La primera vegada que et vaig veure va coincidir amb la primera vegada que entrava a la seu d’UCTAIB. Hi havia anat amb companys i companyes d’Es Lledoner i d’altres cooperatives d’ensenyament per fer un curs -aquell clàssic Introducció a les cooperatives-, que fa segles que imparteix en Juan González, l’advocat. Quan vam acabar, t’acostares a mi i, amb aquella delicadesa tan teva, em vas demanar com estava mon pare, que en aquell moment lluitava per no partir d’aquest món…
Aquell dia no vaig donar importància a res: ni a la teva pregunta, ni al fet que fossis allà una tarda qualsevol del mes de març. Però el temps m’ha ensenyat que aquell gest no era casual: preguntaves per l’amistat profunda que t’unia amb mon pare, i que molt probablement feies temps a la Unió per rodar clau una vegada acabàs el curs.
Diu Lax’n’Busto que en aquest món s’hi ve a patir. Tu, en canvi, sempre has defensat que a la feina s’hi va… a fer feina. Però els que hi passem moltes hores sabem que això només és una part de la veritat. Amb el temps, sorgeixen complicitats, i aquestes —gairebé sempre— acaben esdevenint amistat. I en el teu cas, una amistat d’aquelles autèntiques, sinceres, profundes.
Aquests dies, a l’UCTAIB, hem viscut un moment que ens ha remogut per dins. La nostra estimada Catibel s’ha jubilat. Després de tants anys al nostre costat, després de mil i una anècdotes, de cafès, de “pinxos” de truita i de tants projectes compartits, arriba per a tu una nova etapa. Una etapa ben merescuda, plena de temps per a tu, per a la teva família, i per gaudir de cada instant amb en Llorenç, el teu nét.
Quan ho vas anunciar al CR, vaig sentir un pessic de tristesa. Pensava que perdíem la persona clau de la Unió de Cooperatives. Però, amb el cor més fred, vaig entendre que el que tocava no era plànyer-nos, sinó alegrar-nos per tu. Tots som un poc egoistes, i per això, segurament, el primer sentiment va ser el buit. Però ràpidament va venir l’agraïment.
Na Catibel no ha estat només una gran professional del cooperativisme. Ha estat una peça fonamental dins l’equip d’UCTAIB: una referència, una presència serena, una veu amable, una mirada que contenia complicitat i saviesa. Sempre a punt, sempre amb una paraula justa, amb un somriure oportú, amb aquell seny que tant ens ha ajudat. Amb tu, tot semblava més fàcil. I això que no sempre estàvem d’acord!
Ara et toca descansar, regalar-te temps, viure sense rellotges, prendre cafès amb calma i, si et ve de gust, llevar-te tard.
Però que no pateixis: no et deixarem escapar tan fàcilment. Perquè les bones amistats no entenen de contractes ni de jubilacions. I perquè encara hi ha molta feina a fer… i mai ens sobren les hores.
Per això, des d’aquí, et vull donar les gràcies de tot cor. Entre la nostàlgia i l’alegria, entre records viscuts i dinars que vindran, només puc dir-te: gràcies, Catibel. Gràcies per ser companya, amiga i líder compromesa del moviment cooperatiu a les Illes Balears.
Gràcies per tot. Gràcies per tant.
Feliç jubilació, estimada.
Jaume Vicens Obrador
Mestre cooperativa d’ensenyament Es lledoner
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
