La vuitena Llei d’educació de la democràcia la coneguda LOMLOE porta canvis significatius que afecten tant l’alumnat de tots els nivells (escola infantil, primària, secundària, batxillerat i FP) com al professorat.
Formació dels docents
Per a elevar la qualitat de l’ensenyament, la nova Llei pretén “avaluar l’acompliment” dels docents, revisar la formació universitària que reben el nou professorat i oferir un any de pràctiques tutelades abans que es posin a fer classes. El nou professorat hauran de fer un any de pràctiques en el col-legi abans d’exercir “per a millorar la seva formació”.
A més, la Llei té com a objectiu augmentar l’autonomia dels centres i la participació en el seu govern de tota la comunitat educativa. Quant al funcionament dels centres, s’aposta per un model de direcció que s’alinea amb les recomanacions europees sobre aquesta figura. D’aquesta manera, les comissions de selecció de nous directors incorporen a un director o directora experimentats i s’estableix una formació preceptiva amb caràcter previ al nomenament com a director o directora.
Educació de zero a tres anys
El primer cicle de zero a tres anys tindrà caràcter educatiu amb requisits mínims i proposta pedagògica. Per a això, el Govern, en col·laboració amb les administracions educatives, i convenis amb entitats privades determinarà els continguts educatius i regularà els requisits mínims que han de complir els centres que imparteixen aquesta etapa.
Educació Primària i Secundària
• L’etapa d’Educació Primària torna a organitzar-se en tres cicles; és a dir, cada dos cursos conformaran un cicle independent que s’avaluarà en conjunt al final.
• Desapareix l’assignatura alternativa a Religió. En el seu lloc s’implantarà de manera obligatòria l’assignatura de Valors ètics i Cívics centrada en “els drets humans i amb la vida democràtica”. Aquesta assignatura s’impartirà en el tercer cicle de primària (cursos 5è i 6è) i en 1r, 2n i 3r de secundària.
• L’assignatura de Religió deixarà de ser computable en els expedients acadèmics dels alumnes. Això significa que ja no comptarà per a la nota mitjana, ni serà tinguda en compte en la sol•licitud de beques. Això sí, continuarà sent d’oferta obligatòria per als centres i optativa per als alumnes.
• Com a instrument de millora per a estudiants, s’establiran avaluacions de diagnòstic per als alumnes de 4t d’Educació Primària i 2n de l’ESO. La Llei impedeix expressament utilitzar aquests resultats per a fer classificacions de centres educatius.
• També es pretén fer desaparèixer els itineraris, de manera que qualsevol opció que triï l’estudiant condueixi a l’obtenció del mateix títol de graduat en ESO.
• En Primària s’establiran mesures preventives per a evitar les repeticions, de manera que els alumnes només podran repetir al final de cada cicle. En Secundària la repetició passarà a ser un recurs excepcional.
• Tant en Primària com en Secundària s’establiran programes de reforç per als alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
• En Primària es fomentarà la creativitat, l’ús de les tecnologies de la informació, l’aprenentatge significatiu i l’esperit científic.
• En totes les etapes educatives es treballarà per a prevenir la violència de gènere i la igualtat d’homes i dones. Entre les mesures que s’adoptaran estarà impulsar l’increment de la presència d’alumnes en estudis de l’àmbit de les ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, així com en els ensenyaments d’FP amb menor demanda femenina.
Batxillerat i Formació Professional
• Amb la finalitat de prevenir l’abandó escolar, es flexibilitza l’estudi del Batxillerat, de manera que aquells alumnes que hagin suspès dues assignatures en el primer curs, puguin passar a segon amb els pendents, sense necessitat de repetir curs complet.
• De manera excepcional també es permetrà cursar el Batxillerat en tres anys en lloc d’en dos, com fins ara.
• Es podrà obtenir el títol de Batxillerat per compensació, quan s’aprovin totes les assignatures menys una.
• S’eliminen les proves de final d’etapa o revàlides i es recupera l’anterior PAU per a accedir a la Universitat
• Es busca una Formació Professional més flexible, sense requisits d’edat i amb programes de “segona oportunitat” per a alumnes sense títol de l’ESO, la qual cosa els permetrà l’accés a qualsevol ensenyament postobligatori.
• En la Formació Professional Bàsica s’integra la formació general i la professional.
• Es millora l’el reconeixement social dels itineraris formatius de Formació Professional per a aproximar a Espanya a les taxes d’alumnat que opta per aquesta via en la resta dels països europeus.
Els alumnes amb adaptació curricular per discapacitat podran obtenir el títol d’ESO i Batxillerat: un pas cap a la inclusió
Mesures per als col-legis concertats
En els processos associats a l’obtenció i al manteniment d’unitats concertades, es prioritzarà als col-legis que apliquin el principi de coeducació i no separin a l’alumnat pel seu gènere o la seva orientació sexual i preferències per al centres constituïts en la fórmula empresarial cooperativa.
A més, la Llei contempla que aquells centres que separin per sexe als seus alumnes hauran de justificar en el seu projecte educatiu les mesures que desenvolupen per a afavorir i formar en igualtat en totes les etapes educatives, incloent l’educació per a l’eliminació de la violència de gènere, el respecte per les identitats, cultures, sexualitats i la seva diversitat, i la participació activa per a fer realitat la igualtat.
Altres mesures
• La Llei contempla un pla d’increment de la despesa pública educativa fins a un mínim del 5% del PIB.
• Es promourà el préstec gratuït de llibres de text i altres materials curriculars.
• Es pretén millorar el sistema d’admissió de l’alumnat i eliminar dels criteris de baremació els elements discriminatoris derivats de l’especialització de centres. Es vol posar fi als “col-legis gueto”, evitant la segregació de l’alumnat per raons socioeconòmiques.
• El Govern, en col·laboració amb les administracions educatives, desenvoluparà un pla perquè en el termini de 10 anys els centres ordinaris comptin amb els recursos necessaris per a poder atendre en les millors condicions a l’alumnat amb discapacitat.
• Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris però les llengües vehicular seran llengües d’ensenyament.
• Quant al contingut curricular, el Govern tindrà el 55% de competències i un 65% en el cas de les comunitats autònomes amb una llengua oficial.
Calendari d’implantació
El 19 de gener del 2021 ha entrat en vigor la nova Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOMLOE).
Aquest seria el calendari de la seva implantació (Disposició Final Cinquena)
1. CURS 2020/21:
A l’entrada en vigor d’aquesta Llei (19 de gener de 2021) s’aplicaran les modificacions relatives a:
a) La participació i competències de Consell Escolar, Claustre i director o directora.
b) L’autonomia dels centres docents.
c) La selecció del director o directora en els centres públics.
d) L’admissió d’alumnes.
2. CURS 2021/22: S’implantarà:
a) Les modificacions introduïdes en l’avaluació i condicions de promoció de les diferents etapes educatives.
b) Les modificacions introduïdes en les condicions de titulació d’educació secundària obligatòria, cicles formatius de grau bàsic i batxillerat.
c) La titulació dels ensenyaments professionals de música i dansa.
d) Les condicions d’accés als diferents ensenyaments.
3. PRIMÀRIA: Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització i objectius d’educació primària s’implantaran per als cursos primer, tercer i cinquè en el curs escolar 2022/23, i per als cursos segon, quart i sisè en el curs escolar2023/24.
4. SECUNDÀRIA: Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, objectius i programes d’educació secundària obligatòria s’implantaran per als cursos primer i tercer en el curs escolar 2022/23, i per als cursos segon i quart en el curs 2023/24.
5. BATXILLERAT: Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització i objectius de batxillerat s’implantaran per al primer curs en el curs escolar 2022/23, i per al segon curs en el curs 2023/24.
6. FORMACIÓ PROFESSIONAL: Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització i objectius en els cicles formatius de grau bàsic s’implantaran en el curs 2022/23. En aquest curs se suprimirà l’oferta de mòduls obligatoris dels Programes de Qualificació Professional Inicial preexistents. El segon curs dels cicles formatius de grau bàsic s’implantarà en el curs 2023/24. En aquest curs se suprimirà l’oferta de mòduls voluntaris dels Programes de Qualificació Professional Inicial preexistents.
7. Les modificacions que s’introdueixen en l’article 38 d’aquesta Llei, relatives a l’accés i admissió a la universitat s’aplicaran en el curs escolar en el qual s’implanti el segon curs de batxillerat (curs 2023/2024).
Tota la informació al BOE del 30 de desembre de 2020
https://www.boe.es/eli/es/lo/2020/12/29/3
Enric Pozo Mas
President de la Sectorial d’ensenyament de la UCTAIB
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
