Mig segle després del seu naixement, Mata de Jonc celebra el cinquantenari amb la mirada posada en el futur. Una oportunitat per reivindicar la vigència del cooperativisme educatiu, el valor de la comunitat i el compromís amb una escola que posa les persones al centre.
Aquest curs 2026-2027, Mata de Jonc fa cinquanta anys. Mig segle fent escola, acompanyant infants i joves, compartint aprenentatges i construint un projecte educatiu que ha crescut i evolucionat sense perdre les seves arrels. Cinquanta anys són una bona ocasió per mirar enrere, reconèixer la feina feta i recordar les persones que han contribuït a arribar fins aquí. Però, sobretot, són una oportunitat per demanar-nos quina escola volem continuar construint.
A Mata de Jonc hem triat celebrar l’aniversari amb el lema «El punt serà volat o no serà», una expressió que prenem manllevada, amb permís, de La Incorrecta. El punt volat de la ela geminada, una singularitat ortogràfica de la llengua catalana, es converteix en el símbol d’aquest cinquantenari. Un signe petit, però carregat de significat, que ens permet reivindicar la llengua, la cultura i la identitat que han format part del nostre projecte des dels inicis.
El lema també culmina una trilogia que, durant els tres darrers cursos, ha utilitzat el cicle de la natura com a metàfora de l’educació. Vàrem començar «De pinyol vermell», amb les llavors que sembram; vàrem continuar «De bona fusta», amb els arbres i les plantes que cuidam perquè creixin; i arribam enguany a «De collita pròpia», amb els fruits que dona la feina compartida. Sembrar, cuidar i recollir. Tres accions que expliquen, amb senzillesa, bona part de la tasca educativa i que ens recorden que els processos d’aprenentatge necessiten temps, dedicació, confiança i una bona dosi de paciència.
Una cooperativa que fa escola i una escola que fa comunitat
Mata de Jonc és una escola cooperativa, i aquesta condició va molt més enllà de la seva fórmula jurídica o organitzativa. El cooperativisme és una manera d’entendre les relacions, de prendre decisions i de compartir responsabilitats. És assumir que un projecte educatiu no depèn únicament de les aportacions individuals, sinó de la capacitat de construir objectius comuns i treballar plegats per assolir-los.
En una societat que sovint prioritza la immediatesa, la competència i els resultats individuals, el model cooperatiu ofereix una altra manera de fer. Ens parla de participació, corresponsabilitat, compromís i confiança. També de debat, de discrepàncies i de la necessitat d’arribar a acords. Perquè cooperar no significa pensar sempre igual, sinó aprendre a construir des de la diversitat de mirades.
Aquest és un dels grans valors que el cooperativisme pot aportar a l’educació. No es tracta només d’ensenyar a treballar en equip dins una aula, sinó de fer que tota l’organització escolar respongui a una cultura de col·laboració. El professorat, el personal d’administració i servei, les famílies i l’alumnat formen part d’una comunitat que comparteix un propòsit: educar.
Al llarg de cinquanta anys, les generacions han canviat, les famílies han evolucionat i les necessitats educatives s’han transformat. Però hi ha una convicció que es manté: l’escola no es construeix tota sola, ni tampoc es construeix des d’un únic lloc. Necessita una comunitat viva, implicada i disposada a assumir que l’educació és una responsabilitat compartida.
La cura com a punt de partida
Parlar del present de Mata de Jonc és parlar de la cura de les persones. De fet, probablement aquest és un dels grans reptes de l’educació actual: aconseguir que l’escola sigui un espai on tothom pugui aprendre, créixer i sentir-se reconegut.
Cuidar l’alumnat significa conèixer-lo, escoltar-lo, respectar els seus ritmes i oferir-li les eines necessàries perquè desenvolupi les seves capacitats. Implica entendre que darrere cada infant i cada adolescent hi ha una història, unes circumstàncies personals, unes fortaleses i unes necessitats que no sempre encaixen en els mateixos esquemes.
Aquesta mirada exigeix una escola inclusiva, capaç d’atendre la diversitat sense convertir les diferències en obstacles. Una escola que no renunciï a l’exigència educativa, però que entengui que exigir també és acompanyar, orientar i donar oportunitats. Que tengui expectatives altes per a tothom, sense esperar que tothom arribi al mateix lloc pel mateix camí.
La cura també té una dimensió emocional i relacional. Els vincles que s’estableixen entre alumnat i l’equip, la confiança amb les famílies i el clima de convivència són elements essencials del procés educatiu. Aprendre requereix sentir-se segur, poder equivocar-se, expressar dubtes i saber que hi ha algú disposat a ajudar.
Però una escola que cuida l’alumnat també ha de cuidar les persones que eduquen. El benestar dels equips de personal i de docents, els espais de coordinació, la formació compartida i el reconeixement de la feina quotidiana són condicions indispensables per sostenir un projecte educatiu de qualitat. La cura, perquè sigui real, ha de circular en totes les direccions.
Arrels sòlides per afrontar nous reptes
Celebrar cinquanta anys no pot significar quedar instal·lats en la nostàlgia. L’escola d’avui té poc a veure amb la de 1976, i la de les pròximes dècades segurament serà molt diferent de la que coneixem ara. Les transformacions tecnològiques, socials i culturals ens obliguen a revisar contínuament què ensenyam, com ho ensenyam i, sobretot, per què ho feim.
La irrupció de la intel·ligència artificial, les noves formes d’accedir a la informació i els canvis en les relacions personals plantegen preguntes que no podem esquivar. En un món en què cada vegada és més fàcil obtenir respostes immediates, l’escola ha de continuar essent un lloc on aprendre a formular bones preguntes, contrastar informació, desenvolupar criteri propi i pensar de manera crítica.
Al mateix temps, el compromís amb la llengua i la cultura catalanes continua essent un element central del nostre projecte. Educar des de les arrels pròpies no significa tancar-se al món, sinó disposar d’un punt de partida sòlid des del qual conèixer-lo, interpretar-lo i participar-hi. En aquest sentit, l’escola té una responsabilitat fonamental en la transmissió de la llengua i en la construcció d’una societat cohesionada, plural i respectuosa amb la diversitat.
Aquests reptes requereixen projectes educatius capaços d’evolucionar sense perdre la seva identitat. I aquí el cooperativisme torna a tenir molt a dir: la capacitat de compartir coneixement, revisar pràctiques, prendre decisions col·lectives i construir aliances és una fortalesa per afrontar un futur ple d’incerteses.
Els pròxims cinquanta anys comencen avui
El cinquantenari de Mata de Jonc serà un curs de celebracions, retrobaments i reconeixements. Volem recuperar la memòria de les persones que ens han precedit, compartir experiències amb les generacions que han passat per les nostres aules i celebrar la comunitat que avui dona vida a l’escola.
Però voldríem que aquest aniversari fos, sobretot, una ocasió per renovar compromisos. Per continuar defensant una educació que no es limiti a transmetre coneixements, sinó que contribueixi a formar persones autònomes, responsables, solidàries i capaces de transformar la realitat que les envolta.
Després de cinquanta anys, sabem que educar és una feina de llarg recorregut. Que els fruits no sempre són immediats ni fàcils de mesurar. Que hi ha aprenentatges que germinen molt després d’haver deixat l’escola. I que allò que realment perdura no és només el que hem ensenyat, sinó també les relacions que hem construït, els valors que hem compartit i les oportunitats que hem estat capaços de generar.
A Mata de Jonc volem continuar sembrant, cuidant i fent créixer. Sabem que la soca més s’enfila, com més endins pot arrelar. Amb la força de la comunitat, la convicció cooperativa i el compromís de posar sempre les persones al centre.
Perquè cinquanta anys després continuam creient que l’educació és una de les millors maneres de construir futur. I perquè, ara més que mai, el punt serà volat o no serà.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
