüències del que feim, la creativitat, la paciència, la disciplina, el càlcul de riscos, l’atenció a dues coses alhora, la tenacitat, la capacitat de visió global (“Si haig de fer vuit jugades per arribar on jo vull, haig de fer-les”), el càlcul espacial (“Preveus com estarà el tauler en quatre jugades per veure si t’interessa”).
Les experiències en al-lots entre 2 i 5 anys mostren com els escacs serveix per interioritzar la psicomotricitat, el control d’impulsos primaris, la resposta raonada…
Per tal motiu, per la seva solvència acreditada com a eina pedagògica, per la seva accessibilitat i pels valors que comporta la seva pràctica, els escacs pot contribuir enormement a la millora de la qualitat del nostre sistema d’ensenyament mitjançant la seva introducció en ell mateix.
Deu raons per les quals els escacs són bons per al teu cervell
Els escacs sol associar-se a coses bones, amb raó. Els publicistes s’aprofiten de la seva imatge sempre que poden, però pocs saben quants beneficis concrets comporta la seva pràctica. Vegem deudels avantatges dels escacs (pel camí se citen moltes més), recopilades i en un gran nombre d’estudis científics.
1. Eleva el teu quocient intel·lectual
La gent intel·ligent té predisposició als escacs o les persones es fan més llestes gràcies al joc? Quan resolguis el de la gallina i l’ou et pots entretenir amb aquest dilema. No obstant això, hi ha estudis que es mullen, com un realitzat amb 4.000 estudiants veneçolans. Després de quatre mesos donant escacs, es va comprovar que el seu CI havia millorat.
En aquest enllaç pots llegir més d’un altre estudi del doctor Peter *Dauvergne, de la Universitat de *Sidney. En ell parla de les avantatges dels escacs per als nins, que milloren la seva capacitat per resoldre problemes, milloren les seves habilitats lectores, de llenguatge, matemàtiques i memòria, desenvolupen un pensamentcreatiu i original, aprenen a prendre decisions més precises i ràpides sota pressió, milloren les seves notes en els exàmens, aprenen a triar millor entre diverses opcions, es concentren millor, etcètera, etcètera, i tot això independentment del seu sexe i del seu nivell socioeconòmic.
Solament amb aquest punt queden clares les propietats gairebé miraculoses dels escacs.
2. Ajuda a prevenir l’alzheimer
El cervell també és un múscul. Un estudi del doctor Robert *Freidland publicà en «*The *New *England *Journal *of *Medicine» assegurava que els majors de 75 anys que havien practicat activitats com els escacs estaven molt millor preparats per lluitar contra l’alzheimer, la demència i altres malalties mentals. Per contra, aquells que rares vegades s’entretenien amb jocs de tauler eren molt més propensos i tenien cervells que envellien més ràpid. Dit la qual cosa, tampoc està malament fer una passejada de tant en tant. Siguis jove o vell, fes una mica d’exercici de coll per a baix.
3. Exercita tots dos hemisferis cerebrals
«The New York Times» es feia ressò fa uns mesos de l’estudi d’uns investigadors alemanys que venia a demostrar que tant els grans mestres com els novells, quan juguen una partida o analitzen una posició fan treballar per igual als dos hemisferis del cervell. El resultat va sorprendre als propis investigadors, que pensaven que el costat esquerre del coco tindria un paper més rellevant. Resulta que som tan llests que per resoldre més ràpid les dificultats que planteja el nostre joc favorit tirem mà fins a de l’última neurona disponible.
4. Millora la creativitat
L’hemisferi dret del cervell és el responsable de la creativitat i pel llegit en el punt anterior no ha de sorprendre que els escacs ajudi a desenvolupar-la, alguna cosa que és de sentit comú per a qualsevol que conegui una mica aquest joc, encara que hi ha grans mestres
més artistes i uns altres més semblats a robots. De tots els estudis disponibles, destaca un del doctor Robert Ferguson, realitzat amb estudiants. Després de 32 setmanes, el grup d’alumnes escaquistes va obtenir millors resultats en les proves de creativitat, amb l’originalitat com a principal millora de les seves aptituds. Si haguessin estudiat les partides de Tal o Bronstein probablement haurien arribat encara més lluny.
5. Potencia la memòria
Això és també una obvietat, encara que pot tornar a plantejar el dilema de la gallina i l’ou. No és possible ser un bon escaquista sense bona memòria. Per sortir de dubtes, un vell estudi de 1985 demostrava que els estudiants que practicaven els escacs destacaven per la seva millor memòria en totes les assignatures. En un altre experiment realitzat a Pennsilvània es va comprovar que els alumnes que mai havien jugat també milloraven notablement la seva memòria i les seves habilitats verbals, la qual cosa té gràcia tenint en compte el poc que se sol parlar durant una partida.
6. Ajuda a resoldre problemes
Una altra trivialitat. Els escacs desenvolupa sobretot aquesta habilitat, amb les dificultats afegides del límit de temps i de la presència d’un vilà que et posa pedres en el camí. En un altre estudi realitzat l’any olímpic de 1992, un grup de 450 alumnes van ser dividits en tres grups: el primer va seguir el programa normal, el segon va rebre classes d’escacs després d’acabar el primer grau i el tercer va començar a practicar els escacs des del principi. No farà falta detallar quin va ser la classificació final entre els grups en les proves que es van, realitzar després amb aquests 450 nens.
7. Incrementa la capacitat lectora
Aquest punt és més sorprenent. El doctor Stuart *Margulies va descobrir a partir d’un estudi (realitzat en 1991 en 53 col·legis d’educació primària de Nova York) que els alumnes que van participar al programa d’escacs, durant dos anys, van millorar de forma significativa la seva capacitat lectora i van superar la mitjana nacional. L’avantatge mitjà dels escaquistes va ser de 5,4 punts en el percentantgel nacional (els americans tenen fins a un test estandarditzat per mesurar aquestes coses; no es basen en apreciacions subjectives). El propi *Margulies exposa algunes teories per justificar aquesta propietat miraculosa dels escacs, però no ofereix una conclusió definitiva.
8. Facilita la concentració
Una altra conclusió que no sorprèn. Els escacs exigeix tanta concentració que a un jugador embardissat en una partida interessant pot aïllar-se per complet del soroll exterior. Fa anys va tenir lloc un torneig en les andanes del Metre de Madrid i puc assegurar que els viatgers molestaven menys als jugadors que a l’inrevés, més que gens per l’espai que ocupaven les taules.
9. Fa créixer les dendrites
Si sabéssim el que són, ja seria un avanç. Les dendrites són prolongacions protoplàsmiques ramificades, bastant curtes, de la neurona. Estan implicades en la recepció dels estímuls, doncs serveixen com a receptors d’impulsos nerviosos provinents des d’un axó pertanyent a una altra neurona. Dit la qual cosa, que aquestes connexions interneuronals creixin solament pot ser bé (dins d’un ordre). El millor dels escacs és que
no solament es desenvolupen quan aprens a jugar, sinó que practicar després segueix sent el millor fertilitzant natural.
10. Ensenya a planificar i fer previsions
L’escorça prefrontal és una de les últimes zones del cervell a desenvolupar-se, just l’àrea responsable de planificar i anticipar-se als esdeveniments, de l’autocontrol i el bon judici.
Els adolescents encara són immadurs en aquest camp. Doncs bé, els jocs d’estratègia s’han revelat com una forma magnífica de desenvolupar l’escorça prefrontal i ajudar a prendre millors decisions a qualsevol àrea de la vida.
PROJECTE : “ Escacs a l’escola” a Balears
El curs 18/19, la Conselleria d’Educació a través d ela seva Direcció General d’Innovació va engegar proposta de la sectorial de Cooperatives d’ensenyament de les Illes Balears, Un Pla Pilot per introduir els Escacs dins l’horari escolar , com eina d’innovació educativa i transversal dins el currículum escolar. Aquest primer curs hi ha participat 13 centres (entre ells les cooperatives Es liceu i Gorg Blau ) de les Illes Balears amb més de 1000 alumnes i uns 40 docents.
El Curs 19/20, s’han passat de 13 centres a 31 col-legis ( els mateixos de l’any passat 18 noves incorporacions (entre elles la cooperativa Es lledoner) i Instituts amb la participació de quasi 4000 alumne i més d’un centenar de professors.
Aquest fet prou rellevant és l’inici d’entendre que els escacs és una eina a utilitzar a totes les assignatures del curriculum escolar de forma transversal i interdisciplinar, a més de motivar a alumnes i docents que els escacs com joc-esport i d’una forma molt lúdica; impregna multitud d’avantatges que afavoreixen l’adquisió de competències, millora els resultats matemàtics i lingüístics, a més d’esser un esport que potencia la igualtat de gènere i els valors de respecte i tolerància tan fonamentals per una societat democràtica.
Un dels millors jugadors del món de finals segle XIX i principis del XX, el metge alemany Siegbert Tarrasch ens va deixar aquesta preciosa frase
“ Els escacs, com l’amor, com la música, tenen el poder de fer feliços els homes “
Enric Pozo Mas. President Sectorial Cooperatives d’Ensenyament
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
